El passat 19 d'abril, Marídame va acollir un tast presentació de la Denominación de Origen Somontano, presentat pel seu somelier Manuel Blasco, que va baixar a Barcelona carregat d'algunes ampolles representatives de la zona. Cadascuna va ser una excusa per parlar de tradició, innovació, clima, paisatge, varietats, enoturisme, etc.
La Denominació va més enllà dels límits de la regió Somontano ja que arriba fins a la Ribagorza, amb altures que ja ronden els 700 metres. Fins i tot, hi ha zones encara més altes per Isábena, amb més de 1.000 metres. Són, tot plegat, unes 4.000 ha. de vinya.
Tota aquesta extensió dóna cabuda a un ampli ventall de varietats. D'entre les negres:
- Cabernet Sauvignon
- Merlot
- Tempranillo
- Syrah
- Garnacha Tinta
- Moristel
- Pinot Noir
- Parraleta
Blanques:
- Garnacha blanca
- Gewürztraminer
- Chardonnay
- Macabeo
- Alcañón
- Riesling
- Sauvignon Blanc
Ja es pot veure que consten algunes varietats que s'estan recuperant com la Moristel, la Parrlaeta o l'Alcañón. Sobretot destaca Alodia en aquesta tasca de recuperació de varietats autòctones. Aquestes, sobretot les dues primeres, són de cicle llarg i per tant més arriscades de treballar. En canvi, Bodegas Lalanne són les que han introduït varietats foranes com la Cabernet Sauvignon, el Merlot, o la Syrah, ben adaptades ja al territori.
Comencem el tast:
1) Chardonnay 234 2016 d'Enate. Intensitat aromàtica mitjana, tant floral com fruital: aranja, pera, flor blanca, fonoll. Sec en boca però d'entrada dolcenca. Molt fresc i de bona acidesa, com és característic del Somontano, que gaudeix de bona amplitud tèrmica.
2) Gewürztraminer 2015 de Bodegas Pirineos. Menys aromàtic del que cabria esperar de la varietat. Pebre blanc, pètals de rosa, mel. Menys acidesa que l'anterior, certa amargor final. Un monovarietal força atípìc però interessant.
3) Laus Rosado 2016. Cupatge de Syrah i Garnatxa. Jove. D'intensitat aromàtica mitjana. Molt fresc, amb records de cirera, iogurt de fruita, piruleta. És un tipus de rosat que a mi no m'agrada.
4) 12 Lunas 2013, de El grillo y la luna. Cupatge de Tempranillo, Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah. Es tracta d'un celler jove, de poca producció. En aquest cas, 250 barriques de roure francès de segon i tercer any, de 225 litres. Color rubí, de capa alta. L'olor és excel·lent, de prunes i panses, fins i tot d'alguna herba com el romaní. També se li nota el torrat de la fusta (hi passa 9 mesos). Molt sec. Surten espècies com la canyella. Em va agradar força. Està pels 7 euros.
5) Secastilla 2011, de Viñas del Vero. Monovarietal extraordinari de Garnatxa de vinyes de 50 anys, a la part alta del Somontano, a la Ribagorça, un territori que diuen que recorda a la Toscana. Té un pas per fusta nova de roure francès durant 12 mesos. Es nota el cacau i el torrefacte. Balsàmic. Cafè, tabac fresc. És el que més em va agradar.
El Somontano, una zona que val molt la pena d'anar-hi. Des de Catalunya, la tenim a tocar i molt ben comunicada per autovia, està esquitxada d'interessants atractius enoturístics, no massificada, i s'hi està de conya. Anoteu: cada primer cap de setmana d'agost, festa del vi!
Salut!
Estàs fet tot un sommelier. Suposo que estic convidada i, de llarg a la inauguració de la teva bodega, oi?
ResponEliminaSi fos sommelier, si tingués celler... evidentment que estaries convidada (et demanaria que portessis alguna de les teves postres per maridar, això sí). Mentrestant, ens conformarem amb anar tastant d'aquí i d'allà, això que no falti. Salut!
ResponElimina