Feia temps que el teníem pendent, sobretot després d'haver-ne llegit bones crítiques al blog amic d'en Ricard Sampere (bona recomanació, sí senyor!), tot i que en parlava sobretot del menú del migdia més que no pas d'un sopar a la carta.
Carrer Princesa 59, Barcelona http://www.murivecchirestaurante.es/ |
A nosaltres se'ns va presentar l'ocasió perfecta per anar l'altre dia, entre setmana, a la carta, i l'experiència va ser molt agradable, en tots els sentits. Havíem reservat taula a les 21h i, en arribar, ens va estranyar moltíssim que estigués buit. Bé, més tranquils - vam pensar - però alhora podia ser un mal senyal...
Mentre la sala va durar buida durant la primera mitja hora, vam estar d'allò més còmodes i confortables. Després, quan tothom semblava que s'hagués posat d'acord per anar-hi a sopar a les 21.30h, aquella atmosfera silenciosa va passar a la història i va començar a haver-hi massa soroll: sempre, sempre, sempre... acabem coincidint amb alguna taula sorollosa, què hi farem. Malgrat això, el servei en cap moment se'n va resentir. Al contrari, va funcionar de meravella de principi a fi. Vam estar molt ben atesos. Ens van saber explicar les particularitats dels plats que vam demanar, etc. En resum, bon "feeling", sempre d'agrair, amb els cambrers i el cap de sala, tots joves i força dinàmics.
I pel que fa ben bé al menjar, de conya. La carta és molt extensa (consultable en internet), dividida en uns quants entrants, força pizzes (en diferents variants, com les fregides) i força pastes també. Teníem problemes per decidir què menjar. A més, el cambrer encara ens ho va complicar més perquè ens va fer saber que hi havia tot un seguit de plats fora carta, l'ingredient principal del qual era la porchetta (i vam acabar caient en la tentació).
Quant a la carta de vins, tenen tant una secció de vins italians com una altra que n'inclou de catalans com d'altres com riojas i riberas, i d'altres en menor proporció. El preu de la majoria, entre els 10 i els 20 euros, sent els italians els que pugen una mica més. Hi ha l'opció de vins a copes per 3 euros en el cas de tres vins italians (un negre, un blanc i un rosat).
Quant a la carta de vins, tenen tant una secció de vins italians com una altra que n'inclou de catalans com d'altres com riojas i riberas, i d'altres en menor proporció. El preu de la majoria, entre els 10 i els 20 euros, sent els italians els que pugen una mica més. Hi ha l'opció de vins a copes per 3 euros en el cas de tres vins italians (un negre, un blanc i un rosat).
Finalment, vam demanar un entrant per compartir, dos principals i unes postres. Pitet a punt:
- Tiella. Un plat de fregits que funciona com a entrant, i que constava d'albergínia en tempura, una massa fermentada (no recordo el nom) amb una salsa de tomàquet interessantíssima, mozzarela arrebossada, una mena de paquetets de patata amb un altre formatge (això ja em va semblar més fluixet de gust) i, el millor, un arancini gustosíssim.
- Raviolis farcits de formatge (crec recordar que ricotta?), també amb una salsa a base de tomàquet que estava genial i, a banda, una mica de ragú, potent! La massa, la cocció, el farcit... tot ho vaig trobar molt bo. La ració, a més, d'allò més generosa.
- Una recomanació del dia, fora de carta: la pizza de porchetta amb formatge scamorza i pomodorini. Vam fer molt bé de demanar-la: massa feta al forn de llenya, ben cuita tot i trobar-li a faltar el toc cruixent (potser en aquest tipus de massa, més aviat gruixuda, no es busca tant el cruixent com l'esponjositat, que sí tenia). I els ingredients, de conya, tant el formatge, fumadet, amb força personalitat però sense arribar a eclipsar la resta, i menció especial a la porchetta. Diàmetre també ben generós.
Per beure, vam fer una copa de vi negre Nero d'Avola (IGP Montepietroso, de Sicília) i una del blanc Falanghina Numeri Divini (IGP Le Castelle, de la Campania, 100% Falanghina. Correctes els dos. Vam trobar a faltar que ens portessins les ampolles a taula per omplir-nos les copes.
Tot plegat, també amb servei bastant bo de pa, tot sovint oblidat i menystingut a les taules.
Finalment, aprofitant un descompte del 50%, vam sortir per només 13'5 euros per barba: no pot ser més competitiu. A més, un bon detall és que vam demanar de dur a casa més de la meitat de la pizza que ens havia sobrat, i no hi va haver cap problema, com de vegades sí passa.
Salut!
(Data de l'àpat: 17 de febrer de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada