diumenge, 14 d’octubre de 2018

Marmitako de verat. Cava Marrugat +Natura Brut Nature (Pinord, D.O. Cava)

Crec que acostumen a venir de gust els suquets com aquest "a la basca", durant qualsevol època de l'any. D'una banda, trobo que fa estiu, sobretot perquè el peix blau és d'aquesta temporada però, d'altra banda, la contundència de la cassola, de la marmita, fa que entri molt bé també ara a la tardor o a l'hivern. I si l'acompanyem d'un escumós com ara aquest cava que tenim entre mans, encara passa més bé.


En aquesta ocasió, aprofitant que teníem força verat a la nevera, en lloc de fer el Marmitako de bonítol o tonyina, l'hem fet d'aquest altre peix blau, que tant ens agrada a casa. I ha quedat igualment bo. La diferència més evident és que, en ser un animal més petit, no se'n poden fer talls tan vistosos com si el cuinéssim amb aquelles altres espècies de peix blau que comentàvem, de més envergadura.

El guisat és ben senzill quant a ingredients i elaboracions: sobretot cal temps, que vagi fent, i producte bo, això sí, per variar.

Ingredients:

- 4 verats
- 2 cebes de Figueres grosses
- 3 pebrots verds
- 2 dents d'all
- 3 patates monalisa
- Raig de rom
- 1 cullerada de cafè de pasta de "pimiento choricero"
- Oli d'oliva verge extra
- Sal
- Pebre

Elaboració:

Primerament, tallem a lloms el verat i en treiem totes les espines amb les quals farem un fumet des d'aigua freda, que bullirem durant 20 minuts a foc suau. Apaguem el foc, tapem i deixem infusionar fins que el fem servir.


El verat, un cop a lloms, en tallem cadascun en tres parts i reservem.


Mentrestant, el primer que haurem de fer és preparar el sofregit, a base de ceba i pebrot verd, i dos dents d'all aixafats que haurem posat al principi de tot amb la mica d'oli per perfumar-lo. Es tracta de tallar ben menuts la ceba i el pebrot i deixar fer durant tanta estona com puguem. En el meu cas, 3 hores, a cops tapat, a estones sense tapa. Amb molt poc oli, però sí mullant de tant en tant amb el brou, perquè no quedi massa sec.


Quan tinguem el sofregit molt ben potxat, desglacem amb un raig de rom, deixem que se'n evapori l'alcohol i passem suaument pel túrmix. Reintroduïm el sofregit a la cassola de ferro al foc, i hi incorporem la cullerada petita de "pimiento choricero".







Ara, maltrencarem les patates en trossos irregulars però de la mateixa mida (mida mossegada) i les anirem incorporant en el sofregit. Saltegem. Aleshores, durant els primers minuts, hi anem incorporant fumet de mica en mica, per facilitar que es vagin empapant tant el fumet com del sofregit.
Després d'aquests primers 8 minuts, la resta de la cocció la podem fer ja mullant amb molt més fumet, gairebé a cobrir, i deixem coure durant uns 15 minuts més. Corregim de sal i pebre.








Finalment, hi incorporem els trossos de verat, sacsegem la cassola, i deixem coure al foc i tapat durant 3 minuts més i després deixem reposar durant 5 minuts, perquè s'acabi de coure.




Servim, gaudim.


Acompanyem amb un cava jove de Pinord (aquí, el post de la visita al celler) que ens agrada força: el +Natura Brut Nature. L'acidesa i la bombolla ajuda molt a compensar la relativa contundència del Marmitako.





Salut!


2 comentaris:

  1. Albert, a mi també m'agrada molt el verat! M'ha agradat el canvi!Una recepta espectacular...
    Petonets i molt bona setmana,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, potser no vesteix tant com el bonítol però el gust continua sent molt i molt bo, i la butxaca no pateix gens ni mica.
      Gràcies pel comentari, celebro que t'hagi agradat. Salut!

      Elimina