L'#escapadaterraalta de l'estiu passat va començar amb un plat fort: la visita a Bernaví. És un d'aquells cellers que teníem pendent des de feia més temps perquè fa tres anys vam tenir ocasió de tastar els seus vins, en un tast organitzat per Diví. I ens van agradar, força... A més, temps enrere, vaig escoltar l'Hora del Vi, espai radiofònic a RN4 conduït per la Ruth Troyano, que justament entrevistava a en Marco, una de les tres ànimes del celler, i alhora a la Nani, companya blogaire de cuina, també enamorada del món del vi. Això em va deixar ja amb les dents ben llargues...
I per fi a finals de juliol hem tingut l'oportunitat de baixar fins la Terra Alta, una comarca que ja feia massa temps que no visitàvem, i que sempre, sense excepció, ens regala experiències molt i molt satisfactòries. Hi ha llocs que, sense saber ben bé per què, transmeten tot un seguit de sensacions que et fan sentir bé, de forma especial. Terra Alta, és un d'aquests llocs, sens dubte.
Amb un grup reduït organitzat per Vi Origen (projecte de serveis enoturístics que faciliten la difusió i l'aproximació del públic a la vinya, els cellers i els vins com a patrimoni de la Terra Alta principalemnt), vam arribar fins a Mas Vernet, nom original on en Marco, la Ruth i en Gino s'hi van establir i van construir, fundar el seu celler: Bernaví (el nom és la triple conjuminació del nom de la finca, amb el cognom Bernava i el vi).
Per tant, als afores de Vilalba, en un espai isolat i envoltat de vinyes pròpies, naixia en 2007 aquest nou celler a la Terra Alta, català, amb inspiracions i tocs italians ben evidents, com tindrem ocasió de veure i beure. Ens expliquen que després d'haver tingut experiència en viticultura i enologia a Itàlia, arribaren a aquest racó català i triaren aquesta finca, on van haver d'arrencar la major part de la vinya que hi havia plantada perquè estava malmesa, a excepció d'una petita joia en forma de Garnatxa Blanca vella, d'uns 90 anys d'antiguitat.
 |
| Tastant la Garnatxa Blanca, que començava a dolcejar... |
En total, disposen d'un total de 8 hectàrees de vinya, que replanten amb Garnatxa, Cabernet Franc, Syrah, Merlot. Posteriorment, molt important, recuperen una vinya vella de Morenillo, diguem-ne que varietat autòctona negra, molt local (només es dóna entre Gandesa, Batea i Vilalba,j ens explicava en Marco). La replantació es fa d'acord amb el que a ells els va venir de gust. En aquest sentit es fa evident el component d'autoria de Bernaví. M'agrada molt com ells mateixos es consideren intèrprets artesans del terrer i del que ofereix la Terra Alta. A partir d'aquí, sota el seu prisma i el bagatge previ italià, construeixen i ofereixen la seva proposta.
Es tracta d'una finca amb diferents tipus de terrenys, de sòls, d'exposicions i fins i tot d'altura: des de les terres de panals fins a les argiloses. La majoria són calcàriques: bàsiques, i a una mitjana d'uns 360 metres. La cura per la vinya, amb criteris ecològics, és evident: ni herbicides, ni químics. Tractaments amb sofre i coure (apostaran també per feromones), coberta vegetal fins la primavera ambe lleguminoses i d'altres.
Aquesta cura evidentment s'allarga durant tot el procés i cicle de vida de la vinya: la verema és manual en caixes de 15kg. A partir d'aquí, cap al celler. Les varietats blanques es premsen i van a fer la fermentació als tancs d'inox. Les negres, directament amb les pells als tancs d'inox, per varietats i parceles, si convé. La filosofia en vinificació és la mínima intervenció possible. La fermentació dels blancs, a 15º durant uns 30 dies; la dels negres, a uns 23-25º durant uns 15 dies com a molt.
A banda, tenen un dipòsit de fibra de vidre com a dipòsit pulmó. D'altres dipòsits més petits, funcionen com a banc de proves.
És destacable el cas de la Morenillo, que segueix un camí diferent: Bernaví interpreta que necessita unes altres metodologies per extreure'n el millor de la varietat. Per això, dipòsit de fusta de 1000 litres per a la fermentació i la criança. Aquest dipòsit té una tapa de fusta que baixa i manté pells completament submergides per provocar una fermentació amb barret submergit. Com que la Morenillo té poc color i poc grau, d'aquesta manera se n'extreu al màxim tot el que pot donar la varietat.
Passem a la sala de criança. Sorprèn perquè hi ha bàsicament 3 fudres de 3000 litres amb els quals es busca que el vi s'afini, es domi, es microoxigeni, sense que la fusta es faci més evident del necessari, és a dir, que només representi una subtilesa al darrera de la fruita original. Haurem de notar la criança del vi i no tant la fusta.
El primer fudre és de roure francès i s'utilitza per al cupatge de Cabernet Franc i Syrah, el segon d'Eslovènia per a un cupatge de Morenillo i Montepulciano d'Abruzzo (varietat original italana: aquí, la fusió més evident italo-catalana) i el tercer és mixte, sempre amb torrats mínims.
A més, tenen una àmfora, per experimentar amb una carinyena vinificada de tres maneres: inox, àmfora i bota.
Finalment, passem a una sala de tast preciosa, que dóna lloc també a una terrassa privilegiada des de la qual es poden veure bona part de les hectàrees de Can Vernet. És d'aquells llocs d'on costa massa marxar... Tastem tres vins molt diferents, que descriuen la Terra Alta, el concepte i filosofia del celler, i sobretot, el més important, ens encanten:
- Notte Bianca 2016. Monovarietal Garnatxa Blanca. L'origen del nom ens remunta al 2011, primera verema de la GArnatxa Blanca, amb molta calor i, per tant, verema nocturna, manual, amb llanternes i frontals. Segur que seria un espectacle preciós aquesta verema nocturna.
El vi: aromes de fruita blanca i un toc anisat peculiar i característic de la Garnatxa terraltina. Fonoll salvatge, boscà, herbaci fresc, balsàmic. A més, té volum, és sedòs, glicèric i estructurat, en part gràcies amb treball de mares en suspensió en inox un cop acabada la fermentació. Final amarg característic varietal.
Salinitat donada per la terra on neix la vinya: concentració de cristalls de guix (salí). Per tant, una Garnatxa blanca fresca sobretot gràcies a aquesta salinitat, més que no pas a l'acidesa, que hi és present però controlada.
Me l'imagino amb marisc, amb arròs, amb formatge... Està de vici.
- Ventuno 2016. Rosat 80% Morenillo i 20% Garnatxa Negra per buscar una mica més d'estructura. Premsat directe, poca maceració, buscant la puresa varietal de la Morenillo. Finura i elegància però amb presència. Part vegetal balsàmica i de sotabosc mediterrani. També passa un parell de mesos en inox en contacte amb mares.
El perfil gastronòmic seria similar al Notte Bianca: frescor i estructura òptims.
- Negreita 2014. Projecte de vi negre amb influència italiana evident. Aquest és el vi que resum força bé aquest esperit sincrètic de Bernaví, la fusió total del bagatge italià amb la realitat productiva de la Terra Alta. Per això, cupatge de dues varietats insígnia d'un i altre lloc: la Morenillo i la Montepulciano d'Abruzzo. En Marco ens comenta que hi ha una afinitat climàtica entre els dos territoris. Fermentació en inox amb llevats autòctons més 12 mesos de criança en fudres d'Eslovènia.
És un vi d'autor. La Morenillo es plantava vora boscos. L'argila afavoreix la concentració de color i a la vora del bosc és on més argila s'hi pot trobar. Als panals, en canvi, no hi ha argila. Extreu aromes i notes del bosc mediterrani: terra humida, sotabosc, pinassa, roure sec, rovellons. Aquesta aportació del Morenillo es complementa amb la fruita però rústica, a diferència de la Garnatxa, com ara la pruna, que aporta la Montepulciano.
Tot plegat, dóna com a resultat un vi negre sensacional, on la fusta queda pràcticament imperceptible, Els 12 mesos que passa en fudres només afinen el vi, no el maquillen.
I fins aquí una visita molt interessant i completa a Bernaví, un celler que val la pena conèixer de primera mà, cosa que ajuda a beure i entendre, valorar els seus vins, alguns dels quals ja hem dut cap a casa, a l'esperar de cuinar-los algun plat per maridar. Ho hem anat veient i ho continuarem fent.
Gràcies al Marco, a la Ruth i a Vi Origen per aquell matí, que ens va deixar bona empremta.
Salut!
(Data: dissabte, 29 de juliol de 2017)
- Notte Bianca 2016. Monovarietal Garnatxa Blanca. L'origen del nom ens remunta al 2011, primera verema de la GArnatxa Blanca, amb molta calor i, per tant, verema nocturna, manual, amb llanternes i frontals. Segur que seria un espectacle preciós aquesta verema nocturna.
El vi: aromes de fruita blanca i un toc anisat peculiar i característic de la Garnatxa terraltina. Fonoll salvatge, boscà, herbaci fresc, balsàmic. A més, té volum, és sedòs, glicèric i estructurat, en part gràcies amb treball de mares en suspensió en inox un cop acabada la fermentació. Final amarg característic varietal.
Salinitat donada per la terra on neix la vinya: concentració de cristalls de guix (salí). Per tant, una Garnatxa blanca fresca sobretot gràcies a aquesta salinitat, més que no pas a l'acidesa, que hi és present però controlada.
Me l'imagino amb marisc, amb arròs, amb formatge... Està de vici.
- Ventuno 2016. Rosat 80% Morenillo i 20% Garnatxa Negra per buscar una mica més d'estructura. Premsat directe, poca maceració, buscant la puresa varietal de la Morenillo. Finura i elegància però amb presència. Part vegetal balsàmica i de sotabosc mediterrani. També passa un parell de mesos en inox en contacte amb mares.
El perfil gastronòmic seria similar al Notte Bianca: frescor i estructura òptims.
- Negreita 2014. Projecte de vi negre amb influència italiana evident. Aquest és el vi que resum força bé aquest esperit sincrètic de Bernaví, la fusió total del bagatge italià amb la realitat productiva de la Terra Alta. Per això, cupatge de dues varietats insígnia d'un i altre lloc: la Morenillo i la Montepulciano d'Abruzzo. En Marco ens comenta que hi ha una afinitat climàtica entre els dos territoris. Fermentació en inox amb llevats autòctons més 12 mesos de criança en fudres d'Eslovènia.
És un vi d'autor. La Morenillo es plantava vora boscos. L'argila afavoreix la concentració de color i a la vora del bosc és on més argila s'hi pot trobar. Als panals, en canvi, no hi ha argila. Extreu aromes i notes del bosc mediterrani: terra humida, sotabosc, pinassa, roure sec, rovellons. Aquesta aportació del Morenillo es complementa amb la fruita però rústica, a diferència de la Garnatxa, com ara la pruna, que aporta la Montepulciano.
Tot plegat, dóna com a resultat un vi negre sensacional, on la fusta queda pràcticament imperceptible, Els 12 mesos que passa en fudres només afinen el vi, no el maquillen.
I fins aquí una visita molt interessant i completa a Bernaví, un celler que val la pena conèixer de primera mà, cosa que ajuda a beure i entendre, valorar els seus vins, alguns dels quals ja hem dut cap a casa, a l'esperar de cuinar-los algun plat per maridar. Ho hem anat veient i ho continuarem fent.
Gràcies al Marco, a la Ruth i a Vi Origen per aquell matí, que ens va deixar bona empremta.
Salut!
(Data: dissabte, 29 de juliol de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada