Presento una d'aquelles elaboracions panarres que triomfen a la primera: està boníssima, és força saludable perquè no abusa de greixos i no és excessivament complicada de resoldre, al marge del format, que pot tenir algun inconvenient sobretot si es passa una mica de fermentació.
A més, és versàtil i si eliminem la mel i el sucre de la massa, podem fer el mateix però en versió salada (jo ja ho he provat i queda excel·lent també).
Ingredients:
- 15g de farina de nous (o nous esmicolades)
- 50g farina integral
- 225g farina força
- 3g sal
- 25g mantega
- 10g sucre moreno
- 15g mel
- 80g llet
- 1 ou (M)
- 10g llevat
Farcit:
- 20g avellanes
- 110g nous
- 40g panses
- 20g mantega
- 20g mel
- 20g sucre moreno
- Pessic de clau d'olor
- Pessic de nou moscada
Glassa:
- 2 parts de sucre per una d'aigua
- raig de suc de llimona
Elaboració:
Amassem tots els ingredients excepte l'ou i la mantega, que afegirem a poc a poc un cop el gluten s'hagi començat a desenvolupar (el greix en dificulta la formació). Si convé, hi afegim una mica més de llet. Cal que la massa estigui ben treballada, que es desenganxi bé del recipient on amassem, però que es noti lleugerament humida, més que no pas seca.
Fermentem en bloc durant 2 hores, fins que hagi doblat el volum.
Desgassifiquem i estirem amb l'ajuda del corró, en forma de rectangle, tan gran com la placa de forn comuna, aproximadament.
Un cop estirada, la farcim amb la barreja que farem de les nous, les panses, les avellanes, la mantega i la mel, que ens quedarà com una mena de pasta que haurem de distribuir per tota la superfície de la nostra massa de pa.
Com si fos un braç de gitano, enrotllem la massa pel costat ample. El posem sobre la safata de forn i el deixem reposar 10 minuts.
A continuació, tallem transversalment el braç, en dues meitats, que són les que haurem de trenar un cop unit un dels extrems. Convé tensar mínimament perquè ens aguanti la forma durant la segona fermentació (a mi se'm va desfigurar una mica la trena per no tensar prou i potser per fermentar massa).
Fermentem per segon cop fins que pràcticament dobli tamany (jo el vaig tenir gairebé tres hores, però és preferible no esperar tant perquè no se'ns sobrefermenti i per assegurar-nos que la trena no perdi la forma que li havíem donat).
Enfornem a 180º sense ventilador durant uns 27 minuts, fns que agafi un bon color i per tant estigui ben cuita la trena. Mentrestant, amb dues parts de sucre per una d'aigua i una mica de suc de llimona (perquè no solidifiqui un cop freda), fem la glassa: ho posem en un cassó al foc fins que bulli durant uns 5 minuts, fins que espessi una mica i sigui untable.
Quan surti del forn la trena i la glassa sigui tèbia o freda, pinzellem la nostra tena per donar-li una brillantor que la faci més atractiva.
I ja tenim esmorzar de campions per a dies...
Salut!
(Recepta basada en una de l'Iban Yarza)
(Recepta basada en una de l'Iban Yarza)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada