Arròs de musclos a la marinera. Vi Macabeu de Ginestar (Celler Suñer, D.O. Tarragona - Cellers Singulars-)

Es tracta d'una (falsa) recepta d'aprofitament perquè, tot i que neix amb aquesta voluntat, el resultat fa que tingui tanta o més qualitat que el plat original que l'orginiva (els musclos a la marinera, aquí, la recepta). Si més no, a mi m'ha satisfet tant com el plat de musclos a la marinera.

I encara suma més gaudi aquest arròs en veure's acompanyat del conegut monovarietal de Macabeu del Celler Suñer, que ens vam endur de la visita que hi vam fer (el post de la visita, properament al blog).

Ingredients:

- 140g arròs

- Salsa marinera (la que hem de fer que sobri quan fem musclos a la marinera)

- Grapat de musclos cuits (els que hem de fer que sobrin dels musclos a la marinera)

- Aigua / fumet de peix

- Fumet de cocció dels musclos (si ens en queda)

- Salsa marinera 

- Sal

- Julivert

Elaboració:

No pot ser més senzill: posem en una cassola la salsa marinera a escalfar.

Hi tirem l'arròs i el saltegem un parell de minuts, a foc fort.

Mullem progressivament amb el fumet i/o l'aigua. Anem corregint de sal cada cop que mullem, sobretot cap al final. Vaig optar fer-ho així, mullant de mica en mica i remenant sovint, perquè tenia ganes d'obtenir un arròs més aviat cremós, tipus risotto. 

Deixem coure, primer a foc fort, després a foc més baix, destapat, durant uns 13 minuts, un puntet abans de què estigui cuit, perquè m'agarada que acabi quedant al dente amb uns 3 minuts més de repòs. En els darrers minuts de cocció, caldrà tastar i corregir de sal i pebre.

Al final de la cocció, hi afegim els musclos, que recordem que ja estan cuits.

Ja podem emplatar, posant-hi un pensament de julivert picat per sobre. Ens haurà quedat un arròs que, tot i que no sigui un risotto, sí és més aviat cremós i amb un gust deliciós sobretot gràcies a la salsa marinera que fa de sofregit.

I el nostre arròs va molt ben acompanyat pel Macabeu de Ginestar, un monovarietal de vinya vella d'aquest raïm que neix ben bé a tocar de l'Ebre. Color pàl·lid (més que no pas a la fotografia, en què surt més fosc i daurat del que és), jove, fresc, afruitat, sec i amb certa presència que li déu aportar el battonage en inox. Ens ha encantat, ens ha fet recordar com de bé ens ho vam passar a la visita a Suñer, i ha funcionat molt bé amb l'arròs.

Salut!