Molls de roca a la flama sobre fals tartar de tomàquet. Treyu 2013 (Oliver Conti, D.O. Empordà)

Tot i que m'agraden basant, feia la tira que no cuinava molls i encara no tenia al blog cap recepta amb ells com a protagonistes. Però ara mateix hi posem solució, amb aquesta senzilla proposta de mínima intervenció sobre el producte, que serà qui s'encarragarà de fer-nos gaudir de cada mossegada.

Ingredients:

- 4 molls

- 2 tomàquets branca

- 3 cogombrets

- 2 escalunyes

- Juliana de ceba vermella

- Fulles verdes de fonoll

- Oli d'oliva verge extra

- Raig vinagre de xerès

- Sal

- Pebre

Elaboració:

Per al fals tartar de tomàquet, serà tan senzill com barrejar en un bol el tomàquet ratllat amb els cogombrets i les escalunyes, tallats ben menuts. Condimentem amb oli, vinagre, sal i pebre. Reservem en fred fins el moment d'emplatar.

Per als molls, els netegem i els tallem a lloms. Salem i els coem amb el foc del soplet, sobretot primer per la part de la pell, que torri una mica, i després un lleuger toc per l'altra banda. Interessa que no ens passem de cocció, com en la resta de peixos i de coccions, però cadascú que s'ho deixi al seu gust, més o menys cuit.

Emplatem. Posem a la base del plat una bona capa del fals tartar de tomàquet i, per sobre, els lloms dels molls. Decorem amb una mica de juliana ben fina de ceba vermella i donem el toc verd una mica anisat amb les fulles de fonoll: què n'arriben a ser de bones!

De debò que queda boníssim tant el peix que, cuit d'aquesta manera, li respectem la cocció justa que li volem donar, com pel contrast un punt avinagrat de la salsa que acompanya.

I encara més contrast, amb el Treyu 2013 (Gewürztraminer, Macabeu) del celler empordanès Oliver Conti. El color daurat pujat evidenca aquests 5 anys de vida, així com també es percep a l'hora de tastar-lo, en què la frescor inicial ha deixat mé aviat pas a notes més càlides que a mi m'han agradat especialment. Per a mi, no estava caigut sinó evolucionat en el més bon sentit de la paraula.

Crec que ha sigut bon complement per al plat amb presència d'envinagrats. Un vi massa jove, àcid, potser s'hauria fet molest en boca però en canvi, aquest, ha sigut com un bàlsam per a la intensitat del tartar.

Salut!