Una recepta bàsica a partir de la qual se'n podran elaborar d'altres més complexes, com ara un braç de gitano, uns massinis, o uns melindros... també depenent de la relació entre la quantitat d'ou, sucre i farina.
Per tant, i concretant, els ingredients són els següents:
Per obtenir-ne una textura suau i lleugera (un genovès, base del braç de gitano):
- 300g d'ou (6 ous M)
- 150g sucre
- 150g farina fluixa
Per obtenir-ne una textura mitjana:
- 300g d'ou (6 ous M)
- 200g sucre
- 200g farina fluixa
Per obtenir-ne una textura densa i compacta:
- 300g d'ou (6 ous M)
- 300g sucre
- 300g farina fluixa
Procediment:
El primer que cal fer és preescalfar el forn a 200º.
Amb l'ajuda de les barilles elèctriques, muntem els ous i quan comencin a escumar hi anirem incorporant a poc a poc el sucre. La màquina cal que estigui a velocitat més aviat alta. L'objectiu és obtenir-ne una escuma ben estructurada perquè quan hi afegim la farina no se'ns baixi en excés.
Incorporem la farina, tamisada, a poc a poc, i l'anem treballant suaument però ja amb unes barilles manuals i practicant moviments envolvents de baix cap a munt. Com menys movem l'escuma, millor, perquè l'aire i l'esponjositat del pa de pessic l'aconseguirem gràcies a aquesta escuma. A cada moviment, no cal que esperem a que desaparegui i s'integri del tot la farina perquè tornem a afegir-ne una nova tongada.
Quan tinguem tota la farina incorporada i integrada, estenem la massa sobre una safata de forn coberta amb paper sulfuritzat. Aleshores, amb l'ajuda d'una espàtula, escudillem la massa sobre el paper , en forma rectangular, amb cura i amb la precaució de no apurar fins a l'extrem. Convé que ens quedi amb una altura uniforme.
Fornegem a 200º durant 5 o 6 minuts. Sabrem que està feta pel color i quan, al pressionar amb els dits, el pa de pessic s'enfonsi lleugerament, reboti i torni a recuperar la forma inicial. Com més ràpid coaguli la farina, millor. L'escalfor trenca les bombolles.
Treiem la safata del forn amb el nostre pa de pessic acabat i preparat per ser manipulat de diferents maneres, segons la recepta per a la que l'haguem de menester.Per exemple, un braç de gitano, o uns massinis individuals, uns melindros amb què sucar una bona xocolata calenta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada