Aquesta cassola de conill i pollastre respon a una recepta bàsica, és a dir, fàcil i ràpida de fer, amb ingredients habituals i econòmics, dietèticament equilibrada i, sobretot, de gust deliciós. Per tant, a casa nostra, és d'aquelles elaboracions que ha esdevingut un bon comodí o punt de partida per a d'altres que puguin ser més treballades. La recepta està basada en aquesta altra del "Conill guisat amb salsa de foie i conyac".
Ingredients:
- 1 conill, tallat a vuitens, per exemple. Si més no, convé que els trossos siguin més o menys de la mateixa mida.
- Cuixes i alons de pollastre trossejats a la mateixa mida que el conill
- 1 ceba
- Quatre dents d'all
- 100 ml de conyac
- 100 ml de brou de pollastre casolà
- Oli d'oliva verge
- Romaní
- Carquinyolis
- Rovell d'ou dur
- Patates menudes "platillo" de pot
- Pésols de llauna
El primer que hem de fer és salpebrar i enfarinar la carn i a continuació rossejar-la en una paella. Reservar. En el mateix recipient, courem els ulls i el fetge del conill, que utilitzarem per a la picada.
Alhora, en una cassola, anem potxant la ceba fins que sigui cuita. Quan la tinguem, hi incorporem els trossos de carn ja daurats, els donem un parell de voltes, i de seguida hi afegim el brou de pollastre, com a molt fins a cobrir la carn.
Picada: en un morter, amb una mica de sal, hi incorporem l'all, els ulls i fetge del conill (i d'altres menuts si no els volem trobar després al plat), uns 5 o 6 carquinyolis, el rovell d'ou dur i el romaní. Piquem fins que quedi una pasta i hi incorporem el conyac per alleugerir-la.
Aleshores, un cop resolts aquests passos previs, vessem la picada a la cassola on tenim la carn amb la ceba i el brou, tapem, i deixem coure a foc més aviat baixet durant 40 minuts aproximadament. Els darrers 5 minuts, hi incorporem les patates i els pésols per donar una mica més de cos a la cassola i per fer-la més completa nutritivament.
El resultat és un plat de carn tendra, gustosa, i amb una salsa ben lligada que ens farà llepar tant els ossos de la vianda com els nostres dits.
Salut!
Molt interessant. Però hauries de cuidar un xic la llengua. No sé... Per exemple els grans d'all són grans d'all i no tenen dents. No sé què volo dir potxar...
ResponElimina