dimecres, 7 de juny del 2017

Celler Can Morral del Molí (Ullastrell, Vallès Occidental, Barcelona)

A tocar d'Ullastrell, a cavall entre les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, hi ha una finca enclavada en un entorn de bellesa singular que des de fa uns 400 anys es dedica al conreu de la vinya i de l'olivera, dues de les produccions més característiques del país i per extensió de l'arc mediterrani. Visitem Can Morral del Molí.


Temps enrere, venien la collita del raïm a Codorniu però des de fa 7 anys arriba la reconversió del seu projecte vitivinícola, posant en valor les vinyes velles i construint el seu propi celler, amb l'objectiu d'obtenir i expressar l'excel·lència de tot allò que el territori pot oferir, especialment en olis i vins. I, a més, potenciant sobretot totes aquelles varietats autòctones del territori, com ara Xarel·lo, Macabeu o Sumoll, sense renunciar a varietats que s'hi puguin haver adaptat bé com Chardonnay o Cabernet Sauvignon.


Tot això és el que ens va explicant en Xavier Morral i la Maria Font, les dues persones que porten aquestes finques i a qui teníem força ganes de visitar després d'haver tastat, temps enrere, alguna de les seves referències vinícoles a Human Vins o el seu excel·lent oli a la festa de l'oli d'Ullastrell. 


En arribar, tot just abans de començar el passeig per les vinyes, en un radiant matí primaveral, coïncidim i saludem a l'Artur Martínez, xef propietari del restaurant Capritx de Terrassa, qui també està al darrera del projecte, juntament amb l'enòleg Ruben Parera, i que també evidentment n'ofereix el producte als clients de casa seva. 

L'Artur Martinez, sortint del celler amb la primícia del vi bullit en mà, que havia d'anar a oferir aquell mateix dia a un grup de clients

Tenen un total aproximat de 10ha. de vinya, conreada i vinificada en ecològic, sense addició de sulfits. De cada parcela, una vinya (amb l'excepció del preciós amfiteatre) i de cada vinya, un vi. Plantació en vas, amb cobertura vegetal. 


El respecte per la biodiversitat de la zona és màxim. És un terreny privilegiat en boscos, matolls, sembrats, conills, aus rapinyaires... No hi ha corcs a tractar i la viticultura ho agraeix. Tenim el privilegi de passejar per una zona on hi havia força hectàrees dedicades al conreu de la vinya per fer vins de qualitat. Sense anar més lluny, en Xavier ens explica que el 1929 Can rodó i Montmany guanya dues medalles d'or per un vi de Xarel·lo de la zona.

En olis, treballen la becaruda (oliva en forma de bec), com a varietat també autòctona del territori. Aguanta molt bé agressions com la del repilo. En surt un oli ben potent: L'Oblit. Són oliveres centenàries, no n'hi ha de noves, molt ben adaptades a la zona. 



Veiem la Vinya del Xesc, de Macabeu, d'uns 60 anys d'antiguitat, l'origen del Martialis blanc. Se'n fan un total de 2.000 ampolles i el raïm fermenta parcialment en botes d'acàcia, amb un treball de battonage de 6 mesos que li donarà més volum i cremositat.


Arribem al tros més espectacular de tots, d'una bellesa comparable al resultat un cop feta la verema i vinificat el seu raïm: es tracta de l'Amfiteatre, una vinya vella d'uns 85 anys, en coster, que arreplega barrejades les dues varietats que donaran lloc a un vi ben singular: el Martialis vermell, a base de Sumoll i Xarel·lo. Els ceps estan barrejats i es complementen: mentre que una aguanta molt bé la sequera, l'altra ho fa amb els fongs i, per tant, d'aquesta manera s'assegurava com a mínim una de les dues collites a l'any (filosofia vitivinícola clàssica pre-filoxèrica). Es verema i es vinifica conjuntament, amb la pell del Sumoll que li donarà el color vermell, amb llevats autòctons. Les maduracions, però van diferents. 



La producció del Martialis, de tan sols unes 1.300 ampolles, fa que sigui ben bé una joia. Hi ha la vinya que hi ha, i el rendiment està entre el kilo i el kilo i mig per cep.



Aquest Amfiteatre és un lloc on t'hi voldries quedar una llarga estona: aquell racó, atrapa de valent.


Tornem cap al celler, on ens espera la Maria, que se sumarà al tast que fem dels dos Martialis, directament de la tina: estaven ben vius, fins i tot elèctrics, però ja se'ls podia endevinar tot el seu potencial.



Amfiteatre 2016




Els altres dos vins que elabora Can Morral són els joves el Quico (Ulldellebre) i la Quica (Xarel·lo). A més, també elaboren escumós Clàssic Penedès, del qual ofereixen dues referències: un de 15 mesos i un altre de 24.


I no podem oblidar la gamma dels anomenats "vins rars", i menys encara un dia com el que vam fer la visita, on vam poder tornar a tastar en primícia el seu vi bullit, com a vi dolç tradicional casolà, en què el most es posa a foc a reduir per concentrar sucres i després es vinifica.

Gràcies per l'acollida i per haver-nos donat la possibilitat de gaudir directament dels vostres vins tot trepitjant in situ el terrer on neixen, i parlant directament amb vosaltres, unes mans que els treballen amb gran dedicació, passió i cura.


Ara ja només falta completar l'experiència amb una visita de grup amb dinar i sobretot amb els vostres vinassos.


Salut!

(Data de la visita: divendres, 7 d'abril de 2016)


3 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sens dubte, a tenir molt en compte, i a tocar de casa!

      Elimina
  2. Hem tastat la Quica al restaurant Riots de Banyoles i ens ha agradat. Felicitats

    ResponElimina