Coca de cireres i coca d'albercoc. Vi Fébus doux 2014 (Cave de Gan, Jurançon, França)

El 2017, després d'haver tastat  la coca de cireres del Forn Sistaré de Reus, que tant em va agradar, m'han anat venint ganes d'elaborar la meva pròpia coca casolana, sempre cap al maig-juny, en plena temporada. Bona part de la culpa la tenen també les companyes blogueres del sud, les de la cuina a 6 mans, molt donades a provocar amb les seves coques, que cada any arriben puntuals a l'instagram... (l'Olga @ocasano2, la Glòria @nototsonpostres i la Marta @padenous).

Doncs bé, aquesta coca és un èxit. I vaig pensar: si hi posem les cireres, de temporada, per què no fer-ho amb els albercocs, que comparteixen temporalitat? I déu n'hi dó!

Ingredients:

- 500g farina de força

- 50g mantega pomada

- 50g sucre

- 2 ous M

- 150ml llet

- Sal

- 13g llevat

- Oli d'oliva verge extra

- Quantitat necessària de cireres (amb o sense pinyol, com es vulgui. Alguns reusencs defensen que amb pinyol sempre)

- Quantitat necessària d'albercocs (sense pinyol)

Elaboració:

Juntem tots els ingredients i comencem a amassar, en aquest cas, íntegrament amb amassadora elèctrica. La mentega, l'afegim al final, un cop desenvolupat el gluten. Ha de quedar una massa molt llisa, gens enganxosa, fàcil de treballar.

Llevat en bloc d'una hora i mitja.

Dividim la massa en dos: una meitat, per a una coca llarga i gran, de cireres. La segona meitat, la subdivideixo en 4 porcions d'uns 120g cadascuna: alguna serà de cireres, i alguna altra d'albercocs. Abans de donar la forma definitiva, com sempre, bolegem i deixem reposar 10 minuts perquè perdi el nervi.

Ditem la superfície i untem d'oli i, a continuació, farcim, unes de cireres, unes altres d'albercocs, a meitats. Posem sucre per sobre.

Aleshores, podem provocar una segona fermentació si les volem més altes, o enfornar-les directament. En el meu cas, forn directe a 200º durant 20 minuts.

I a gaudir, molt i molt, tant de les de cireres com de les d'albercoc. La fruita queda acompotadeta i cedeix part dels seus sucs sobre la massa, que queda lleument tintada. Són francament excel·lents...

Maridem amb un vi que ens encanta tant per a postres com per a entrants amb foie o formatge blau. Un vi dolç del Jurançon, en aquest cas el Fébus 2014, que vam comprar a la Cava de Gan (Celler Cooperatiu de Gan),  a tocar de Pau. Una visita i uns vins, per cert, ben recomanables. Cupatge de Gros Manseng i Petit Manseng, aromes molt agradables de fruita exòtica, mango, pinya, i en boca notem la dolçor però no empalagosa, fresca. Està de vici.

Salut!