diumenge, 1 de febrer del 2015

Restaurant Marquès de Cruïlles (Morella, Maestrat, Castelló)

Restaurant molt particular i experiència estranya la viscuda aquí.



Per a nosaltres, no és cap secret que la gastronomia representa un centre d'interès important tant en la quotidianitat com també a l'hora de viatjar. Conèixer nous indrets és també conèixer usos i costums, així com productes de proximitat, elaboracions característiques, vins i licors, etc.

Fa poc vam fer cap al Maestrat, un espai per a nosaltres prou desconegut i al qual teníem ganes, en especial Morella. Allà, l'oferta en restauració per dinar és molt àmplia. A cada passa, un restaurant, i un altre, i un altre... algun aparentment sofisticat per bé que la majoria semblaven tradicionals i fins i tot rústics.

Ens en venia de gust un de ben tradicional. Abans de l'escapada, vam cercar possibilitats i ens vam acabar decidint pel restaurant Marquès de Cruïlles, posicionat en segona posició a tripadvisor. Vam assumir el risc de refiar-nos-en (molt bones opinions, fins i tot entusiasmades, amb alguna excepció) però va saltar una mica la sopresa: sí, preu molt raonable, però qualitat, quantitat i elaboració que deixaven molt a desitjar...



Em va sobtar molt, per molt que ja teníem bastant clar que aquest restaurant seria l'escollit, que a peu de carrer el cambrer ens va voler vendre els qualitats del restaurant de forma molt... diguem-ne sui generis, justament caracteritzant el plat que més ganes tenia de tastar: la caldereta de xai. Em va dir que "si te gustan los platos grasientos, este te encantará". De cop se'm van treure les ganes de demanar-lo, evidentment. Allò era un reclam per entrar-hi?!

Xef-amo molt xerrarire i simpàtic passejant per les taules, vestides amb estovalles de paper foradades, reutilitzades. Sala molt petita però suficientment confortable, a diferència de la sala exterior sota tendal, on no s'hi podia estar de tant fred com feia, tot i que a nosaltres ens hi van fer baixar però vam demanar-ne el canvi per no morir d'hipotèrmia abans de començar a dinar.

Per començar, gentilesa de la casa: un gotet de vermut amb uns pebrots del piquillo farcits... Com que era obsequi de la casa, tampoc m'hi posaré però vaja, ens ho podíem haver estalviat.



Primers:

- Olla típica. Quatre cigrons amb alguna resta de verdura navegant en un mar de brou insubstanciós... (aigua-lit).



- Croquellanes (croquetes morellanes que el xef va explicar que s'havia inventat ell mateix). Una massa d'empanadilles que amagava una culleradeta de cafè de farcit de "no-sé-què-ra".





Segons:

- Costelles de xai (de Morella). Res a dir de la quanitat però sí del punt de sal: molt salades. Crec que havien estat en alguna mena d'adob que va resultar massa fort per al nostre gust. Ara bé, la carn s'endevinava francament bona.



- Frit casolà (costella i llom en conserva). Molt tendre però excessivament negat en oli i, de nou, massa salat.



Per beure: vi negre que segons la carta havia de ser D.O.C. Rioja però que en realitat no ho era pas. A més, no ens va agradar pas gaire... per 7 euros, fora de menú. 

Per acompanyar: servei de pa, inclòs en el preu del menú. No semblava del dia.

Per postres:

- Quallada natural. Textura poc quallada i, en aquest cas, excessivament dolça.



- Pastís casolà de poma. Força bo.



Per rematar, un parell de xarrups de licor d'herbes, gentilesa de la casa. I dos cafès.



Compte final: 26,40 euros (no se'ns va cobrar el vi)



Se'n pot fer una valoració tenint en compte el preu, i se'n pot fer una altra sense tenir-lo en compte. Un dinar així per 13 euros per cap, tot i les mancances, sembla que poc més es pugui demanar. D'altra banda, particularment penso que, pel mateix preu, les elaboracions podrien sortir més bé simplement tenint cura dels detalls que comentava. I, també pel mateix preu, actualitzar la carta de vins o servir allò que es demana i no donar gat per llebre.

També és cert que a Barcelona mateix hi ha oferta de menús per 14 euros molt més treballats, interessants i satisfactoris que el que vam tastar en aquest de Morella.

Per acabar, torno amb allò de les valoracions de tripadvisor: com pot aquest restaurant ocupar el segon lloc de Morella en relació amb les opinions dels clients, que a més, a jutjar pels seus comentaris, semblen sortir tots (excepte un) entusiasmats per la cuina d'aquest establiment?

Aquest 2015 no ha començat precisament gaire bé en el terreny gastronòmic...esperem aviat invertir la tendència.

Salut!

7 comentaris:

  1. Ostres... Ara m'he cagat... Precisament, la setmana vinent em vaig uns dies per Morella i estava buscant a on anar a fer uns quants àpats. Per suposat que a aquest ni m'aproparé. I aquest és el segon??? Crec que hauré d'ampliar el cercle de cerca...

    Vaja sort que estàs tenint....

    Ja t'explicaré si trobo algun lloc interessant per aquelles terres (de fet, es pot dir que vaig per les tòfones que ara estan al seu millor moment, o això diuen...).

    Sautacions!

    ResponElimina
  2. A Morella teniu el restaurant Daluan, res a veure a nivell qualitatiu ni de preu. Jordi aprofita que fan les Jornades de la Tòfona. També teniu el Mesón del Pastor, més clàssic, caça, olleta...
    Salutacions
    Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament he reservat al Daluan. I bàsicament pujo a Morella (a banda de desconnectar uns dies...) per les jornades de la tòfona.

      Anoto el Mesón del Pastor. Gràcies i salutacions!!

      Elimina
  3. Molt bé Jordi. Al Daluan hi hem estat un parell de vegades i molt bé. Com et deia, el Mesón del Pastor, és més cuina de caça farcida, menjador sorollós, tot més contundent, però en el seu estil, bé.
    Si de pujada passeu per Benicarló, recordeu que hi ha Jornades de la Cuina de la Carxoa i més amunt, de les Cases d'Alcanar fins a l'Ametlla, Jornades de la cuina de la Galera.
    Que us vagi molt bé!
    Salutacions
    Albert

    ResponElimina
  4. Espero que la diferència entre el primer i el segon del rànquing sigui enorme! Precisament, vam estar dubtant entre el Mesón, el Daluan i el d'aquest post i segurament no vam fer la millor tria.
    Gaudeix-ne, Jordi, i ja diràs com va anar, que jo voldré tornar per aquelles terres tard o d'hora per tornar amb més bon regust. Això sí, zona ben triada per desconnectar uns.
    Salutacions a tots!

    ResponElimina
  5. Si Albert, la diferencia es important en tots els sentits. Daluan seria el top per innovació i cura de tot. També n'hi ha un diu es diu VINATEA que hi va estar una vegada i estava molt bé. Ja anireu explicant!
    Salutacions
    Albert

    ResponElimina
  6. Gràcies Alberts. Ja us explicaré els llocs a on vagi...

    Salutacions!!

    ResponElimina