diumenge, 22 de setembre de 2019

Parmigiana de carbassó

Tot i que la més típica o clàssica de les parmesanes és la d'albergínia, hem tingut ganes de donar-li una oportunitat a la de carbassó. I el resultat, déu n'hi dó, ja avanço que ha superat les expectatives. Tot i que no tingui la personalitat de l'albergínia, amb uns bons carbassons, ben gustosos, no tallats tan prims com papers de fumar, ben cuits però encara amb mossegada, juntament amb el formatge i el tomàquet...el resultat és igualment excel·lent.




Ingredients:

- 4 carbassons grossos
- 50g formatge grana padano (o parmesà, o qualsevol d'altre sec)
- 2 mozzarelles
- Oli
- Sal
- Pebre
- Farina

Per al sofregit / salsa:
- 6 tomàquets pera
- Mitja ceba
- 2 dents d'all
- Oli
- Herbes
- Sal

Elaboració:

Per fer la salsa, simplement hem de començar sofregint la ceba, tallada ben petita, com tota la resta d'ingredients. Quan estigui cuita, hi afegim l'all i, al cap de 4 minuts, ja podrem afegir l'herba aromàtica que vulguem (alfàbrega, en aquestc cas) i els tomàquets. Deixem reduir tota l'aigua de vegetació fins quedi tot ben concentrat.  Reservem.

Per als carbassons, els tallem al llarg a tires no gaire primes ni tampoc gaire gruixudes. L'objectiu és que ni es desfacin amb la cocció ni quedin crus. Els podem fer a la planxa, amb un raig d'oli, o bé al forn. En aquesta primera cocció, no cal pas que quedin totalment cuits perquè encara ens en faltarà la segona.

Procedim al muntatge. Estenem una capa de salsa en una safata de forn, que cobrirem al seu torn amb tot un seguit de làmines de carbassó. I comencem a fer capes: salsa, formatge, carbassó, salsa, formatge, mentre anem salpebrant i posem també, si volem, alguna herba. Acabem l'útima capa amb salsa i formatge, perquè gratini i es fongui una mica per sobre del carbassó. L'aspecte visual, en la parmesana, també és ben important.







Enfornem uns 25 minuts a 190º o bé fins que agafi el color que desitgem.



En fem porcions i ens disposem a gaudir de valent d'aqueta variant d'un clàssic de la cuina italiana: la parmigiana, no de melanzane, sinó en aquest cas de zucchine.






Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada