Melindros

Quan arriben els primers freds, en el gastronòmic sempre els associo, entre d'altres, als melindros i aquests, a la vegada, a la xocolata a la tassa. I enguany, la primera tongada, ha caigut ara, pels volts del Nadal.

En aquesta entrada descriuré els ingredients i l'elaboració bàsica dels melindros. A partir d'aquí, ja vindran altres posts amb idees d'ús, que són múltiples i bastant suculentes i pecaminoses.

Els melindros són un bescuit (biscuit à la cuillère en diuen els francesos) però amb la particularitat tant de la forma com, en part, la formulació de la recepta perquè interessa que tinguin una determinada textura capaç d'absorbir humitat sense desfer-se (estic pensant de nou en la clàssica xocolata calenta a la tassa, que tant bé li va al melindro).

Ingredients:

- 6 rovells / 100g rovells

- 50g sucre

- 6 clares / 200g clares

- 100g sucre

- 75g midó de blat (maizena)

- 75g farina fluixa

- Sucre glas

Elaboració:

Hem de treballar per separat els rovells i les clares. Primer ens hi posem amb els rovells, que triguen més: batrem 5 rovells més un ou sencer. Els hem de blanquejar amb els 50g de sucre, fins que augmentin de volum, juntament amb una de les clares per facilitar després la integració (si no, els rovells blanquejats ens quedaran massa densos).

Les 5 clares les comencem a muntar amb un pessic de sal a velocitat lenta. A mida que vagin escumant, quan ja estiguin pràcticament a punt de neu,, hi anirem incorporant el sucre i podrem incrementar la velocitat de muntat. Més que no pas molta força, volem molt de volum.

Després, no tindrem més que juntar les dues elaboracions amb moviments envolvents, durant els quals hi anirem intercalant el midó i la farina prèviament passades pel sedàs. El midó s'inclou amb l'objectiu que ens doni un punt de sequedat que la farina no ens aportra, i d'altra banda perdem elasticitat (tot el contrari del que pretenem quan fem, per exemple, un bescuit per a braç de gitano).

La massa serà poc consistent. La posem en màniga i, a partir d'aquí, tracem els nostres melindros sobre una safata de forn amb el seu paper de forn.

Posem una mica de sucre glas i enfornem a 190º fins que hagin agafat un cert color daurat. Quan surtin, tornem a posar una mica de sucre glas per sobre. Seran uns 10 minuts, a tot estirar, però depèn de cada forn. 

A partir d'aquí, per a mi la primera idea amb què associo els melindros és córrer a mullar-los en xocolata calenta a la tassa: quin comfort, quin caliu, quina meravella d'esmorzar (o sopar!). 

Més endavant, ja aniran venint més propostes d'ús, a banda del clàssic tiramisú, és clar.

Salut!