Vam anar per primer cop a fer un tast a l'Espai Verema i Collita & Friends, una botiga i espai de tast situada a Gràcia, que justament vam conèixer casualment durant les passades festes d'aquest barri.
Tot sovint, anuncien tastos, sempre a l'entorn dels 5 euros (socis, gratuït). En aquesta ocasió, era un tast presentació del celler Clos Pons, de l'Albagès (Les Garrigues, Lleida), a càrrec d'un comercial del mateix celler i un treballador (sommelier?) de l'Espai Verema.
Va ser molt complet ja que es van obrir 6 vins d'aquest celler, crec que la totalitat de la seva oferta actual. Diferents varietats, cupatges i elaboracions fets a partir de ceps que se situen cap als 600 metres d'altura de mitjana, en un clima bastant sec i un terreny difícil, sec.
Ja es pot veure com estem davant d'un celler que cuida bastant la imatge i el disseny dels seus productes: elegància, personalitat i modernitat.
Tota la proposta em va agradar bastant, per bé que n'hi va haver alguns que van sobresortir per sobre de la resta.
Vam tastar els següents vins:
- Sisquella (Garnatxa blanca i Albarinyo). Encara li vam notar un llarg recorregut en ampolla per acabar d'afinar. Molt floral sobretot amb nas, força acidesa. La fusta apareix molt poc (només la garnatxa ha passat per fusta). De fet, el celler busca preservar la fruita en tots els seus vins.
- Roc de foc. Monovarietal de Macabeu sorprenent per la seva destacadíssima densitat i cos. Glicèric. Pas per fusta durant un any, però en enormes bocois de 2.000 litres.
- Jan Petit (Garnatxa negra i Syrah). Vi negre fàcil, que es pot beure tranquilament a copes. Se li notava molt la joventut, encara amb una certa aspror i verdor.
- Alges (Garnatxa negra, Syrah i Ull de llebre). Vi negre molt més gastronòmic. Ja sense notes verdes sinó força més madures, de fruita acompotada, i un cert fons de fusta.
- Roc Nu (Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i Garnatxa). Conserva la fruita acompotada del vi anterior complementada amb notes de xocolata i de cuir. Més complex, per tant, i més llarg.
- Sèrie 800. Vi de gamma alta monovarietal de Marcelan, un híbrid de la Garnatxa i el Cabernet que va arribar cap als anys 90. Molt complex tan aromàticament com sobretot en boca, on en cada glop ofereix diferents registres. Només s'en fan 800 ampolles a l'any. Va ser un privilegi poder-lo tastar perquè em va semblar un vi ben diferent a la resta. No havia tastat mai el Marcelan, que s'expressava de forma molt concentrada.
Un tast que va valer molt la pena sobretot pel bon guiatge del mateix personal de l'Espai Verema, que ha estat una bona troballa... Repetirem per seguir-ne aprenent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada