ConcaRim Barcelona: la D.O. Conca de Barberà ens ha concarit a força de copes de vi

Ahir la Conca de Barberà va "concarir" Barcelona gràcies a les bones arts de la seducció i l'elegànica dels seus vins, i a la presència dels seus elaboradors.

Per començar, quatre xifres: són uns 25 cellers que elaboren poc més d'un milió d'ampolles que surten de quatre mil cinc-centes hectàrees de vinya. A més, sobretot en cas del Trepat, aproximadament un 80% de la collita es destina a base cava, però són uns percentatges que de mica en mica van a la baixa en benefici de l'embotellat amb D.O. Conca de Barberà. Aquests són alguns dels números genèrics que ens comencen a parlar d'aquest petit territori

Però més enllà de números, el més important, el que és veritablement diferenciador, són les sensacions, les bones sensacions que el territori és capaç d'oferir a tot aquell que el trepitja amb els ulls ben oberts, sense pressa. En el tast que ahir vam compartir uns quants prescriptors del vi, ben conduït per l'estil de la Meritxell Falgueras i amb el  bon suport més tècnic de la Mariona Rendé, aquesta visió territorial i vivencial de la comarca va ser apuntada per una bona part de nosaltres. La veritat és que no m'estranya; ben al contrari, em sembla el més natural del món deixar-se captivar i "concarir" per la Conca.

Personalment, i com a barceloní, vaig comentar que quan penso en aquesta comarca, hi veig una petita joia que tenim la gran sort de tenir a tocar de ciutat, tot i que sempre que m'hi acosto, desprès d'una hora escassa de camí, acostumo a tenir la sensació d'haver fet molts més km. dels que realment ens en separen. Aquest és per a mi un altre punt fort de la Conca, tan a la vora però alhora tan diferent.

Les suaus ondulacions del terreny, la poca massificació de gent, la tranquilitat, la disseminació dels petits nuclis urbans, el paisatge canviant de cadascuna de les estacions, el caràcter acollidor de la seva gent, la tradició, el patrimoni arquitectònic dels cellers modernistes, els preciosos camps, la vinya... fan de la Conca de Barberà un indret amagat que convida a ser descobert i gaudit. Tal com vaig comentar, em sembla tan agradable a la vista com agradable al paladar: sempre he tingut el convenciment que els vins d'aquesta comarca, i per extensió d'aquesta Denominació, són especialment coherents i es corresponen amb les sensacions que comentava que ofereix l'entorn on creixen.

I sí, és clar, parlar dels vins de la Conca de Barberà és parlar també del Trepat com varietat bandera. D'una banda, per la seva singularitat: de les 1.100ha. de Trepat que hi ha al món, a la Conca n'hi ha 1.100ha. és a dir, l'únic Trepat al món està a la Conca. D'altra banda, aquesta singularitat no té a veure només amb números sinó que també tornen a ser qualitats: amb el Trepat es poden fer tant vins blancs, com rosats, com negres, amb diferents possibilitats de vinificació, des de diferents terres, diferents mans de diferents elaboradors, diferents sensibilitats... Des de la diversitat, sempre arribarem a notar una empremta de tipicitat varietal que li és natural: una càrrega de color subtil, una fragància frutal i especiada, un cos lleuger i un pas per boca refrescant, de bona acidesa, que el fan ser per a mi un dels vins negres preferits durant l'època de calor que ara se'ns acosta. A més, un Trepat també acostuma a ser una bona opció per maridar menjar oriental (sushi), així com peixos grassos, i també senzillament per copejar, segons quina referència en cada cas.

Penso que "trepatejar" facilita maridatges difícils i, a més, és una pràctica ideal per iniciar-se en el consum hedonista del vi gràcies a les característiques que acabem de dir i, per què no dir-ho també, a la imatge desenfadada que generalment l'envolta.

Tot i que el Trepat sigui la punta de llança de la D.O. Conca de Barberà, hi ha vida més enllà gràcies a d'altres varietats ben aclimatades al territori i que donen lloc a vins ben interessants també "concaridors", tal com es va demostrar primer al tast i després al showroom. Macabeu, Parellada, Chardonnay, Merlot, Pinot Noir són algunes de les altres varieats que també hi podem trobar, tan soles com en cupatge, i que ajuden a oferir una àmplia gamma d'estils i referències de vins, per a molts tipus de situacions i d'àpats.

Repassem els vins del tast:

1) Cara Nord 2017. Un "little white dress"segons la Meritxell, cupatge de Macabeu, Chardonnay i Trepat d'alçada. Molt fruitós en nas, fresquíssim i de bona acidesa, cítric.

2) Portell rosat, de la Vinícola de Sarral, (celler cooperatiu Sarral). Segons la Meritxell, un escot d'espatlles enfora, sexi, com el seu color de fruita vermella intensa. 

3) Negre de folls 2017, de Vins de Pedra. Cupatge de Trepat, Ull de Llebre i Garnatxa Negra. Vi jove d'on surt la fruita de bosc i algun balsàmic, regalèssia. Fresc, molt equilibrat.  

4) Mas de la pansa 2016, del celler Mas de la Pansa. Va causar sensació general a tothom. És una microvinificació de només unes 3.000 ampolles. Només porta 2 anys al Viver de celleristes de Barberà de la Conca. Un monovarietal Trepat de vinya vella d'uns 45 anys en terreny argilocalcari. Maduixa silvestre. Volum. Rodó. Sensacional. Per a un maridatge "hipster" apunta la Meritxell.

5) Josep Foraster selecció 2011. Cabernet sauvignon i Ull de llebre. "El sastre", diu la Meritxell, com a vi més seriós, de fons d'armari, que ha de combinar perfectament amb plats contundents, que poden ben bé venir de la Conca, com el civet de senglar. És acompotat, té molt de volum i tanicitat, sense perdre elegància.

I per acabar, respassem també els vins tastats al showroom:

1) Vega Aixalà. Encara no en coneixia cap però m'han semblat extraordinaris. Potser han sigut per a mi els més sorprenents i la sorpresa del showroom.

2) Gerida vins. Havia anat coneixent algun dels vins a L'Arravaló i ara per fi me'ls he trobat en directe i els he tastat les novetats. 

3) Rendé Masdéu. He tornat a gaudir del Trepat de'n Jordiet, després de dos anys a la Candelera de Molins.Com m'agrada!

4) Vidbertus. També els vaig conèixer a la Candelera i em van causar molt bones sensacions, especialment Negra Nit i encara més el 996.



5) Succès vinícola. Només en coneixia el Trepat, de la Festa del Trepat. M'ha sorprès l'Experiència Parellada. Cada cop m'agraden més aquests monovarietals amb la Parellada.



6) Agrícola de Barberà de la Conca. 100% Trepat amb totes les característiques varietals, molt sincer i honest.



7) Celler Pla de la Masó. Molt interessant tatar els dos tipus de Trepat, en la seva versió jove (Grillat) i un de passat lleugerament per fusta (Grillat dels tossalets). 



8) Clos Montblanc. Em va sorprendre força el Pinot Noir, que tenim a comparar amb la Trepat però que al final acaba tenint unes notes bastant diferents i que atrapen.

Sensacional el Pinot Noir

9) Rematem el tast amb el dolç de Trepat fet per Mas de la Pansa: una poma al forn feta vi, de traca i mocador.

Una tarda molt ben organitzada i dissenyada, boníssima, ben interessant... i que ara penso continuar però ja a terres de la Conca, a Barberà de la Conca, i ben aviat: ens veiem d'aquí tot just un mes, el 16-17 de juny, per trepatejar a la Festa del Trepat.

Salut!