dissabte, 24 de gener del 2015

Restaurant El Boira (Girona)

Aprofitant que es celebrava el Girona10, vam decidir pujar a dinar cap a aquesta acollidora ciutat del nord del país. Aquest cop, però, a diferència de l'any passat, vam voler apostar per cavall guanyador escollint un restaurant que ja coneixíem i que mai no ens ha fallat, fins avui: Restaurant El Boira, a la Plaça de la Independència, a tocar i amb vistes a l'Onyar.



El menú tenia un cost promocional de 10 euros tot inclòs, excepte el vi, que sumava 5 euros més per un senzill negre Clos Primat (D.O. Empordà). Sobre el paper, pintava prou bé. Sobre la taula, però, figues d'un altre paner...



Primers:

- Cassoleta de mongetes amb calamarcets. Ració molt escassa. Molt poc gustós. Decepcionant.



Segons:

- Melós de vedella amb cremós de pastanaga. La pastanaga, d'acord, era cremosa. Ara bé, la vedella, ni era melosa, ni era la part que s'acostuma a servir com a melós de vedella (la galta) sinó que era un altre tros que ha resultat ser estellós i, novament, poc gustós. Per acabar-ho d'adobar, la salsa era totalment líquida!



- Platillo de pollastre de festa major. La carn, rostida, res de l'altre món. La salsa feia olor de pastilla de brou. Però el que de debò ha estat de jutjat de guàrdia és la peça de botifarra amb què s'acompanyava el pollastre: era una pedra, feta a la brasa, i no pas del dia...



Postres:

- Escuma de iogurt ecològic amb mel. Tenia més gust de nata que de iogurt.



- Pa de pessic amb xocolata calenta. El pa de pessic no semblava del dia a jutjar per la seva consistència.



Tot plegat, acompanyat per un pa que estava bé (no sé si era de Casa Moner, com d'altres vegades?) i per un fluixet vi negre.




En resum, n'hem quedat força descontents. A més, per arrodonir-ho, avui ha funcionat amb un sistema de torns i hem hagut de sortir-ne una mica precipitadament perquè s'aproximava l'hora en què hi havia d'entrar al menjador el següent torn.

Cada cop tinc dubtes més seriosos vers aquestes aventures promocionals en restauració perquè darrerament no surten pas bé. El que sobta és que pensàvem que aquí no fallaríem perquè les dues o tres vegades que havíem anat al Boria, n'havíem sortit bastant satisfets. Ara, en canvi, dubto que ens quedin ganes de tornar-hi, quina llàstima.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte, 24 de gener de 2015)

dimarts, 20 de gener del 2015

Choux de salmó fumat amb salsa d'anet, mostassa i mel

Avui presento una recepta delicada, vistosa, perfecte com a entrant lleuger: es tracta d'una mena de petites profiteroles salades, fetes per tant amb el procediment de la massa escaldada, de la mateixa família que els xurros, els bunyols o les lioneses. Les farcirem de salmó fumat barrejat amb formatge fresc, i ho potenciarem encara més salsejant amb la salsa que tan bé li va al salmó, a base d'anet, mostassa i mel.

Ingredients:

Per a la pasta choux a l'anet:

- 250ml d'aigua
- 100g de mantega
- 150g de farina fluixa tamissada
- 1 cullerada de cafè de sal
- 1 cullerada de cafè de sucre
- Anet fresc picat
- 40g de parmesà
- 4 ous (aprox.)

Per al farcit:

- 50g de tàperes picades
- 200g de salmó fumat picat
- 250g de formatge tipus crema
- Anet fresc picat
- Pebre negre

Per a la salsa d'anet:

- 150g d'oli d'oliva
- 150g d'oli de girasol
- 1 ou
- 2 cullerades soperes de mostassa
- 1 cullerada sopera de mel
- Anet fresc picat

Elaboració:

Primerament, preparem la pasta. Hem de posar a bullir l'aigua amb la mantega, la sal i el sucre. Tan bon punt arrenqui el bull, retirem del foc i hi afegim tot d'una la farina i removem amb una cullera de fusta fins que la massa es desenganxi de les parets de l'olla. Escalfem un minut sense que arribi a bullir perquè la farina s'acabi de cuinar. Estarà fet quan la pasta es comenci a agafar a la base de l'olla.





Passem la massa a un bol, la deixem refredar a 40º i hi afegim els ous d'un en un fins que cadascun d'aquests s'integri perfectament a la massa. Finalment, hi afegirem l'anet i el parmesà. És aconsellable que, a partir del tercer ou, els anem afegint batuts i de mica en mica perquè tal vegada no caldrà afegir-lo sencer, depenent de com estigui la nostra massa. Necessitem que quedi, quant a consistència, a punt de bec d'ànec.






Quan la tinguem així, posem la massa en una màniga pastissera amb boqueta estrellada del número 9-10. Fem les lioneses sobre la safata de forn amb paper sulfuritzat les pintem amb ou batut i les coem al forn a 200º sense ventilador durant 10 minuts fins que creixin. Aleshores, baixem el forn a 180º i coem durant 20 minuts més.




Per al farcit, només hem de barrejar tots els ingredients i rectificar de sal i pebre. Partim les lioneses per la meitat i les farcim amb aquesta mena de mousse que ens haurà quedat d'haver barrejat el salmó amb el formatge.





Per a la salsa d'anet, simplement hem de fer una mahonesa i, un cop la tinguem, afegir-hi la resta d'ingredients i corregir de sal.



Emplatar amb una petita base de salsa per no humitejar excessivament la pasta choux i a gaudir de valent d'aquest entrant.




Altres plats del taller del 13 de gener de 2015 a càrrec de l'Olga:

Mandonguilles amb sípia
Bundt cake de torró de xicona

Bundt cake de xixona sobre crema anglesa

Salut!

divendres, 16 de gener del 2015

Pizza ràpida de ceps

Recepta de pizza: tot un clàssic per a un sopar i amb una metodologia ràpida que a més es pot adaptar als gustos de cadascú ja que es pot fer una precocció de la pizza per després escollir els ingredients que es vulguin i fornejar-la de nou.

A diferència de l'anterior post publicat de pizza, en què havíem deixar llevar la massa durant un total de 36 hores, aquesta tan sols necessita un temps de repòs total de 30 minuts. Per tant, una i altra són extrems oposats però ambdues donen un resultat excel·lent. Aquesta va quedar més fina i cruixent. L'altra, en canvi, un punt més flonja i gruixuda.

De nou, per tant, una recepta de fons d'armari, per tenir-la sempre en compte com a bon recurs a cuina.

Ingredients:

- 1kg de farina de força de blat
- 1/2 litre d'aigua tèbia
- 25g de sal
- 50ml d'oli d'oliva
- 25g de llevat fresc de forner (una pastilla)
- 250g de ceps
- Tomàquet fregit
- Mozzarella

Elaboració:

Per als ceps, els introduïm en un cassó, que cobrirem amb oli d'oliva, hi podem afegir també alguna herba aromàtica i deixem confitar a foc ben baix durant uns 45 minuts. Reservem.



Per a la massa de la pizza, en un bol gran introduïm 800g de farina. La resta, ens la guardem per anar engrandint la massa en el procés que a continuació veurem. Amb una cullera fem un forat al mig del bol, on tirarem el llevat disolt en l'aigua tèbia. Amb la mà, removem del centre cap a l'exterior i anem barrejant amb la farina. Hi afegim l'oli i la sal i seguim removent el que cada cop més anirà agafant consistència de massa. Tot plegat, uns cinc minuts. Formem una bola i tapem amb drap humit.




I ara, el sistema serà el següent: deixem reposar la massa 10 minuts i a continuació la tornem a treballar tot just un o dos minuts. Després, la tornem a deixar reposar 10 minuts més. I, de nou, un o dos minuts de treball, i 10 minuts de repòs perquè llevi. Cada cop que la treballem, hi anirem afegint part d'aquella farina que ens havíem reservat, per poder-la amassar més bé, que es vagi fent gruixuda sense que se'ns enganxi a les mans. És, per tant, un mètode de treballar la massa que com a mínim recorda el sistema de Dan Lepard en què la massa s'amassa sola sense necessitat de treballar-la pas giare.



Aleshores, després del tercer moment de repòs, ja podem dividir la massa en tantes porcions com volguem. Amb aquest kg de farina, poden arribar a sortir aproximadament unes 8 pizzes individuals, això sí, primetes.




Només resta estirar-la amb el corró per donar-li forma i el gruix desitjat. 



A partir d'aquí, la ja podem farcir primer amb el bàsic i clàssic tomàquet fregit i, a partir d'aquí, amb els ingredients que cadascú vulgui.



Només resta enfornar, amb el forn preescalfat a 180º. Possibilitats:
a) Posar tots els ingredients que volguem i enfornar tot d'una durant 8 minuts. En el cas dels ceps, sobre una base de tomàquet i mozzarella, posem els ceps i cap al forn.
b) Posar només la massa amb el tomàquet i enfornar a mode de precocció durant 4 minuts i farcir del que cadascú vulgui per tornar a enfornar durant 4 minuts més. Això possibilita agilitat a la cuina si s'han de fer unes quantes pizzes: mentre es menja una, es fa la següent, i així successivament.



Realment, 1kg de farina es va convertir en un festival pizzero amb gran diversitat d'ingredients a més a més de la de ceps (per cert, la més bona): tonyina, botifarró, bolets, formatges, etc. El sopar es va posar d'allò més bé, entre d'altres perquè el "Zurrakapote caribeny" va ajudar a tirar avall tot plegat...


Salut!

(Taller de cuina a càrrec de @Patxi Aranguren, 23 d'octubre de 2014)


dimecres, 14 de gener del 2015

Restaurant Sak (La Llagosta, Vallès Oriental)

Dinar familiar de reis al Restaurant Sak. Ningú no el coneixia però els sogres n'havien sentit a parlar bé. Resultat: nefast, tot i senyalar a peu de menú, ben gran, que és un establiment recomenat per Tripadvisor.

Teníem reservat un menú a triar entre sis opcions de primers, cinc de segons i tres de postres. Tot just per 19 euros, begudes a part. Si més no, sobre el paper, feia bona pinta.



Primer contratemps: a nosaltres, que érem cinc, ens situen dins d'un menjador privat ja ocupat per una taula immensa i plena d'un altre grup familiar però el triple de voluminós que el nostre (encara bo que no eren especialment escandalosos). La nostra taula, és clar, que estava posada a calçador en una cantonada del menjador, es quedava curta per a cinc i vam estar d'allò més estrets, és a dir, força incòmodes (allò de fotre-li sense voler copets de colze al del costat i de rebre'n cada cop que s'ha de tallar alguna cosa, com el pobre rellom que no havia manera de tallar de tant dur com me l'havien deixat).

Primer plat: arròs caldós de marisc. Sí, era arròs i era caldós. Ara bé: de marisc? Per començar, de les tres racions servides, totes tenien una gamba excepte la meva. Per continuar, i el més greu: l'arròs estava a punt d'arròs amb llet, és a dir, extrafet, pastosíssim. Encara més: el fumet en què navegava aquella pasta no tenia gust de res. No sé si era fumet o era aigua, francament. El que no pot ser és que et venguin un arròs de marisc i aquest element amb prou feina el trobis al plat ni al paladar.



Un altre primer plat que va circular per la taula va ser l'esqueixada de bacallà. Visualment atractiva però, pel que s'hi va comentar, no estava clar que allò fos realment bacallà sinó algun altre peix blanc ja que amb prou feines tenia gust.



Segon plat: rellom (solomillo) ibèric a la mostassa antiga. Ració escassa però el pitjor del plat va ser que, tot i haver avisat que el volia poc fet, em van portar una sola de sabata, amb la qual cosa, al meu entendre, el producte perd tota la seva gràcia, per molt ibèric que fos. La salsa, el més bo de tot plegat, no estava pas malament.



Un altre segon plat que vaig veure a taula va ser el bacallà amb salsa verda i cloïsses. Novament, dubtes sobre el bacallà. Sí en tenia la textura, no pas el gust. La salsa verda, massa diluïda per al meu gust.



Més bé estava el fricandó de vedella amb bolets, sobretot per la tendresa de la carn.



Postres: mousse de iogurt amb coulis de maduixa. Aquella mousse, a jutjar pel gust que tenia, contenia més nata que no pas iogurt.



Per beure, vam liquidar dues ampolles de cava Vallfornès, que va entrar bé. Potser, el millor de tot el dinar.

Tot plegat, va sortir a uns 25 euros per cap: massa per al que vam menjar.



I fins aquí el que va donar de sí el dinar de reis de 2015. No repetirem. Sort que en sortir, un cop a casa, ens esperava el tortell de cada any, de la pastisseria Pi, de La Llagosta. Allò sí va aconseguir endolcir el mal regust que ens deixà el dinar d'una estona abans.



Salut!

(Data de l'àpat: 6 de gener de 2015)

dilluns, 12 de gener del 2015

Pizza de l'hort 36 hores

Finalment, després de molts mesos sense fer-ne, no fa encara ni una setmana que em vaig decidir a preparar novament massa de pizza. El resultat, ho avanço, molt més satisfactori del que m'esperava però encara vull fer moltes més proves, no tant en relació amb els ingredients com sobretot en relació amb els temps.

La vaig fer de verdures de l'hort perquè és justament el que el cos demanava tot just sortit dels excessos nadalencs.

Ingredients (per a aproximadament 4 racions):

- 250g de farina (meitat normal, meitat de força)
- 92g d'aigua tèbia
- 3g de llevat fresc de forner
- 5g de sal
- 25g d'oli
- Per al farcit: salsa tomàquet, ceba, albergínia i carbassó.

Elaboració:

Primerament, en un bol ben gros, en una mica de l'aigua que ens caldrà, dissolem el llevat. A continuació, hi afegiem l'oli i, a poc a poc, pràcticament la totalitat de la farina. Mentrestant, anem remenant amb espàtula perquè els ingredients es vagin barrejant bé i anem incorporant tota l'aigua que ens calgui, mirant de no passar-nos de la indicada per la recepta. En el meu cas, me'n va sobrar una mica.

Aleshores, quan tenim la preparació ben barrejada, passem a treballar sobre el marbre de la cuina, on posarem tota la farina que ens havíem reservat. Hem de treballar la massa aproximadament uns 10 minuts, fins que guanyi elasticitat i tots els ingredients estiguin ben integrats. Hem de fer uns moviments que la recargolin cap a endavant, l'estirem d'un lateral per fer-la tornar enrere, i repetim l'operació successivament, fent plecs sobre la mateixa massa.

Un cop ho tenim, deixem reposar dins d'un bol més petit untat d'oli perquè no se'ns enganxi, tapem amb drap, i reservem dins del forn durant dues hores.

En aquesta prova que he fet, tot i que passada aquesta estona ja la tenia llevada, vaig guardar la massa en nevera, embolicada en film, durant unes 36 hores, fins a la nit del dia següent, per la senzilla raó que no havia tingut ocasió d'acabar-la de preparar ni de menjar-la abans. Doncs bé, encara havia pujat més i no sabia fins a quin punt allò funcionaria, o seria un fracàs.

Estat de la massa un cop treta de la nevera després de 36 hores


Doncs bé, tot i no tenir clar si sopariem o no pizza, la vam poder sopar i estava d'allò més bona. Però primer calia treballar novament la massa per treure'n l'aire de dins, amb uns moviments que la retorcessin, tornar-la a doblegar sobre si mateixa durant 4 minuts i deixar-la reposar 10 minuts. Aleshores, amb l'ajuda del corró, fem la forma a la mida i el gruix que més ens agradi, la situem en el nostre cas sobre superfície de silicona, la farcim del que més ens agradi i enfornem 10 minuts amb el forn preescalfat a 180º, en la segona posició començant per baix, amb el programa d'escalfor per baix i ventilador.







Ens quedarà una massa més aviat gruixuda, tipus pa però amb un punt cruixent, i que al dia següent encara estava com acabada de fer.

Per repetir, sí, però revisant i provant d'altres temps de llevat. Jo espero que amb tot just les dues primeres hores de llevat dins del forn apagat ja sigui suficient.

Salut!