Després de visitar i deixar-nos bon regust de boca la Formatgeria Palou (aquí, el post), vam començar a desfer camí i baixar per arribar fins a l'explotació de Mas El Lladré. Teníem ganes de seguir coneixent més aspectes més o menys tècnics sobre la cria d'animals, en aquest cas de vaques principalment, així com de seguir tastant productes que deriven de la seva llet, bàsicament formatges.
Aquesta granja, familiar, elabora làctics des de 1992 tot i que els inicis de les activitats ramaderes es remunten als anys 40-50. De nou, estem davant d'un cas de ramat de propietat, amb un total de 32 vaques lleteres, frisones, que pasturen i basen l'alimentació en l'herba que troben al camp. Pel que ens explica l'Imma, i tal com se la veu a l'hora de tractar directament amb les vaques, aquests animals reben unes cures i unes atencions exquisides per tal d'assegurar-ne la salubritat, benestar i, des d'aquí, una llet d'alta qualitat. De fet, el seu formatge El Bac (quallada enzimàtica de més de sis mesos de maduració), porta dos anys guanyant la medalla de plata dels World Cheese Awards
Mas El Lladré no deixa de seguir una tradició de praxis i principis ramaders hereva dels avantpassats, allunyada de la sobreexplotació de moltes de les empreses lleteres actuals.
Mas El Lladré no deixa de seguir una tradició de praxis i principis ramaders hereva dels avantpassats, allunyada de la sobreexplotació de moltes de les empreses lleteres actuals.
L'Imma ens explica que, després de mamar durant 2 anys, s'alimenten de pinso (blat de moro, ordi i cereals), herba, palla, sals i ufals. Als dos anys, comencen a criar i allarguen l'estada a l'explotació fins que moren. Ara mateix, l'exemplar de més edat té 16 anys i es diu Chili (totes tenen nom, sí). Si fos una granja en intensiu, cap als 4 anys sacrifiquen les vaques.
També se'ls respecta els mesos previs i posteriors al part, durant els quals no es munyen sinó que s'afavoreix que estiguin tranquiles i recuperin forces i energies.
Es munyen dues vegades al dia, i en cada munyida, a les 6 del matí i a les 18h, s'obtenen aproximadament uns 16-18 litres vaca/dia. La munyida dura tan sols 5 minuts, és rapidíssima, gràcies a uns aparells que ens va ensenyar, per bé que en cap moment es perd l'important contacte físic amb l'animal, a qui es respecta moltíssim.
Un cop acabat el recorregut per l'explotació, en què vam veure les vaques de diferent edat, així com la cort de porcs, la sala de munyida i l'obrador, acabem seient en un espai amb vistes cap a un entorn privilegiat, on gaudir del tast de productes del Mas, acompanyades d'una copa de vi, o una cervesa artesana de proximitat, o uns sucs...
Ens ofereixen, per començar, mató. Continuem amb formatge madurat Mas El Lladré (quallada enzimàtica de dos mesos de maduració), tupí de ratafia i, per rematar la jugada, pastís de formatge fresc. No cal dir que tot estava boníssim i, des d'aquella balconada, encara més.
Un plaer haver conegut Mas El Lladré, un indret d'allò més recomanable on estic segur que hi tornarem per dedicar-hi més estona i tornar a gaudir, aviam si amb més sol, del tast des de la seva terrasseta - balconada. A més, aprofitarem per fer rebost perquè és impossible entrar a la seva botiga i no endur-se'n mitja cap a casa. Moltes gràcies, Imma, per la visita!
Dissabte 4 de març, en el marc de la #kedadastjoanab17, vam tornar a visitar l'explotació Mas el Lladré, en aquest cas amb la colla d'amics gastroblogaires. Aquest cop, la visita ens la va fer la Marina, també molt atenta i acollidora, igualment que el seu pare, que va tornar a aparèixer amb clar discurs sobre els valors de la feina que desenvolupa Mas el Lladré.
En aquesta ocasió, més que formatges, ens vam centrar en els embotits: llonganissa i xoriço absolutament sensacionals, de debò, fora del comú.
Cal parar atenció a un nou formatge que des de fa poquet elaboren, i que una hora abans d'arribar a Mas el Lladré vam tenir la sort de tastar, a l'Espai Redonxa de Sant Joan de les Abadesses: El Tou de Matamala, que ens va entusiasmar de forma generalitzada a tota la colla. Es tracta d'un formatge de pasta tova, de textura molt cremosa, aromes d'làctiques i d'un xic d'humitat, i guanyador de bronze al Cheese Awards 2016.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada