Restaurant Au Bon Graillou (Toulouse - Tolosa de Llenguadoc -, Alta Garona, Migdia Pirineus, França)

La darrera escapada cap al país veí del nord tenia com a focus principal el Tarn però, abans d'arribar-hi, vam fer parada, fonda i nit a Tolosa de Llenguadoc, ciutat que ens cridava l'atenció conèixer en part, com no podia ser d'altra manera, per motius gastronòmics.

No podíem ser ni més típics ni més tòpics. Anàvem amb moltes ganes d'ànec (en les seves múltiples versions) i vam tornar havent menjat ànec cada dia i, si ens descuidem, en mengem també per esmorzar, tot i que no vam arribar a tant.

Doncs bé, un parell de dies abans de sortir cap a França, vaig demanar assessorament gastronòmic a mode de crida oberta per la xarxa i molt amablement vaig rebre'n resposta de @bacoyboca, @qrryqrryqtpillo, @gastroblocaires, @glomijona, @tiriti1 i @vntonia: gràcies a tots per les aportacions! Alguns dels restaurants proposats els vam trobar i no ens van acabar de fer el pes, o se sortien de pressupost... D'altres no ens anaven bé d'acord amb la ruta prevista, algun altre ja no tenia taula i, finalment, Au Pied du Moulin, que vam veure a Lautrec, l'hem anotat a la llista per tornar sí o sí a la propera ja que ens va agradar força tant l'oferta com la ubicació. El problema és que hi vam passar justament el dia de tornada i, és clar, amb hores de conducció pel davant, era l'ocasió menys indicada per homenatjar-nos a taula.

A Tolosa anàvem amb presses, malament rai. Vam menar directament al Mercat Víctor Hugo, on sabíem que s'hi ubicaben una bona colla de restaurants que s'abasteixen directament del mateix mercat, i finalment vam entaular-nos a l'Au Bon Graillou.

Va ser una bona tria gràcies a una correctíssima relació qualitat preu.

Primers:

- Salade gasconne. Sobre una capa de verd (trocadero, crec) hi havia magret, foie, pedrers i confitura de ceba. Ens va agradar força i per fi vam començar a sadollar les ganes d'ànec que teníem.

- Rotllet de truita d'espinacs amb salmó fumat i crema de formatge fresc. Va ser un plat ben saborós, lleuger i molt ben complementat amb el gotet de formatge fresc. El formatge, per cert, un altre leitmotiv de tota escapada a França.

Segons:

- Duet de peixos (lieu noire -fogoner/carboner - i truita de riu. Molt senzill però alhora es notava la frescor del producte.

- Magret d'ànec. Amb aquest segon vam acabar més satisfets tant pel volum de la ració com sobretot pel punt de cocció més aviat escàs, així com per la salsa de ceps que l'acompanyava, força bona. L'emplatat i l'acompanyament, això sí, d'acord amb el preu del menú: ben senzillet.

Per postres:

- Dos formatges. Fantàstics. Cada cop celebro més els àpats que finalitzen amb formatge. Què bons tant el de cabra com el fourme d'ambert, servits en el punt òptim de temperatura i maduració.

- Pastís de llimona i merenga. A casa estem enamorats d'aquest pastís des que el vam tastar per primer cop a Marsella i, encara més, des que el vam cuinar nosaltres mateixos (aquí, el post corresponent). Però aquest va superar els precedents: aquesta tarte au citron meringuée era de deu i de Déus!

Per veure, una mica de vi de la casa sense res particular a destacar. Sí que destaca, en canvi, com és habitual al país, el servei de pa, sempre bo. És envejable que un país cuidi detalls importants com el del pa, producte absolutament prestigiat, a diferència d'aquí, on no és pas gaire habitual trobar bon pa a taula i als forns.

Ben aviat, per cert, nova escapada a França. Aquest cop, cap a la zona del Perigord. Tota recomanació serà molt benvinguda!

Salut!

(Data de l'escapada: 11-14 de setembre de 2014)