Després de la primera visita a l'estiu (aquí, el post), en vam sortir tan contents que sabíem que hi tornaríem. I sí, uns tres mesos més tard, hi vam tornar a dinar i hi vam tornar a gaudir, per bé que aquell dia va ser molt gris, negre, de fet, per a la història més recent del nostre país.
Com sempre, espai comfortable, ample i sobretot un servei molt atent i agradable.
Aquest cop també vam triar el menú de 15 euros, que també s'ofereix el cap de setmana i que em sembla molt i molt competitiu. Els plats que van desfilar a taula, en aquesta ocasió, van ser:
- Canelons d'espinacs i formatge de cabra. Més bons que no pas fotogènics.
- Timbal de patata emmascarada amb morcilla, pop i allioli gratinat. Original. De fet, és un mar i muntanya, pel qual jo tinc sempre predilecció, i em va agradar força. Tots els ingredients encaixaven junts molt bé.
- Bacallà amb sobrassada amb allioli gratinat. De nou, un mar i muntanya. De nou, un èxit. El bacallà ben cuinat, al punt, i molt ben complementat amb la sobrassada.
- Platillo de mandonguilles amb sípia. Sensacional, per a mi, va ser el plat de l'àpat. I sí, novament, un mar i muntanya!
Per postres:
- Gelat de formatge Idiazabal amb codonyat. Em va sorprendre bastant, em va semblar boníssim.
- Coulant de xocolata amb gelat de vainilla. Un clàssic que tampoc va fallar gens ni mica, al contrari.
Aquest cop, a diferència de l'altre que vam beure amb el negre, vam beure el mateix Vallmajor 2016 però en la seva versió blanca. Un 100% Garnatxa Blanca del Celler Batea que va tornar a complir d'allò més durant tot l'àpat. Com més garnatxes blanques tasto, més m'agraden!. De fet, aquest acaba de guanyar medalla de plata al recent Grenaches de Monde que acaba d'acollir la mateixa Terra Alta, una DO que s'ha endut un total de 44 medalles, déu n'hi dó.
Com sempre, un plaer dinar al Miravall, que em sembla que es convertirà en un habitual sempre que baixem a la Terra Alta amb les nostres irrenunciables #escapadaterraalta.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada