Resum del meu 2015 enogastronòmic i del segon any de vida del blog

Es compleix el segon any de vida d'aquest blog i, de nou, igual que en el primer aniversari, i coincidint amb el final de 2015, toca fer balanç, del qual sobretot m'agrada destacar moments gastronòmics.

Pel que fa al balanç del blog en general, bé, objectiu superat: buscar una certa constància i anar publicant més o menys setmanalment, almenys. Encara n'hauré publicat alguna entrada més que l'any passat fins i tot. També destaco el fet d'haver posat cara i desvirtualitzat uns quants companys bloguers, ara fa ben poc a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.

Pel que fa als moments per posar de relleu, cada cop estic més convençut que la felicitat o el plaer, sobretot, són això, estats, moments concrets, que succeeixen amb més o menys periodicitat, i que deixen empremta en la memòria. Són instants específics, no sempre pas buscats específicament, no sempre pas verbalitzables. Succeeixen, es gaudeixen, i no ben bé marxen sinó que romanen en la memòria. I ara, en el més pur sentit gastronòmic, el d'aquest blog cuinoergosum, és un bon moment per recordar-ho i compartir-ho.

Moment dinar. Són uns quants els àpats que podria recordar d'aquest 2015. Per sort, hem tingut ocasió de seguir gaudint d'alguns dels restaurants que vam descobrir l'any passat, així com hem pogut descobrir-ne d'altres que ens han fet xalar de mala manera. No vull fer rànkings i per tant només en destacaré un: el dinar al Restaurant Ca l'Amador, de Llosa de Cadí. Precisament, el seu xef Diego Alías, acaba de guanyar el títol de millor cuiner de l'any a Catalunya.

Moment sopar. Em salto les meves pròpies regles de joc i no en diré només un sinó dos. El primer, el del Restaurant Petit Pau, on vam estar molt còmodes i vam gaudir d'una vetllada d'aquelles que no vols que acabi mai.

No puc deixar de citar un segon moment dinar, per partida doble: els dos dinars que he fet a la quinta forca, al Restaurant Quinta Forca. Per l'espai, pel servei atent i personalitzat, per la bona estona passada, tan llarga com el seu menú, la muntanya russa de platets d'autor, de km0, que val molt la pena descobrir per disfrutar lentament. Aquí el primer dinar i aquí el segon. Dos moments, dues èpoques de l'any, dos menús diferents.

El segon moment sopar, diferent a aquest però també especialment destacable, el de Casa Xica: ens allunyem del punt més clàssic del primer i ens situem en un sopar de platets molt divertits, amb cuina fusió, en un espai ben petit, i envoltats de vi natural per acompanyar. Val a dir, també, que ha estat considerat per Time Out com el millor restaurant de 2015 a Barcelona.

Moment vi. Aquest és encara més destacat de triar-ne un perquè n'hi ha hagut més obertures d'ampolles que no pas àpats en restaurants. Però si he de triar-ne un, em quedaré amb el vi negre La Moderna, obert i begut al Restaurant Nou Moderno de Vilalba dels Arcs. Es tracta d'un monovarietal de Morenillo sensacional: complex, afruitat, rodó... i, és clar, gaudit en mig d'un dinar que va estar molt a l'alçada tant pel menjar com pel servei i el lloc. Més que un moment, quin dia més bo que vam passar a la Terra Alta!

Arribats aquí, no faig justícia si em deixo un segon vi que va causar sensació enguany: Pardelasses 2012. Magnífic cupatge de Garnatxa i Samsó. Un altre negre senzillament espectacular, del petit celler Aixalà Alcait. En vam gaudir també dins d'un bon àpat, en aquest cas al Priorat, al restaurant Cal Joc.

Moment cava. Un dels molts que hem tastat al llarg de l'any i, en concret, un també dels molts que vam tastar justament al Cavanight de Barcelona: el cava A. Vilamajó Gran Reserva 2010. Aromes complexos, carbònic suau i ben integrat, gust envellit en el sentit d'evolucionat i alhora fresc. Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay. És una petita joia que hem trobat enguany, un cava artesà de gran relació qualitat preu. Aquest, de fet, serà el cava amb el que soparem la nit de cap d'any.

Moment escapada enogastronòmica. La que vam realitzar a Aquitània, un lloc privilegiat, com la veïna Euskadi, per al bon turisme del beure i del menjar, tot i que encara no n'he publicat cap post.

Moment recepta. No n'he publicat encara cap post (és bastant recent i vaig més endarrerit) però la triomfadora de l'any, per unanimitat, ha estat el Sukalki: un guisat de vedella molt característic de terres basques, fet a poc a poc, amb bon producte, de resultats francament de traca i mocador, tot seguint una recepta del mestre Martín Berasategui.

Fins aquí el que més intensitat de plaer gastro ha donat el 2015. Esperem que el 2016 també ens porti a tots més bones troballes i que les seguim compartint.

A menjar-nos i a beure'ns el 2016, salut!