diumenge, 2 de novembre del 2014

Escapada a Falset: Celler Cooperatiu, dinar al Restaurant de l'Hostal Sport i Tastasport de la D.O. Costers del Segre

Va ser un cap de setmana i especialment un dissabte digne de recordar. Amb la companyia d'un primaveral i assoleiat dia d'octubre, ens vam atansar en un tres i no res a la capital d'una sensacional comarca com la del Priorat. Allà, ens esperaven tot un seguit de fites turístiques que tenien l'homenatge al paladar com a fil conductor...



Per començar, vam realitzar la visita al Celler de la Cooperativa Falset Marçà. Teatralitzada amb bon gust per un actor que es feia anomenar Blai, ens va guiar pels diferents espais de la Cooperativa i ens va explicar amb més o menys detall des dels aspectes del modernisme arquitectònic d'en Cèsar Martinell, fins a les particularitats de l'elaboració del vermut i els vins que allà s'hi fan.



Evidentment, al llarg del recorregut, vam tenir ocasió de tastar diferents exquisiteses, començant pel Vermut de Falset: ben aromàtic i de regust lleument herbaci, lleument dolç. Ens va agradar força.





Encara ens va agradar més l'Ètim Garnatxa Vinyes Velles, potent i equilibrat i que manté l'aroma de la fruita vermella tot i el seu pas per fusta. Ara bé, cal anar menjant una mica per anar-lo degustant...

També vam tenir ocasió de tastar el vi blanc Castell de Falset. Per a mi, va ser el millor: un blanc sedós i estructurat, llarg fins i tot, amb 100% de garnatxa blanca.



Finalment, per arrodonir el tast, no podíem marxar sense tastar el conegut Ètim verema tardana negre: ben golós: panses, panses i panses i un puntet de torrat. Fantàstic!



Tot plegat, era ja l'hora de dinar i la gana estava més que feta: cap a l'Sport, on teníem taula reservada. Vam gaudir d'allò més amb els següent:



Primer per compartir: uns canelons tradicionals de la besàvia Pilar, grandets, ben farcits i gustosos, amb una bona beixamel que els recobria i molt bons.



Segons:

- Espatlla de conill al vermut de Falset. Quina delícia i quina tendresa. Aquella carn es desfeia només de mirar-la. I la salsa de vermut, per sucar-hi pa, de debò.



- Cuixa de cabrit rostida al forn. També excepcional, tendre i saborosa, alhora que contundent però sense ser pesada.



Per remullar la gola, vam fer una bona coneixença: el Comunica Samsó 2012 (DO Montsant), que ens va agradar bastant i va resistir bé tant el primer com els segons. Crec que mai no havíem tastat aquest monovarietal... la vam ben encertar.




Finalment, per rematar el dia, ens esperava el Tastasport que aquest mes estava dedicat a la DO Costers del Segre, on vam tenir el privilegi de poder tastar un vi de cadascuna de les set subzones, més un de regal:



- Llabustes Chardonnay 2013, de Vila Corona (subzona Pallars).
- Ànima de Raimat 2013, Raimat (subzona Raimat).
- Ónra Moltahónra Blanc 2011, Lagravera (subzona del Segrià).
- Petit Grealó 2010, Vinya L'Hereu (subzona Artesa de Segre).
- Oda Negre, Castell del Remei (subzona de l'Urgell).
- Bru de Verdú 2012, Cercavins (subzona Valls de Riucorb).
- Vilosell 2011, Tomàs Cusiné (subzona de les Garrigues).
- Biu de Sort negre 2013 (subzona Pallars).



Va ser molt interessant l'experiència del tastasport. Aquest tast comentat, amb productes tan diferents a causa tant del terroir com de les varietats, ajuden molt a entrenar el paladar i a saber identificar (encara que només sigui una mica!) les diferents particularitats de cadascuna de les subzones. De tots els tastats, tot i que m'agradessin tots, el que més empremta em va deixar en sensacions fou el tercer: l'Ónra Moltahónra blanc, un d'aquells blancs amb cos, volum i persistència que endevino fantàstics per acompanyar tant carns com peixos i també, per què no, formatges. Caldrà posar-ho en pràctica... Pel que fa als negres, em va tornar a sorprendre l'accentuada personalitat del Petit Grealó, que ja havia tingut l'oportunitat de tastar al Restaurant Sergi de Meià on, gràcies al dinar, es podia amortiguar i matisar més bé que al tast tota la potència i radicalitat aromàtica i gustativa que desperta aquest vi. Per a qui vulgui aprofundir en cadascun dels vins tastats, pot visitar la següent pàgina, en què un altre dels assistents n'ha comentat molt bé la jugada: premeu aquí.

Tot això és el que va donar de sí el nostre particular festival enogastronòmic per Falset, al cor del Priorat, on ja tornem a tenir ganes de tornar perquè cada cop ens agrada més i per seguir coneixent nous llocs, productes i sensacions, així com per seguir aprenent, gaudint i carregant les piles tant d'energia com també, és clar, de resveratrol.



Salut!

(18 i 19 d'octubre de 2014)

4 comentaris:

  1. Bons vins els que fan per la Cooperativa... Els conec a fons degut a que el que fa de "cellerer", és el fill de la Marta (la meva parella)....I a la nevera de vins, sempre en tinc assortiment. I els Castell, tant el blanc com el negre són dos grans vins, que si en lloc d'una cooperativa, sortissin d'un celler d'aquells de "sota l'escala" amb història guai a darrera, tindríem molta més ressonància...

    I les dues tardanes, com vi de postres, són d'una RQP, difícil de trobar... Sempre en obro quan tinc sopar a casa. I si són gen nova els faig endevinar el cost i quan el dic no s'ho creuen d'econòmic, doncs a preu botiga no arriben a 8€.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tot em va agradar especialment però de forma destacada aquesta verema tardana, així com el seu preu, com bé comentes! Encara tinc pendent de tastar el Castell negre, l'Ètim Syrah, el dolç blanc... i potser me'n deixi algun. Bé, caldrà tornar-hi...

      Salut!

      Elimina
  2. Respostes
    1. i tan bona! No era pas gaire fàcil equivocar-se entre tanta qualitat.

      Elimina