M'ho havien recomanat, me n'havia mirat la carta i em semblava prou atractiva i escaient per a l'ocasió, i comptava amb una bonificació a través de Restopolitan. Tot plegat, justificava ja fer una visita a aquest conegut restaurant del nord del país.
Situat en una comarca i entorn excepcional, el restaurant ocupa un antiga masia i trull, molt ben conservats i readaptats per oferir un servei de restauració de dimensions i capacitat considerables. L'espai és preciós, amb molt de caliu, i força llum natural amb bones vistes sobre la Muga.
El servei també és especialment atent i acollidor.
La carta és prou extensa, d'aquella que genera dubtes a l'hora d'escollir i a mi encara més perquè m'acostumen a venir de gust massa coses! A més, l'oferta gastronòmica, sempre basada en cuina tradicional i productes de proximitat, es complementa amb diferents menús.
Pel que fa a la carta de vins, també és prou atractiva, amb preus que a mi em van semblar raonables, i fins i tot amb alguna promoció interessant en alguns vins que suposo que els interessa donar sortida. La gran majoria, naturalment, vins de l'Empordà.
Finalment, nosaltres vam acabar demanant el menú gurmet (a la web, se'n poden veure tots els plats possibles, així com els diferents menús, etc.):
- Per començar, gentilesa de la casa, platet d'aperitiu amb croquetes, olives i catalana.
- Foie gras poele al cabernet amb poma confitada. Si el producte és bo, com ho era, i la cocció no és agressiva, com no ho era, el bon resultat al plat estava garantit, i així va ser. La imatge ho diu tot...
- Cargols. Presentats amb tres salses per anar-hi sucant: allioli, vinagreta i tomàquet). Amb una ració correctíssima, amb uns cargols ben molsudets i unes salsetes senzilles i contingudes, vam gaudir-ne bastant d'una menja a la que no hi estem gaire avesats.
- Ast de xai lletó d'agricultura ecològica a la brasa amb bolets. Bo, sobretot tendre, però potser va ser el plat més fluix de l'àpat. Particularment, potser és un qüestió del mètode de cocció a l'ast, que a mi no m'acaba d'entusiasmar i prefereixo coccions al forn o guisats, sobretot per a la carn de xai. I també crec que començo a preferir els animals més crescudets, que considero que ofereixen més personalitat i intensitat de gust.
- Garrinet rostit al forn tradicional. Excepcional, amb aquella pel·lícula exterior cruixent i aquella carn interior un punt rosadeta, tendre i melosa.
- Assortiment de formatges artesans. Tots catalans i de proximitat, no era precisament l'opció més lleugera però davant d'un plat de formatges del país, jo no me'n sé resistir.
- Degustació sorpresa de postres. Va consistir en una mica de reposteria que passava sola i estava realment deliciosa, sobretot per als amants del pur dolç. Per posar-ne un però, potser un plat massa gran per a un contingut tan minimalista i distribuït sense gaire miraments.
- Milfulls de crema de iogurt amb fruites del bosc. De nou, em costa resistir-me a la crida temptadora del milfulls. I vaig fer molt bé de demanar aquest plat, ja que estava sublim.
Per beure, vam prendre un Floreta negre criança 2011 del Celler Pere Guardiola, de la D.O. Empordà, amb la qual cosa ens en varen regalar una altra ampolla per dur a casa. Amb un cupatge de garnatxa, cabernet i merlot, ens va agradar bastant i va acompanyar perfectament cadascun dels plats que van desfilar per la taula.
Tot plegat, vam sortir per uns raonables 30 euros per barba, que s'haurien convertit en 50 sense la promoció que comentàvem a l'inici del post.
Vam passar-hi molt bona estona i vam gaudir-hi d'una cuina casolana i de mercat que utilitza i tracta molt bé el producte de proximitat.
Salut!
(Data de l'àpat: 7 de març de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada