diumenge, 25 de febrer de 2018

Celler Vinyes del Convent (Horta de Sant Joan, Terra Alta) (#escapadaterraalta)

Recordem la visita al que segurament, si no vaig errat, déu ser el darrer celler (inaugurat el 21 de juny de 2017) que fins al moment ha vist créixer la Terra Alta: Les Vinyes del Convent.





La Carolina, la nostra guia, ens fa un recorregut tan extens com interessant pel celler i ens introdueix que estem davant del projecte personal d'Elias Gil, en homenatge i reconeixement als seus avantpassats familiars lligats històricament al conreu de la vinya des de la primera meitat del segle XIX, i al comerç del vi els últims 50 anys.


Elias comença comprant finques i arrencant ceps per replantar vinyes de màxima qualitat, característica que és un autèntic fil conductor definidor d'aquest celler: la recerca de l'excel·lència del producte final, que assoleix gràcies a unes instal·lacions i infrastructures noves amb l'última teconologia.

El celler té relació amb el Convent de Sant Salvador i, en aquest sentit, amb la història oblidada del poble. La Creu de Malta i el claustre del convent representa les mides del mateix monestir, del qual no deixa de ser això, una representació, no pas una còpia.

La família és conservadora però moderna alhora. Un dels detalls on això es pot copsar és en les columnes, que no toquen terra. Al centre del claustre, tenim un xiprer, que representa l'hospitalitat i la unió del món terrenal amb el més enllà.


Enguany s'espera que surti un vi en honor a Rodrigo Gil, el pare de l'Elias, que farà 100 anys del seu naixement: quan nosaltres vam fer la visita, ja portava un any macerant en fusta.

El celler es comença a construir el 2015 i s'acaba de construir el 2016, tot i que encara queden alguns detalls, com el winebar amb vins de tota la Terra Alta, encara per acabar de construir.

La història hi és molt present. La Creu de Malta, de color vermell, recorda la presència dels Templers a Horta de Sant Joan, que tanmateix van ser perseguits. El nom d'un dels vins, Els Costums, fa referència al nom amb què es coneixien les lleis de com s'havia de viure, treballar, etc. segons els mateixos Templers. Elias era un admirador de l'Orde del Temple.


Les vinyes passen de 0'5 a 93ha en 17 anys. El celler només n'aprofitarà 1/5ena part (la resta, per a la Vinícola de Gandesa). Cerca exclusiva de la qualitat per sobre dels rendiments.

La cura en la vinificació és constant: des de la verema majoritàriament maual, fins a les cambres de fred, la màquina vistalis de selecció.

Al voltant del celler monestir hi ha vinyes de Syrah, que juntament amb la Carinyena i l'Ulldellebre, van per al Ceps de l Via Verda negre. En total, hi ha unes 5 finques grans i unes 5 finques petites repartides sobretot als voltants del terme d'Horta.


Són també espectaculars les ampolletes que sobre el celler, en una terrassa espectacular, descansen a sol i serena per fer misetela i vi ranci, durant d'un a 4 anys.





Veiem les càmeres de refrigeració on passa el raïm 24 hores després de ser veremat, abans de començar el procés de vinificació. Veiem també els dipòsits de fermentació des de dalt: processos per gravetat, perquè no sgui manual, ni bombejant. Va baixant el barret avall.



Quant a varietats, la Carolina ens en destaca una que no n'havíem sentit a parlar mai: la Garnatxa Alta. Se'n diu així perquè creix cap a dalt, fet que li facilita la fotosíntesis i l'oxigenació, més insolació. Es tracta d'una Garnatxa certament peculiar, menys aspre del que estem acostumats, que es podria arribar a confondre en un tast a cegues amb un vi blanc, segons ens confessa la nostra guia.


La Garnatxa alta té molt més color que l'altra i no li cal cap altra per gunayar-ne i és més suau que les altres. Aut`ctona del poble, poc productiva, costa d'arrelar. D'altra banda, Vinyes del Convent treballa també amb Garnatxa Blanca, tintorera, francesa i peluda.


De la premsa amb CO2, cap a les tines en inox, on es farà el pigeage dels negres. Dels inox, cap als trulls. El vi jove, d'aquí, s'embotella. Els altres, s'envelleixen i passen del trull als fudres de 5.000, al costat dels trulls de formigó.



Aquests fudres són de roure croata, que funciona molt bé amb les garnactes. En principi, tenen una vida d'uns 20 anys, molt superior a les barriques, i evidentment molt més respectuós amb la fruita de l'interior.



De moment, no passa cap Garnatxa blanca per fusta. El 2018, això sí, en sortiran rosats.

Els mateixos raïms per costums blanc però collits més tard, amb més grau, sí s'envelleixen en barriques d'alzina de 500.


A banda del celler, és molt destacable el museu que s'allotja en un dels mòduls del celler, amb peces històriques que parlen del passat d'una comarca que sempre tradicionalment ha estat lligada al conreu de la vinya i a la producció del vi.



Finalment, arriba el moment del tast:


- Los ceps de la Via verda 2016. Macabeu, Parellada, Garnatxa Blanca. Afruitat, agradable, fàcil, tropical, fresc.


- Mas de Sotorres blanc 2016. 100% Garnatxa blanca, del Parc Natural dels Ports. Rep influcències de la marinada i la garbinada. Vora un salt d'aigua. Fa que sigui més suau, fi i arrodonit. Molt tímid en nas i en color.

- Els Costums blanc 2016. 100% Garnatxa blanca. Interessantíssim i molt didàctic comprovar com dos vins de la mateixa varietat poden donar com a resultat dos registres tan diferents. Aquest, a diferència del anterior, és potent, aromàtic i daurat. Fruita verda i una mica àcida, de pera verda i amb algun punt floral. M'agrada més que l'altra Garnatxa blanca precedent.


- Los ceps de la Via verda negre 2016. Carinyena, Syrah, Ull de Llebre. Jove però amb notes de fruita negra madureta. Premi vinari jove negre de 2017.


- Els Costums negre 2016. 100% Garnatxa Alta. D'una petita finca anomenada La Senyoria, Ens va encantar la maduresa i les puntes especiades d'aquest vi fet a partir d'una feina d'arqueologia vitivinícola.



En fi, va ser una visita llarga, molt completa, amb una atenció exquisida per part de la Carolina. El celler és molt interessant, té una gamma de vins bastant atractius, té al darrera una càrrega simbòlica, artística i històrica dignes de conèixer, i està situat en un enclavament admirable, que convida a estar-s'hi, i badar, amb una copeta a la mà, en bona companyia.

Caldrà estar atents per quan s'inauguri el winebar en aquest celler que val molt la pena conèixer i que segur que contribueix a potenciar encara més aquesta precicosa comarca de la Terra Alta.


Salut!

(Data de la visita: 22 d'octubre de 2017)

2 comentaris:

  1. Una molt bona visita! Un gran descobriment!
    Petonets i molt bona setmana, Albert
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja saps Olga, i més tu que el tens a tocar, no te'l perdis! Salut!

      Elimina