Restaurant Asador de Aranda (Eixample, Barcelona)

Si el darrer post corresponia al darrer restaurant tastat en 2014. aquest es correspon amb el primer restaurant visitat en 2015 tot i que, a diferència de l'anterior, aquí ja havíem tingut ocasió de dinar-hi alguna altra vegada, temps enrere, també per la mateixa data, un primer de gener.

Vam anar-hi, després de molts anys sense fer-ho, a l'Asador de Aranda, el del Carrer Pau Claris, a tocar de la Plaça Urquinaona. Com que vam fer més o menys bondat la nit de cap d'any, ens presentàvem al dinar en plenes condicions, és a dir, amb la gana feta i amb moltes ganes de menjar bon xai (amb IGP castellà) i altres viandes portades i cuinades a l'estil castellà.

Sala elegant, taules grans, ben parades i separades les unes de les altres. El servei, atent però massa accel·lerat. Amb prou feines ens havíem assegut que ja vam començar a omplir-nos la taula. Durant tot el dinar vam tenir la sensació que tenien ganes de plegar i això ho transmetien en forma de velocitat exagerada a l'hora de portar plats però també a l'hora de retirar-los. Un dinar d'aquestes característiques, i de celebració, requereix temps, tranquilitat i no anar de bòlit.

Abans del plat estrella, vam poder tastar el següent, no tant per obrir la gana sinó més aviat per anar-nos-la apaivagant ateses les quantitats de la majoria de racions:

- Una mena de bombons salats de nous de macadàmia, que estaven excel·lents.

- Brou amb galets i pilotilla. Molt fluix, decepcionant: amb prou feines tebi, sonso, greixós i les pilotilles tampoc no tenien gust de res. Quina llàstima.

- Platillo de xoriço de l'olla. Com l'olla, poc gustós.

- Morcilla (de Burgos). Alguna cosa fallava, tal vegada la cocció, fregides amb l'oli poc calent? No ho sé però estava pastosa. A més, no tenia cap punt picant, característic d'aquesta morcilla.

- Pernil de Jabugo. Excel·lent però d'allò més escàs.

- Pebrots del piquillo amb bonítol. Fantàstics.

- Picadillo. Tebi i, de nou, no gaire gustós!

- Espàrrecs. Normalets i en ració curteta.

Ens vam atipar una mica però sense gaudir pas gaire. Sort que a continuació havia d'arribar el plat estrella el qual no va decebre, al contrari, em va semblar una meravella. La carn era d'allò més tendra, que se separava sola de l'ós i es trinxava sense cap mena de dificultat. El gust del xai lletó al forn de llenya, extraordinari, sens dubte un bon producte de primera divisió. Anava acompanyat d'una amanida a la qual no se li va parar gaire atenció. Tots estàvem ocupats escurant ossos del lletó (mig quart per persona, si no vaig errat).

Per si encara ens quedava un petit racó a la panxa: el milfulls de crema, que ja recordàvem d'anys enrere. És molt i molt bo. No és lleuger però està tan ben fet que no en vam deixar ni una engruna al plat.

Per acabar de rematar la jugada, torrons, cava, licor anisat, cafès...

No es pot deixar de fer esment al servei de pa, abundant i boníssim, acabat de sortir del forn. 

Per acabar, quant a la beguda, un vi ben encertat per acompanyar tant els entrants com sobretot el xai: vi negre criança Vega Izan (D.O. Ribera de Duero). Ens va agradar molt. Vam arribar-ne a obrir fins a tres ampolles, fet que vol dir que tot i tenir fusta i uns certs tanins, aquests estaven molt ben integrats i no deixaven ni gota d'aspror en boca sinó que permetia i convidava a anar-ne bebent més... massa i tot!

En resum, per uns 45 euros per cap (preu habitual en aquestes dates), vam dinar força bé però de manera desigual i amb uns quants aspectes o plats millorables. Tot i així, ens quedem amb el més bo que va ser el xai, el milfulls, el vi i, per sobre de qualsevol altra consideració, el bon caliu de la companyia familiar de cada any.

Bon 2015 tinguem. Salut!