Les Grands Buffets (Narbonne, France) (#escapadacorbières)

Des que es va inaugurar no fa pas gaire anys, que vaig posar aquest restaurant tan especial en el punt de mira. Qui més qui menys, teníem aversió al concepte buffet donada la qualitat justeta que poden oferir la majoria. Però l'aparició d'un buffet com el de Narbona, podia canviar les coses i tenia ganes de coneixe'l.

Hi vam anar finalment aquesta darrera Setmana Santa, el mateix dia que vam pujar des de Barcelona, i aprofitaríem el viatge per conèixer sobretot les Corbières.

Realment, la proposta de les Grands Buffets és sensacional quant a productes tant de menjar com de beure. Per menjar, hi ha des de la zona freda (amb mariscos, foie, formatges. embotits, pernil...) fins la calenta tant de grill fet al moment com de guisats de carn i peix, així com guarnicions, llegums, verdures, etc. Tot molt ben presentat, tot en gran quantitat i diversitat, tot de primera.

Sobre la beguda, un ampli assortiment de vins bàsicament del sud de França, de la zona, a peu de productor. Un gest a tenir en compte i sens dubte molt d'agrair, més encara patint preus inflats en molts restaurants que es reserven un marge de benefici que em desincentiva el consum. Per beure, nosaltres vam triar un blanc poderós que pogués amb tot. I la vam encertar, i de quina manera: Les Bugadelles 2014 a base de Garnatxa Blanca i Roussanne. Més corpulent que àcid però encara viu, dens, d'aromes agradables amb alguna evolució, algun fruit sec, i alguna flor combinada amb fruita. Bona opció per a tot l'àpat, ens la vam acabar sencera.

La sala, en canvi, no és gaire confortable en el sentit que les taules estan massa juntes les unes amb les altres, per al meu gust. El servei, això sí, és força bo.

Però també vull fer un altre comentari sobre el concepte de "buffet"d'aquestes característiques. No puc evitar quedar aclaparat davant tanta quantitat que entra tant pels ulls. Tinc la sensació que menjaria més tranquil si no n'hi hagués tant, si sabés que no puc menjar de tot, és a dir, si no fos buffet sinó un restaurant tradicional en què he d'escollir, com sempre, què vull menjar aquell dia en aquell àpat. El fet de seure a taula i poder-me aixecar tantes vegades com vulgui a buscar el menjar i omplir-me el plat, aparentment pot sembla la "panacea" però veient-ho en perspectiva, potser no ho és tant. Em crea una certa ansietat de voler-ho tastar tot i això m'incomoda. Potser, a mi, m'encaixi més anar més d'un cop al mateix restaurant, si és que m'agrada i m'hi sento bé, per anar tastant la seva cuina, més que no pas en un sol dia mirar de menjar una mica de tot. Senzillament, no es pot (com a mínim, jo no).

Bé, al marge d'aquesta parrafada, publico un petit reportatge fotogràfic com a mostra del que es pot menjar als Grands Buffets.

Buffets:

Formatges:

Postres dolces:

Alguns dels plats que vam fer desfilar per la taula:

Cuisses grenouille, tête de veau, costellous

Abans de les postres dolces, les prepostres van ser dos platassos de formatges francesos: un de tous i un altre de secs. De traca i mocador!

Formatges tous:

1) Crotin chavignol

2) Livarot

3) Camembert

4) Brillat Savarin

5) Coeur de Neuchatel

6) Margalet

7) Rondin

8) Perail

9) Roquefort Papillon Révelation

Formatges de pasta més dura (començant per les 9, el blau, i seguint com les agulles del rellotge):

10) Bleu d'Auvergne

11) Tomme Savoie

12) Tomme Lozere

13) Nectaire

14) AOP Salers

15) Cantal jeune

16) Abondance

17) Tomme Montagne

18) Morbier

19) Bamalou

20) Broucau

D'entre els 20 formatges tastats, els que més em van agradar foren: el Rondin, els dos Tomme, el Nectaire, el Salers i el Roquefort, tot i que no n'hi va haver cap que no m'agradés o que em deixès indiferent, al contrari.

Plat de postres 1:

- Macaron de maduixa

- Macaron de vainilla

- Tatin de poma

- Tarte au citron

- Éclaire de xocolata

Plat de postres 2:

- Opera 

- Liégeois au chocolat

- Canelle

... i aquell dia ja no vam poder sopar. 

El compte: crec que força raonable pel festival que ens vam donar: 88,70, amb el vi, un aigua i un tallat.

Tot i els peròs que comentava abans, tinc tota la sensació del món que la meva dona voldrà tornar i jo acabaré volent acompanyar-la sense arrufar gaire el nas.

Salut!