La Carbonade Flamande (carbonada flamenca) es tracta d'una recepta tradiconal de Flandes, que és la primera vegada que cuino i m'ha sembla que té un resultat excel·lent, sobretot en relació a la inversió de temps i dificultat que té, que és molt petita.
És un guisat de carn de vedella amb cervesa negra, que realment, un cop evaporada i reduïda, deixa unes aromes boníssimes i profundes a la cassola, gens habituals ens la cuina tradicional catalana o mediterrània.
El que sí és mediterrani, i molt, és el vi triat per a l'ocasió: Eje, de Monastrell, tota una sorpresa positiva ja que no val ni 3 euros, i m'ha semblat més que correcte, m'ha agradat força, de fet.
Ingredients:
- 700g falda de vedella
- 100g cansalada fumada
- 1 ceba
- 3 claus
- 1 fulla llorer
- 1 llesca de pa torrat amb mantega i mostassa
- 1 cullerada de sucre moreno
- 1 cullerada de vinagre de vi negre
- 1 llauna de cervesa negra
- Cols de Brussel·les
Elaboració:
Marquem la cansalada i la reservem.
Marquem la carn prèviament salpebrada i la reservem.
Hi afegim a continuació la ceba en juliana primer a foc fort encara perquè aixequi tota la base caramel·litzada i, quan agafi una mica de color, abaixem el foc i que potxi.
Hi afegim sobre la ceba el sucre moreno. Després, ja podem reincorporar-hi la carn i la cansalada que havíem reservat.
Hi posem una cullerada de vinagre, el clau i el llorer.
Hi posem també, a sobre, la llesca del pa amb mantega i mostassa.
I, per acabar, mullem amb la llauna de cervesa, que anirà desfent de mica en mica la llesca.
Tapem i deixem coure a foc baix durant aproximadament 1 hora i 15 minuts, fins que la carn sigui tendre. Quan faltin uns 10 minuts, hi incorporem també les cols, que ens donaran un contrapunt de color i frescor al conjunt.
Un cop feta, si la mengem l'endemà, serà més bona. Ja veureu com de perfumada haurà quedat la cuina i fins i tot la resta de la casa, és una delícia.
Emplatem, vigilant la quantitat, ja que no es tracta precisament d'una recepta lleugera sinó que és més aviat contundent.
En el nostre cas, acompanyem d'un monovarietal Monastrell, l'Eje, de Bodegas Volver (D.O. Alicante). El vaig trobar per menys de 3 euros al Lidl i me'l vaig endur perquè m'agrada tastar varietals i particularment la Monastrell, a la qual no hi estic gaire habituat.
Em va semblar un vi que, tot i jove i fresc, tenia notes de sotabosc profundes que em van agradar moltíssim, i que van acompanyar molt i molt bé la nostra carbonade flamande
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada