Amb ocasió de l'anomenat Sopars & Blues que organitza periòdicament l'Hotel Silken Havana de Barcelona, vam poder gaudir d'un bon sopar que va culminar amb l'actuació del grup Messengers, per mirar d'anar paint a ritme alegre tot el menjat i el begut, que no fou precisament poc.
Per començar a obrir la gana, abans d'entaular-nos, ens van oferir un (al final van caure un parell) de cocktails Kir Royale (cava rosat i cassís), que acompanyava tot un seguit d'entrants com ara una cullereta (o dos o tres) de brandada de bacallà, un cruixent de morcilla boníssim i unes minicroquetes de ceps normaletes.
|
Hall de l'hotel |
|
La cullereta de brandada de bacallà |
Gana oberta. Teníem ganes de més. Entaulem-nos en un espai força ben arregladet per a l'ocasió, amb taules ben preparades i ben distribuïdes, i a anem a degustar els següents plats:
|
Olives i martini rosso
|
|
Ceps, pernil, pinyons i balsàmic: sorprenent gotet amb profund gust de ceps
|
|
Crema de pésols i ravioli de cansalada. Un dels plats de la nit |
|
Llobarro salvatge, crema de tupinambo i carxofa. El plat de la nit. Punt de cocció òptim. Saborós.
|
|
Estofat, cebes i cremós de moniato i vainilla. En destaca precisament la guarnició amb el toc avainillat del moniato |
Ara ja estàvem plens i panxacontents però ens havíem reservat un racó al budell per a les postres ja que les expectatives eren francament altes: i no ens equivocàvem. Aquestes postres fou un autèntic regal per a la panxa ja que va ajudar a tirar avall i perquè els contrast de gustos i textures en boca ens va fer gaudir molt d'aquest conjunt que, val a dir, no posava el punt i final a l'àpat sinó el darrer punt i a part.
|
Mousse d'avellana, papaia, sobret de gerds sobre bescuit de cacau |
El punt i final el van posar uns petits fours a base de petits rocs de xocolata en diferents textures, que vam anar menjant pausadament mentre escoltàvem els Messengers i mentre comentàvem el sopar homenatge que ens acabàvem de fotre aquell primer dijous d'abril.
Tot plegat, a banda del cocktail inicial, fou maridat amb una copa de xampany francès Veuve Clicquot Ponsardin (Brut, de Reims), un Blanc de Blancs de Castell de Perelada (D.O. Empordà) i un Tres Finques, també de Castell de Perelada (D.O. Empordà).
Bon ambient, ben atesos, ben sopats. En resum, una molt bona experiència gastromusical (sobretot gastro, deixem-ho clar) en la nit de Barcelona.
Mare meva, quin festival, mai millor dit! Que en pugueu anar fent molts i molts més!
ResponElimina