dimecres, 1 de maig de 2019

Mar i muntanya de mongetes de la neu amb cananes i botifarra negra. Monte Blanco Verdejo 2014 (Ramon Bilbao, D.O. Rueda)

Anem amb un nou mar i muntanya d'aquells recomfortants i contundents, molt saborosos, que no deixen gens indiferent, que fan passar-ho bé a la cuina i encara més bé a la taula. En aquest cas, tindrem com a base els llegums, interessantíssims nutricionalment, importants que vagin apareixen setmanalment en una dieta equilibrada. Per a l'ocasió, hem triat mongetes de la neu, característiques de la zona a cavall del Vallès Oriental i el Maresme. Són prou bones!



I les hem volgut combinar amb un actor principal que també ens encanta: les cananes. I, per donar-li el toc de muntanya, unes rodanxes de botifarra negra, que contribueix a donar-li més força al nostre plat.

Per beure, volíem l'acidesa d'un vi sense tanins (un blanc) però amb un cert cos i evolució per aguantar la contundència del nostre plat. I aquestes característiques les hem anat a buscar i trobar en una ampolla de Verdejo que ja demanava pas al nostre celler: el Verdejo que Ramon Bilbao elabora a la D.O. Rueda, de l'anyada 2014.



Bé, anem amb la recepta, que vol més temps que no pas tècnica perquè al cap i a la fi cuinarem un estofat.

Ingredients:

- 2 cebes de Figueres
- 2 cananes
- 280g mongetes de la neu
- Botifarra negra
- Aigua
- Oli d'oliva verge extra
- Sal
- Pebre
- Brandy
- 1 c.p. farina

Elaboració:




Posem en remull de 12 hores les mongetes. Un cop transcorregut aquest temps, en rebutgem l'aigua i les posem a bullir, des d'aigua freda amb almenys una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull, les espantem, és a dir, vessem una bona quantitat d'aigua per aturar la cocció. Deixem que torni a recuperar el xup-xup i el mantenim, amb la cassola tapada, a foc suau durant el temps que calgui fins que siguin tendres. En el meu cas, he necessitat 2 hores (les tenia de fa massa temps al rebost). Si no, també es pot optar per coure-les en olla de pressió, i estalviar-nos més de la meitat de temps. Només salem al final del procés. Quan estiguin, les reservem dins del mateix aigua de cocció.

D'altra banda, treballem les cananes. D'una banda, un cop netes, en separem el cos, que tallarem a rodanxes, de les potes, que van a banda senceres, i les aletes, que picarem ben menudes i entraran com a sofregit. Aleshores, en una altra cassola, de ferro en el meu cas, marquem les cananes així tallades amb una mica d'oli, a foc més aviat fort.





Quan estiguin ben daurades, hi afegim la ceba tallada ben menuda, la qual cosa ràpidament ens aixecarà el cul de la cassola i la mateixa ceba començarà a agafar gust i color. Salem per afavorir que deixin anar l'aigua i abaixem el foc. Interessa que vagin coent, com més millor, fins que estiguin ben caramel·litzades. Volem aconseguir un plat ben fosquet, i és així com l'aconseguirem. De tant en tant, caldrà anar remullant amb aigua (la de les mateixes mongetes) perquè no se'ns socarrimi!




Quan la ceba estiguin ben fosca juntament amb el calamar, hi afegim una mica de farina, que deixarem coure. Ens ajudrà a lligar la salsa. Volem un plat de cullera, però no una sopa. Aleshores, ja podem mullar amb la mateixa aigua de cocció de les mongetes. Deixem coure, tapat, a foc suau, durant uns 40 minuts, per tal d'afavorir que les cananes ens quedin ben tendres.


Quan les tinguem ja tendres, serà el moment d'afegir les mongetes a la cassola, corregir de sal, i deixar coure el conjunt perquè s'integri durant uns 20 minuts, sacsejant la cassola de tant en tant per evitar que se'ns trenquin les mongetes, que seran ja ben tendres. És aleshores que hi afegirem les rodanxes de botifarra negra.









Només restarà emplatar i estar disposats a gaudir d'aquest platàs que tan bé s'hi posa.




I no oblidem tenir al costat una bona copa de vi blanc, en aquest cas el Monte Blanco 2014, un Verdejo de Ramon Bilbao. Era una opció arriscada pel fet d'haver escollit un blanc jove envellit només en ampolla, però ens ha convençut bastant la seva evolució. Perd potser el caràcter més cítric però guanya en notes meloses, madures, de fruita, i fins i tot alguna herba i alguna aroma exòtica.




Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada