dimarts, 18 de febrer del 2014

Cassola bàsica de conill i pollastre

Aquesta cassola de conill i pollastre respon a una recepta bàsica, és a dir, fàcil i ràpida de fer, amb ingredients habituals i econòmics, dietèticament equilibrada i, sobretot, de gust deliciós. Per tant, a casa nostra, és d'aquelles elaboracions que ha esdevingut un bon comodí o punt de partida per a d'altres que puguin ser més treballades. La recepta està basada en aquesta altra del "Conill guisat amb salsa de foie i conyac".

Ingredients:
- 1 conill, tallat a vuitens, per exemple. Si més no, convé que els trossos siguin més o menys de la mateixa mida.

- Cuixes i alons de pollastre trossejats a la mateixa mida que el conill
- 1 ceba
- Quatre dents d'all
- 100 ml de conyac
- 100 ml de brou de pollastre casolà
- Oli d'oliva verge
- Romaní
- Carquinyolis
- Rovell d'ou dur
- Patates menudes "platillo" de pot
- Pésols de llauna

El primer que hem de fer és salpebrar i enfarinar la carn i a continuació rossejar-la en una paella. Reservar. En el mateix recipient, courem els ulls i el fetge del conill, que utilitzarem per a la picada.
Alhora, en una cassola, anem potxant la ceba fins que sigui cuita. Quan la tinguem, hi incorporem els trossos de carn ja daurats, els donem un parell de voltes, i de seguida hi afegim el brou de pollastre, com a molt fins a cobrir la carn.
Picada: en un morter, amb una mica de sal, hi incorporem l'all, els ulls i fetge del conill (i d'altres menuts si no els volem trobar després al plat), uns 5 o 6 carquinyolis, el rovell d'ou dur i el romaní. Piquem fins que quedi una pasta i hi incorporem el conyac per alleugerir-la.

Aleshores, un cop resolts aquests passos previs, vessem la picada a la cassola on tenim la carn amb la ceba i el brou, tapem, i deixem coure a foc més aviat baixet durant 40 minuts aproximadament. Els darrers 5 minuts, hi incorporem les patates i els pésols per donar una mica més de cos a la cassola i per fer-la més completa nutritivament.


El resultat és un plat de carn tendra, gustosa, i amb una salsa ben lligada que ens farà llepar tant els ossos de la vianda com els nostres dits.


Salut!

1 comentari:

  1. Molt interessant. Però hauries de cuidar un xic la llengua. No sé... Per exemple els grans d'all són grans d'all i no tenen dents. No sé què volo dir potxar...

    ResponElimina