A continuació, la darrera entrada corresponent a l'#escapadarioja 2016.
Un cop visitat Luis Cañas, en ple dia de tornada (molt greu), havíem de fer el dinar de comiat per la zona abans d'emprendre carretera i manta.
Aquest cop, la tria va ser del tot improvisada mentre amb el cotxe anàvem direcció sud buscant la nacional. Va ser quan vam passar per Cenicero, vam veure el Restaurant Olano a peu de carretera, vam demanar per dinar i de miracle vam trobar taula per a nosaltres dos.
Restaurant que ja es presumia d'entrada tradicional i que el menú de cap de setmana, a 17 euros tot inclòs, ens ho acabava de confirmar. Prou bona varietat d'acord amb el que volíem i buscàvem.
Vam estar molt ben atesos. Tot i ser petit, hi havia bona separació entre taules i el servei va ser del tot diligent i eficient, amb tracte prou amable.
Vam dinar:
- Aperitiu, gentilesa de la casa, unes croquetes casolanes molt "resultones".
- Caparrones de Anguiano. És un d'aquells plats de cullera que quan trafiquejo per La Rioja, no puc deixar de demanar. M'encanten. I els de l'Olano, no van ser menys. Salseta de fons treballada, gustosa, i de cos dens però sense passar-se, tal com a mi personalment m'agrada. Bona cocció també de les caparrones.
- Patatas a la Riojana. El que a mi em passa amb les caparrones, a la meva dona li passa amb les patates a la Riojana. Li van agradar prou i, de fet, jo que també les vaig tastar, també em van semblar força correctes.
- Xai guisat. Excel·lent, de debò, cadascun dels nombrosos trossets de xai que em vaig endur a la boca. Devien ser peces del pit i del coll, gustosíssimes, i ideals per als qui ens agrada agafar amb els dits i escurar els ossos.
- "Chuletillas" de xai. De treball culinari més senzill, però que també estaven força bé, tant de cocció com sobretot de producte, que es notava que era bo.
Per postres: un pastís de formatge i mores, que no era casolà sinó d'aquells que tothom sap com són (sense més a destacar-ne), i un altre, aquest sí casolà, aquest sí molt bo, de pera i dolç de llet. Per allà, les peres acostumen a ser conferència, amb denominació Rincón de Soto. Les conec i m'encanten. Les del pastís no sé si ho serien (estaven acompotades) però realment estava molt ben fet, molt bo.
Per beure, un correctíssim vi negre de la casa, DOC Rioja, de les bodegues Valentín Pascual, que va encaixar molt bé dins de tot el menú.
Tot plegat, vam sortir per 34 euros, a 17 per cap, més que correcte
(Data de l'àpat: dissabte, 26 de març de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada