Trio de focaccia mediterrània: d'herbes, de tomàquets cirerols i d'olives negres. Vi Oriol blanc dels Aspres (Garnatxa Roja) D.O. Empordà

El més important de la recepta és la massa i el procediment: la resta, el farcit, és aleatori i al gust de cadascú..

Tot i que ja teníem una recepta de focaccia publicada al bloc (aquí, el post), en aquesta ocasió n'he seguit una altra, de semblant, i també amb bons resultats. Està clar que és una massa molt agraïda i, amb poc, n'obtenim molt: tant de quantitat com de qualitat, de gust, d'aromes que transporten directament a l'essència mediterrània, d'allà on som.

En aquesta ocasió, tenen especial rellevància dos productes: d'una banda, a la mateixa massa, l'oli Soldó, que entra per primer cop a casa nostra gràcies com a detallàs de la companya gourmet Teresa Llauradó (@mtllaurado): m'ha agradat força (gràcies per descobrir-me'l i dur-me'l!).

D'altra banda, el maridatge de la focaccia amb un vi que també ens encanta: l'Oriol dels Aspres, de Vinyes dels Aspres (DO Empordà).

Ingredients:

- 750g farina força

- 150ml oli d'oliva verge extra Oli Soldó de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana. Es tracta d'un oli provinent directament les oliveres d'arbequina de Vilaplana.

- 450ml aigua

- 25g llevat fresc

- Pessic de sal

- Farcit: herbes al gust, olives, tomàquets cirerols...

Elaboració:

Tan senzill com juntar i amassar tots els ingredients i pràcticament sense haver de treballar gaire la massa. Hem de procurar, això sí, que tot plegat quedi ben integrat. 

Primera fermentació en bloc fins que dobli volum: amb aquesta quanitat de llevat i de calor, amb una hora (o menys) segurament n'hi hagi suficient

Desgasifiquem, porcionem en tantes focaccia com volguem, i donem forma de rectangle, tan gran com la satafa (o safates) on les posarem, que prèviament haurem pinzellat amb una mica d'oli perquè la massa no s'ens hi adhereixi.

Deixem fer la segona fermentació (entre mitja hora i una hora).

Aleshores, amb els dits, marquem tota la superfície de les focaccia per tal que, a continuació, que regarem amb oli, tota la massa s'impregni del greix, més enllà de la superfície (igual que acostumem a fer amb les coques de forner o d'anís).

Deixem que faci la tercera i darrera fermentació (una mitja hora) i a continuació farcim amb el que vulgui cadascú. En el meu cas, una amb sal gruixuda i alfàbrega; l'altra amb tomàquets cirerols partits per la meitat, i l'altra amb oliva negra sencera (sense pinyol).

Coem en forn preescalfat a 180º durant uns 20 minuts, al principi aplicant una mica de vapor, fins que hagi agafat un bon color i veiem que estigui cuita.

Servim. Res millor que fer-ne un tastet alhora de les tres. Per a mi, la millor, la de cirerols, sense desmerèixer la d'olives i la d'herbes. Per cert, la propera vegada, penso obrir-les a mode d'entrepà i farcir-les: poden ser encara el doble de bones, i la multitud de farcits possibles que se'm passen pel cap... Estan més bones tebiones que fredes: per tant, és recomanable escalfar-les al forn o al microones (opció gratinat, si no, no queda bé) abans de consumir-les.

Queda una mica cruixent per l'exterior però sobretot flonja per tot l'interior, molt i molt agradable en boca, molt natural.

Recomanable un darrer raig d'oli Soldó en cru per acabar-la de perfumar.

Maridem amb l'excel·lent Oriol dels Aspres del celler Vinyes dels Aspres (aquí el post de la visita que hi vam fer). 100% Garnatxa Roja, jove, ens encanta la frescor, la vivesa, les aromes mig herbàcies mig afruitades. Combina molt bé amb la nostra focaccia.

Salut!