Resum del meu 2014 gastronòmic i del primer any de vida del bloc

Jo també caic en això de fer balanç cada cap d'any. En relació amb el bloc, a més, coincideix amb el primer any de vida d'aquest espai virtual que vaig titular Cuino ergo Sum.

Tot i haver arrencat sense gaire convenciment de ser constant i amb la voluntat de no pressionar-me tampoc en excés per complir amb una certa periodicitat, el cert és que estic prou satisfet amb el nombre d'entrades publicades: hauran estat un total de 78. Són tantes com (o, més ben dit, algunes de) les experiències que en el terreny gastronòmic he anat podent gaudir al llarg d'aquest 2014 que ara acaba: hi han aparegut bàsicament àpats, receptes i vins. 

El propòsit inicial, que no era cap altre que el de disposar d'un recull d'experiències i valoracions subjectives, ha estat acomplert. I m'agrada poder mirar enrere i poder recordar i rellegir com va anar aquell primer (o dels primers) àpats de l'any al gener a La Païssa de l'Avi, de Fontanilles: renoi quin ànec amb salsafins i quin recuit! Recordo que pensava que, començant l'any d'aquella manera, el 2014 prometia grans alegries gastronòmiques. I sí, així ha estat, un any ben farcit de bones coneixences, de molts bons restaurants. Uns han agradat més que d'altres, és clar, però la majoria han estat un encert haver-los visitat per primer cop: a voltes, empès per comentaris llegits en blocs amics; d'altres vegades, a cegues. 

En aquest sentit, el restaurant més (re)visitat i que no he conegut fins aquest any ha estat el Topik: d'una banda, la butxaca ho permet. D'altra banda, i sobretot, perquè l'Adelf Morales ofereix uns plats que a mi personalment em fan gaudir per sobre de la mitjana, em deixen empremta. I ho noto perquè no vull que s'acabin, perquè a cada mossegada aprecio la qualitat del producte ofert, les diferents tècniques de cocció, o els contrastos de gustos, la personalitat i els ingredients de la cuina "nipònika". Què carai, perquè està tot boníssim! És en llocs i moments com aquest que aprenc a desaccel·lerar el ritme sovint trepidant del dia a dia i em deixo endur ben bé pel plaer de menjar com un rei i també, és clar, per la bona companyia a taula, també important.

El món del vi, força nou per a mi, també ha estat present al llarg de l'any en forma de visites a diferents cellers de diferents D.O.'s i demarcacions territorials, tastos guiats i no guiats, tant de forma privada a casa com organitzada. És també una font de plaer inesgotable tant conèixer el procés d'elaboració de vins i caves, com observar la passió amb què molts dels elaboradors desenvolupen la seva feina, com entrenar el paladar i el nas perquè vagin aprenent a valorar diferents aspectes en relació amb les aromes i els gustos. 

De la mateixa manera que no he pogut evitar de seleccionar un restaurant, també ho faré amb un vi. En aquest cas, la tria és més complicada perquè n'hi ha hagut molts més vins que restaurants on triar, evidentment. Però potser, em quedaré amb el blanc Ónra Molta Honra (D.O. Costers del Segre), del celler Lagravera, que vam poder tastar per primer cop en un recent Tastasport: ens va agradar moltíssim!

Per acabar, en relació directa amb la cuina, que s'ha convertit en el meu petit i modestíssim laboratori on cada cop passo més estona, he de dir que per a mi és un lloc on el temps també s'atura. Imaginar plats, treballar els productes, olorar-los, afegir aquesta espècie, treure'n aquesta altra, ara incorporar aquest vi per provocar una determinada reacció, contrastar gustos i textures però sense arribar a emmascarar el que aporta el producte principal... No és fàcil però és apassionant i hi ha molt de camí a recórrer, sobretot per aprendre, dels professors i de companys blocaires, molts dels quals em deixen bocabadat del nivell que demostren. En especial, cada cop estic més intrigat i interessat per les possibilitats de la cuina al buit a baixa temperatura... No seria un mal propòsit endinsar-me en aquests experiments de cara al nou any.

Sentir passió pel menjar i pel beure és també estimar el territori que ens proporciona les matèries primeres: recórrer el país de punta a punta, conèixer-lo pam a pam, trepitjar-lo conscientment, visitar productors i mercats... és Turisme en majúscula. Recórrer el país de les Terres de l'Ebre a l'Empordà, de Lleida a les Balears, i fer alguna incursió en l'estranger és una altra font d'aprenentatge i de bones estones que també he tingut la sort de poder posar en pràctica al llarg de l'any.

En resum, el paladar em perd i per molts anys que així sigui. Espero poder seguir compartint virtualment noves experiències gastronòmiques durant el 2015 per seguir aprenent, per seguir gaudint tant a la cuina com també a la taula en companyina dels meus.

Salut i bona entrada de 2015!