diumenge, 5 d’agost del 2018

Musclos a la marinera

Em van agradar tant els musclos a la marinera que ens va ensenyar a fer l'Olga Serra a l'Escola de Cuina Terra d'Escudella, que em van semblar, tal com vaig dir, "els millors des que tinc ús de raó gastronòmica (si és que això existeix)". 



I per tant, no podia deixar de publicar aquí la recepta perquè quedi ben recollida i tenir-la ben a mà per quan tinguem una bona bossa de musclos frescos per coure, ara que n'és la temporada. Així, també la poso obertament a disposició de tots aquells que me la van demanar directament quan vaig publicar la fotografia a les xarxes.

Ingredients:

- 1kg muslcos
- 30ml vi blanc
- 20ml. brandy
- 75ml. aprox. de fumet

Per al sofregit:
- 200g ceba
- 50g pebrot vermell
- 50g pebrot verd
- 2 dents d'all
- 500g tomàquet triturat i tamissat
- 2c.c. pebre vermell dolç
- 1 mica caiena

Per a la picada:
- 1 dent d'all
- 1c.s. de julivert picat
- Safrà
- Pa torrat
- 50ml. aigua
- 1c.s. oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Ofeguem la ceba tallada en ciselée a foc lent. Hi afegim els pebrots tallats en brunoise, sofregim i hi afegim l'all ciselé. Ofeguem durant 3 minuts més i hi afegim el pebre vermell i a continuació, abans no es cremi, el tomàquet.

Coem lentament fins que quedi ben concentrat. Aquesta és la clau perquè el sofregit quedi ben bo i, per tant, el plat final sigui de traca i moador. Rectifiquem de sal i pebre i hi posem, si volem un toc picant, la mica de caiena.

Un cop tot plegat ben reduït, que sembli una melmelada, hi posem els alcohols, els evaporem i mullem amb el fumet, la picada i els musclos.

Tapem i deixem coure a foc lent durant un minut, fins que comencin a obrir-se. 

Mentrestant, juntem tots els ingredients de la picada, els triturem o els matxuquem a mà de morter fins que siguin una pasta fina i els incorporem a la cassola. Els incorporem a la cassola i deixem que faci l'últim xup-xup. Apaguem el foc i reservem durant un minut.

Una altra opció, sobretot si no tenim fumet de peix o preferim no posar-n'hi, seria obrir al vapor amb vi blanc els musclos, a banda del sofregit, i incorporar-los al final, juntament amb els seus sucs de cocció i afegint, si fes falta, més aigua perquè tinguem prou salsa marinera.



És un plat d'aquells que fan germanor a taula, d'anar agafant un rere l'altre, fent servir la closca per agafar com més salsa millor, i amb l'altra mà un pa de bona molla per emborratxar-lo de salsa, que queda exquisida.


Per cert, és molt aconsellable, gairebé diria que obligatori, fer llarg de salsa perquè se'n menjarà molta a taula, seguríssim, però interessa que ens en quedi una mica per aprofitar-la com a sofregit interessantíssim per a un arròs (aviat publicaré al blog com va quedar el meu arròs de musclos a la marinera).
 
Salut!

2 comentaris: