Tast del Decenni 2008-2018 de la D.O. Montsant a la Fira del Vi de Falset

En el marc de la Fira del Vi de Falset, enguany he tingut la sort de poder assistir convidat al Tast del Decenni que organitza la D.O. Montsant.

Es tracta de tastar a cegues fins a 12 vins (enguany, 1 de blanc i 11 de negres) de la collita 2008 per tal de valorar tècnicament com han anat evolucionant cadascun i, d'aquesta manera, intentar trobar també unes característiques comunes que, almenys en part, puguin tenir a veure amb la climatologia d'ara fa 10 anys, així com amb la vinificació (més o menys fusta, més o menys extracció, moment de la collita, alçada, etc.).

2008 va ser un any plujós i més aviat fred. De fet, va ploure uns 250 litres més que 2007, i més de 100 més que 2006. A més, la vinya venia cansada d'un 2007 bastant sec, fet que va provocar també que acabés apareixent poca mostra de raïm.

S'havien d'avaluar tres paràmetres generals: aspecte visual, olfactiu i gustatiu. Del primer, calia tenir en compte l'evolució i la intensitat del color. Del segon aspecte, sempre en una escala del 0 al 6, els diferents registres que ens suggerís el vi en copa: animal, mineral, fruita fresca, fruita assecada, fruita confitada, vegetal, alcohòliques, llevat, intensitat, especiat, herbès secà, fruits secs, balsàmic, sotabosc, làctics, flors, empireumàtic, vegetal sec i químic. Finalment, en l'apartat gustatiu: tanints (qualitat i quantitat), estructura, harmonia post-gust i evolució.

Jo amb prou feines tinc experiència en aquestes anàlisis tan tècniques però l'experiència va ser molt satisfactòria. Vaig trobar molt interessant dedicar potser uns 5 minuts a cada copa mirant, ensumant, movent, tastant... A cada moment, noves sensacions que confirmaven o matisaven la prèvia, com si el vi s'anés despullant cada cop més i se'm mostrès tal com era o tal com a mi em semblava que era, les sensacions que a mi personalment m'anava provocant.

Doblement interessant captar les diferències d'una copa a una altra: des de l'evolució cromàtica fins al nas, aquests 10 anys de vida no havien sentat igual ni de bon tros a cada vi tot i que en tots els casos hi havia vida encara i fins i tot projecció per alguns anys més. Personalment, jo encara vaig trobar el que em va semblar verdor en algun vi, com si encara faltès ampolla.

Malgrat les diferències, per tant, sí hi havia un nexe comú de frescor en els vins, la qual cosa potser sí tingui a veure amb l'anyada freda i humida.

El que sí va ser destacable és que les notes primàries em van desaparèixer bastant, així com les làctiques (del tot) o les florals (bastant). En general, el que més vaig trobar va ser mineralitat, compotes o fruita seca, alguna espècie, balsàmics i sobretot, per sobre segurament dels altres, sotabosc. Aquests dos, balsàmics i sotabosc, són aspectes que m'agraden especialment com a consumidor, és a dir que la majoria de vins encaixaven basant amb el meu perfil de bevedor de vi.

És una meravella observar i tastar cap a on ens pot conduir un glop de vi si en guardem bé l'ampolla durant uns 10 anys. Una evolució que mantingui les acideses i la tensió - encara que rebaixades - del fa que guanyi en complexitats de registres per totes bandes. Sense anar més lluny, el primer que vam tastar, que va ser el blanc: un vi extraordinari que no semblava ni de lluny que fos 2008, i això diu molt a favor d'aquest vi.

I la tònica general va ser aquesta: vida, prou vida és la que van demostrar tenir encara la gran majoria de vins que vam tastar.

Concretament, els vins tastats van ser:

1) Dido, de Venus Universal. Criança de 7-8 mesos. En general, va sorprendre molt positivament a tots els que hi érem.

2) Les Pujoles, Orto Vins. Dels més estructurats. Sotabosc, fruita madura. Mineral.

3) Sant Bru, de Portal del Montsant. 80% Carinyena, Garnatxa, Syrah i una mica de Cabernet Sauvignon. Prim. Tancat. Senzill. Atlàntic.

4) Les Sorts vinyes velles, de Masroig. 60% Samsó, 30% Garnatxa, 30% Cabernet Sauvignon. Em va agradar bastant. Discreta nota animal, bastant balsàmic, estructurat i llarg. Més múscul que l'anterior.

5) Vessants, del Celler Capafons-Ossó. 30% Garnatxa, 20% Carinyena, 20% Cabernet Sauvignon, 20% Syrah i 10% Merlot. Aquest per a mi va ser el que més em va agradar dels 12. Molta més teula, més dolçor, més vainilla, amb diferència nas i boca, on es mostra un punt més vegetal. A mi em va semblar d'una elegància extraordinària i que estava en un punt molt òptim per consumir-lo ara mateix.

6) Racó d'Atans, de Mas de les Vinyes. Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot i Syrah. Estava molt tancat però no deixava de recordar-me les sensacions de profunditat i múscul que ja exhibia el 2007 tant quan el vaig tastar al mateix celler (aquí, el post) i després a casa quan el vam beure per acompanyar un entrecot. Poderós!

7) Solpost, de celler Sant Rafel. Gran postgust. Elegant. Tofee, coco, vainilla. Finura, poc taní. 

8) Coca i fitó. Garnatxa, Syrah i Carinyena. Bastant balsàmic, vegetal, sotabosc.

9) Teixar, de Vinyes Domènech. Garnatxa, Merlot i Syrah. Cacao, cafè, vainilla, fusta, sotabosc. Encara molt potencial de guarda. Perfil més comercial.

10) Cabrida, Celler Capçanes. 100% Garnatxa. Darrera anyada de vinificació en inox (després, en botes de 500l). Més fusta, tabacs, licorós. Per a mi, encara se li podria deixar més temps d'ampolla.

11) Secret, Mas Sersal. Garnatxa i Carinyena. Un altre que va resultar ser també dels meus favorits. Regalèssia, fusta, cítrics, lleuceresa, frescor. Algú va dir que un punt salat fins i tot. Em va encantar el nas.

12) Siuralta, Portal del Priorat. 100% Carinyena de Cornudella. Dos anys de criança en barriques velles. Espècies. Caràcter varietal. Verticalitat. 

I fins aquí aquesta interessant experiència, absolutament didàctica i que fa agafar encra més afició per aquest apassionant món del vi. D'aquesta manera és com s'aprenen aspectes que només el temps ens pot ensenyar i que per tant encara resten per provar, tastar, escriure. Quin privilegi!

Salut, i vi, llarga vida als vins de Montsant!