Restaurant Quintaforca (Casafort, Nulles, Alt Camp, Tarragona) (II)

Al final de la primera visita, el passat juliol, ja vam dir que hi tornaríem. I així ha estat. Ara ho torno a dir: tornaré a anar-hi, hi haurà tercera vegada. És un altre d'aquells restaurants (jo no en conec pas gaires) que en sortir saps que no és el darrer cop que el visites i ja penses quan serà la propera.

Rodalies del restaurant, paisatge de vinyes tardorenques

Això és així perquè d'aquest restaurant se surt content, feliç. S'hi passa una estona llarga (3 hores llargues) però sembla que el temps s'aturi i et fas creus quan, a l'hora de sortir, mires el rellotge i observes que són quarts de 6 (havent entrat puntualment a les 14h).

Taula parada: que no faltin les pinces. Prescindim de forquilla i ganivet

Està clar que dinar una quinzena de plats demana temps i gana, això per començar. Però també demana sentir-s'hi bé, estar-hi còmode, ben servit, etc. Sense tots aquests elements, l'experiència no acabaria de ser satisfactòria. Doncs a la quintaforca, a una hora i mitja de Barcelona, totes aquestes característiques es conjugen de meravella a Casafort, a casa d'en Xavier Fabra i la Mercè.

Gerra d'aigua amb marialluïssa, gentilesa de la casa

Anem més al detall. Aquest cop, no vaig mirar prèviament el menú sinó que volia que cadascun dels plats que generalment porta i descriu la Mercè fos una sopresa. Coneixent el tarannà del lloc, ja sabia que en ple octubre em trobaria bolets, verdures i hortalisses de temporada, peix del Serrallo, etc. Però la forma de cuinar-lo, servir-lo i presentar-lo ho vaig deixar en mans de l'inesperat. M'ha agradat l'experiment perquè realment molts dels plats em van sorprendre tant per la seva bellesa com pel seu gust.

No menys sopresa em va causar el vi que ens van servir. De nou, vam optar per un blanc, de nou va ser un Xarel·lo, però aquest cop no un Sicus sinó un vi natural de nom Clos de les Soleres, fet a Piera. És tot just el segon vi natural que prenc, és a dir, no tinc recorregut ni prou experiència però sí puc dir que em va agradar i que em va sorprendre com va anar evolucionant (a millor) al llarg de l'àpat. Al final del post en parlaré més.

I ara posem-nos el pitet i repassem els plats del menú degustació TastForca de l'octubre de 2015:

1. Crema de carbassa, camagroc i anguila fumada. Excel·lent combinació de gust per obrir el dinar. Només mirant la copeta ja convida a no deixar-ne ni gota.

2. Micuit d'ànec mut amb chutney de remolatxa. Una delicatessen acompanyada d'una petita galeta de fajol i amb un chutney que va acompanyar de conya.

3. Amanida de salaó de bonítol amb magrana, carbassa i bledes. Refrescant, divertit, cruixent i ben bo.

4. Sashimi de peix blau de Tarragona. Un dels plats que més em va agradar de tot el menú va ser aquest: a cada mossegada sentia que m'enduia a la boca un tros de Mediterrani. Servit en una llauna, allò era una macedònia esclatant de gust amb bonítol, canyut, musclos, fetge de rap... De debò, fantàstic!

5. Pop amb patacons i pebre vermell. Una revisió del pop a feira, servit en gotet, que em va saber a poc però calia dossificar atesa l'allargada del menú.

6. Retallons de bacallà amb all i pebre i fesolets. Una llauneta de traca i mocador de nou a partir d'una recepta tradicional i clàssica per sucar-hi pa i no parar.

7. Carpaccio d'ou de reig. Per a mi va ser el platet més fluixet de tots per la senzilla raó que en aquest cas, el bolet, el vaig trobar lluny del seu millor moment, poc gustós.

8. Calamarsets, moniato i botifarra. De nou toquem el cel amb aquesta pissarreta: un producte de primera, amb tot el seu gust primari i fresc inalterat i molt ben acompanyat pel moniato i la botifarra a mode de marimuntanya que a mi tant m'agrada (tinc dèria especial pels plats que combinen el millor producte de la costa amb el millor de terra endins).

9. Coca de trinxat d'espigalls amb cansalada i mucoses negres. Un altre plat sensacional. Un trinxat que s'allunya d'aquelles consistències de plat de muntanya i que es presenta en una miniatura lleugera, bastant melosa i boníssima.

10. Ou de gallines felices i camagrocs socarrats. Suposo que l'ou estava cuit a baixa temperatura. La textura era d'aquelles que, en trencar, ho impregna tot i fa que el conjunt sigui perfecte. De conya.

11. Galta de vedella rostida amb pomes i vi de nous. Es desfeia a la boca enmig d'una salseta ben perfumada, un punt dolcenca, que no tenia desperdici.

12. Arròs de bacallà. Per rematar, abans de les postres, aquest arròs excel·lent, carregat de bon gust, amb un bon tros de bacallà, més aviat fortet de sal i cuit al seu punt just.

13. Tast de formatges de pastor catalans. Tots de llet crua, estaven de llagrimeta i molt ben presentats, amb una mica de confitura de tomàquet i de sorra de fruita seca. Concretament, teníem, d'esquerra a dreta: Puigpedrós, vaca pell rentada de Molí de Ger; Altejó, vaca de pasta cuita de Molí de Ger; El Tou, un ovella de pasta tova de Casa Mateu, de Surp; Roques Blanques, blau de vaca de Molí de Ger; i Tupí de cabra de Castell-Llebre. Tots em van agradar però molt especialment el Roques Blanques, que mai no havia tastat.

14. Sorbet de llimona. Bona idea servir en aquest moment aquest sorbet molt àcid per netejar la boca. Especialment bo també. I així, ens preparàvem per a la traca final del Tastforca que ja arribava a la seva fi (igual que l'espai a la panxa, que amb prou feines en quedava!).

15 Per rematar la jugada, un combinat de pecats dolços en què destacava una força bona tatin de poma (gairebé tant com la tatin de figues de l'altra vegada), i uns bocins de fruita vermella i pera al vi.

Tot plegat, ho vam acompanyar d'una gerra d'aigua amb marialluïssa, un bon pa de pagès i, especialment remarcable, el vi blanc Clos de les Soleres, un 100% Xarel·lo de Piera. Al principi es mostrava tancat i alhora ben cítric però es va anar despertant i va anar desplegant, a cada glop, noves aromes i sensacions que em tiraven cap a fruita no tan verda sinó una mica més madura. Em va agradar força i més encara a mesura que avançava l'àpat perquè va anar evolucionant, obrint-se i oferint nous matisos.

Tot aquest festival, amb la promoció de Restopolitan, va acabar sortint per només que raonables 32 euros per cap. És un homenatge que tinc pensat anar repetint perquè em ve molt de gust tastar, almenys, una proposta per temporada del xef Xavier Fabra. Val molt la pena...

(Data de l'àpat: diumenge, 11 d'octubre de 2015)

Salut!