Restaurant Grand Place Bistrot del Silken Grand Hotel Havana (Barcelona)

L'altre dia vam celebrar un dinar familiar en aquest restaurant, que mesos enrere vam tenir ocasió de conèixer en el marc d'un sopar-concert que, francament, va anar d'allò més bé, tal com vaig deixar anotat en aquesta entrada.

Però en aquesta segona visita l'èxit no es va repetir i la major part de nosaltres vam quedar una mica desencisats. Problemes: carta justeta, racions molt minses i alguns plats bastant fluixets. Pel que fa al preu, tot i gaudir d'una promoció del 50% de descompte, també va ser massa elevat per al que vam tenir a taula. Si més no, aquesta va ser l'opinió d'una bona majoria.

Sala gran i elegant. Taules separades i espaioses. Servei professional i atent. Tot això, perfecte.

Alguns del plats que van passar per la nostra taula foren els següents:

- Entrant gentilesa de la casa: sopa de pinya amb gambeta. Realment bona, per obrir la gana.

- Mini tartar de vedella. Massa mini i, per a mi, amb escassa potència de gust.

- Raviolis de formatge fontina i trumfa blanca amb crema lleugera d'ibèric. Aquest plat va ser el millor, amb diferència, dels que vaig poder tastar. Era boníssima la pasta cuita al dente, i el formatge molt evident i protagonista del plat. Ració ben correcta.

- Arròs mariner amb sípia i cloïsses amb arròs bomba D.O. Deltebre. Un plat del qual no en destacaria res més enllà de posar de manifest l'escassa quantitat. De nou, no gaire saborós per al meu gust.

- Magret d'ànec amb foie, cremòs de moniato a la vainilla i pera a l'oporto. Vaig dir que me'l portessin poc fet, i així va ser. Però estava dur i estellós. El foie estava bé. La ració, més aviat minúscula.

- Llom de bacallà amb all cremat i xips vegetals. De nou, plat minúscul i, per acabar-ho d'adobar, el bacallà passadet de cocció. 

- Tap cremós de xocolata, gelat de vainilla de Tahití i toffee de llet. Estava bo. És una mena de coulant que contrasta bé amb la frescor del gelat, bastant agradable i cremós.

- Sopa de fruites vermelles, xocolata blanca, sorbet de maracuià i gelle de menta. Tant de textura com de gust, va agradar bastant també.

Per beure, vam optar per un blanc Viñas del Vero Gewürztraminer (DO Somontano), que tot i agradar-nos, va resultar ser una mica empalagós per aguantar tot l'àpat.

Molt bo, especialment remarcable, el servei de pa. No sé d'on el portarien però va ser un acompanyament magnífic, juntament amb l'oli.

Finalment, foren aproximadament uns 20 i escaig euros per barba (un cop aplicada la promoció del -50%), que al nostre parer és un preu un punt elevat en relació amb la satisfacció general de la nostra taula per tot l'àpat en conjunt.

Salut!

(Data del dinar: diumenge, 5 d'octubre de 2014)

Figues a l'Oporto (conserva)

Aquí una recepta de fons de rebost, de conserva, molt probablement per acompanyar en alguna ocasió alguna planxada de carn, algun foie fresc o foie gras... o també algunes postres com ara un mató o un gelat de vainilla... Recordo com a especialment memorable el platet de recuit amb figues que em serviren per postres al Restaurant Païssa de l'Avi (Fontanilles) (aquí, el post corresponent). No sé si estaven més bones les figues o el recuit!

Paga la pena aprofitar i comprar ara les figues (o collir-les. De fet, aquestes, són les que em quedaven de l'escapada al Tarn, on en vaig collir 3kg aproximadament) abans no se'n passi la temporada.

Ingredients:

- 24 figues

- 150g de sucre

- 250g de vi d'Oporto

Elaboració:

No pot ser més senzill. En un cassó al foc introduïm l'Oporto i el sucre i removem fins que aquest es dilueixi. Quan bulli, afegim les figues que haurem punxat amb un escuradents un parell de cops, de banda a banda, i les escaldem un parell de minuts o en fem una lleu cocció a l'anglesa d'uns minuts més si són massa verdes fins estovar-les.

Les reservem i mantenim l'Oporto al foc fins aque adquireixi la consistència de xarop que més ens interessi.

Per acabar, aboquem figues i Oporto en un pot, el tanquem i el desem cap per vall per fer-ne el buit amb l'objectiu d'allargar-ne la conservació.

Només restarà que arribi l'ocasió en forma de plat perfecte per treure-les del pot i emplatar-les. Poden arribar a donar molt de joc a cuina i a taula...

Salut!

Restaurant Poncelet Cheese Bar (Barcelona)

Si s'és formatger, una bona recomanació per dinar fora de casa i sadollar les ganes de formatge és visitar aquest restaurant que fa poquet ha obert les portes a Barcelona, a l'Avinguda de Sarrià, a la vora de la Diagonal (proper a Francesc Macià).

Amb un estil entre bar i restaurant, es pot optar per seure a la barra i així poder contemplar la minuciosa feina dels mestres formatgers, o bé per seure en una de les còmodes taules, en seients poltrones que conviden a recolzar-s'hi i gaudir d'un àpat pausat i tranquil, dedicant prou estona a cada tastet de formatge.

El servei no es queda enrere. Eficient, amable i especialment ben predisposat a explicar la carta, les possibilitats i les característiques d'un lloc com el que ens trobem, basat en la qualitat i varietat del producte (més de 150 referències de diferents països), per bé que obert també a acollir clients no gaire amants dels plaers formatgers.

Així mateix, l'oferta de vins i de cerveses és també prou extensa. Per tant, entre unes coses i altres, donada la complexitat de la carta, es requereix una bona estona per triar els plats i les begudes que configuraran el nostre àpat. Mentrestant, porten un tallet de formatge, allò per anar entrant en matèria...

Finalment, l'àpat va consistir en el següent:

Primers:

- Tataki de bonítol del nord amb crosta de blat de moro i guacamole de formatge Petitot. Fantàstic l'entrant, i sorprenent el guacamole amb el toc del petitot. La combinació m'ha semblat molt ben trobada.

- Cremós de fideuà i carxofes en dues versions amb Gouda de granja de cinc anys. Sensacional plat amb un ingredient dificil de maridar com la carxofa. Però en aquest cas l'equilibri resulta sorprenent i deliciós. Entrant potent.

Com a plats forts, teníem clar que voldríem dues fustes de formatges, ara bé, sense saber ben bé quines. Finalment, foren aquestes dues:

- Selecció del maitre fromage:

  - Fribourger Vacherin (Suïssa)

  - Bufala Blue (Itàlia). Amb tocs picants i postgust a foie

  - Chabichou (França). 

  - Mimolette Affinage (França). 

  - Brebis Fougere (França). Costra rentada i decorada amb una fulla de falguera.

  - Queijo Velho (Portugal). Gust intens a llet d'ovella lleugerament vegetal

- Selecció de formatges francesos núm. 1

  - Brillat Savarin

  - Lingot des Causses

  - Abondance Fermiere

  - Livarot

  - Fourme D'Ambert Fermier. Formatge blau de pastures de terra volcànica.

  - Ossau Iraty (Estives)

S'agraeix especialment la descripció detallada de cadascun dels formatges donades pel mateix mestre formatger que els ha tallat, preparat i emplatat. No només descriu breument l'entorn geogràfic immediat d'on neix el formatge sinó també fins i tot algun detall o anècdota històrica, a banda dels elements organolèptics, és clar.

Per beure, ens vam decantar per un blanc xarel·lo de Bodega Ca n'Estruc (DO Catalunya): L'Equilibrista blanc 2012. Aromàtic, lleument afruitat i sedós. Va saber acompanyar molt bé tot l'àpat de principi a fi.

El servei de pa és correcte, per bé que amb el valor afegit de venir acompanyats de mantega normanda, realment bona, sorprenentment gustosa.

Experiència d'àpat formatger molt gratificant. Amb tot, cal dir que el preu per persona es situa al voltant dels 30 euros per persona amb el 30% de promoció inclosa i sense postres ni cafè. Per tant, al meu parer, se'n va una mica de mare...

N'hem gaudit de valent i, d'aquí a un temps, no descartem tornar-hi i tastar alguna de les 140 referències que encara ens deuen faltar per tastar. Tenim feina pel davant...

Salut!

(Data de l'àpat: 11 d'octubre de 2014)

Lluç al vapor amb tempura de gírgoles i albergínia

Amb aquesta entrada iniciaré una nova tongada de receptes que tenen en comú haver estat elaborades en el marc de l'Escola de cuina Terra d'Escudella, al barri de Navas, a Barcelona.

El curs ha començat amb un lluç al vapor que en aquesta ocasió hem cuinat amb la vaporera de bambú, un estri que s'ha demostrat vistós i sobretot eficient. La cocció tant de la verdura en juliana com del peix ha estat òptim i en no pas gaire estona. I, a més, representa una opció gens agressiva vers al producte, que conservarà tots els seus sucs i propietats nutricionals.

Per tant, una recepta fàcil, amb ingredients a l'abast, que en menys d'una hora podem tenir enllestida i servida al plat.

Ingredients:

400g de supremes de lluç sense pell

2 rodanxes de gingebre

200g de gírgoles

2 albergínies

4 c.s. de salsa de soja

1 c.c. d'oli de sèsam

200g d'aigua molt freda (o aigua amb gas...)

100g de farina

Sal

Oli de girasol

Elaboració:

Primerament, ens centrarem a preparar la tempura: tallem a rodelles les albergínies i a cadascuna li practiquem uns talls fins gairebé tot el diàmetre de llarg però que es mantinguin senceres sense arribar a trencar-les. L'objectiu és que la tempura penetri per tot el cos i racons de la verdura i l'arrebossat agafi diferents formes de punxa. Les gírgoles, si són petites, les deixem tal com estan.

La pasta de la tempura la farem afegint sobre la farina aigua ben freda fins que obtinguem una preparat prou dens com perquè impregni bé el producte i no rellisqui en excés. Per tant, hi anirem posant aigua sota demanda mentre removem amb les barnilles o senzillament amb la mà.

Ara preparem el lluç. En treiem la pell i el tallem a supremes, que posarem sobre la verdura en juliana sobre la base interior de la vaporera de bambú. La posarem sobre una olla al foc amb abundant aigua per aprofitar-ne el vapor que courà la nostra preparació durant aproximadament uns 10 minuts.

Mentrestant, en una paella prou fonda i amb prou oli calent, fregim les gírgoles i les albergínies ben impregnades de la tempura freda.

A banda, per potenciar i contrastar el gust de la tempura i del peix un cop emplatats, elaborarem una senzilla salseta a base gingebre ratllat (amb microplane), salsa de soja i oli de sèsam que deixarem caure sobre el plat. Compte no ens passem perquè el gust és més aviat fortet.

Emplatem i a gaudir d'un plat fàcil, bo i saludable.

(Data: 8 d'octubre de 2014)

Cavatast (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)

Mai no hi havíem anat al Cavatast. Enguany ha estat la primera vegada i mirarem que sigui la primera d'una bona tirallonga perquè ens ha agradat prou.

Teníem la munició carregada amb 4 tiquets de cava i 4 més de menjar, suficient per satisfer els propòsits de tastar nous caves i per dur-nos a la panxa algun que altre mos per esmorteir possibles efectes de bombolles trapelles.

Doncs bé, d'entre la munió d'expositors i d'oferta, ens vam anar movent pels pocs metres quadrats amarats de gent en què es concentrava la fira del cava per excel·lència de la capital penedesenca, i vam decidir omplir la copa amb el següent:

- Celler Carol Vallès: Parellada i Faura Millenium Brut Nature. Tot i ser el primer glop del migdia, va entrar neta i subtilment. Amb 24 mesos de criança, ens va resultar lleuger i alhora saborós, amb presència encara de fruita.

- Castelo de Pedregosa: Viticultura ecològica 2010. Ens l'havia recomanat un company de feina però per a nosaltres, com a mínim aquest que vam tastar, ens va semblar molt poc substanciós. Amb prou feines en vam percebre el carbònic i ens va recordar massa a un vi blanc. Va ser el més fluix de la jornada.

- Mont Marçal: Brut Rosat. Teníem ganes d'un rosat 100% trepat, i aquest ho era. Jove, fresc, dinàmic, que convida a anar fent justament per acompanyar aperitius, i amb les particularitats d'aquesta varietat que vam tastar per primer cop a la passada edició de la mostra de vins i caves però en format vi rosat de la Conca de Barberà. Doncs si aquell ens agradà, aquest cava no es va quedar enrere.

- Fontpinet: Brut Nature Reserva Etiqueta Negra, que vam trobar suggerent i diferent ja que està elaborat sobretot a base de Pinot Noir. El glop és llarg i deixa sensació sedosa en boca. 

De la mateixa Cava, vam tastar també el Brut Nature Gran Reserva, que potser és el que més ens va agradar de tots els que van passar per la nostra copa. Intens, amb menys presència de fruita. Rodó. Molt bo.

- Jaume Giró i Giró: Elaboració Artesana Reserva Brut Nature. Un altre cava fantàstic, robust, amb una acidesa notable. Tot un plaer per rematar el nostre primer Cavatast.

En l'apartat gastronòmic, dues consumicions per acompanyar els caves:

- Del Restaurant Cal Blay: McBlay al cava amb ceba caramel·litzada al cava. Una hamburguesa gourmet realment bona, melosa per dins i molt gustosa. Un bon coixí a la panxa per al cava.

- Del Restaurant Mirador de les Caves: les croquetes de foie i ceps i les de gall del Penedès. Totes bones, al punt de cremositat, però menció especial al gust de les primeres.

Fins aquí la repassada. L'any vinent, repetim. I potser el proper diumenge tornem cap a Sant Sadurní, aprofitant que, com cada 12 d'octubre, hi ha portes obertes a les Caves...

(Data: 4 d'octubre de 2014)

Celler Empordàlia (Pau i Vilaluïga, Alt Empordà)

Arran de la Mostra de Vins de l'Empordà que cada principis es celebra a Figueres i, per extensió, a diferents cellers de la DO Empordà, vam anar a visitar un dels molts que encara no coneixíem: Empordàlia, que s'ubica tant a Pau com a la veïna Vilajuïga.

Va ser una visita molt completa tant des d'un punt de vista explicatiu com gustatiu. Fent un recorregut per les instal·lacions de la mà d'una magnífica guia, se'ns va explicar tant l'organització del sistema cooperatiu com el procés de producció de l'oli, d'una banda, i dels vins, de l'altra. 

Els criteris de qualitat a l'hora de produir són evidents, en detriment de la quantitat. I el cert és que això es palesa a l'hora de tastar el producte, tot ben acompanyat d'una generosa safata d'embotits de proximitat, exquisits.

Vam tenir ocasió de tastar el Sinols blanc jove 2013 (Garnatxa blanca i Macabeu), afruitat; el Sinols negre criança 2011 (Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon i Merlot), ben tànic, i, per rematar la jugada, el Sinols garnatxa, un vi dolç que ens va encantar i que ens vam endur cap a casa, gentilesa d'Empordàlia, i que ja espera jugar el seu paper destacat a l'hora de menjar unes bones postres o, per què no, uns formatges o una mica de foie a mode d'entrant: pur caramel...

A la botiga, sobretot la de Vilajuïga, tenen de tot, i no només el que produeixen ells sinó també productes de proximitat així com venda de vi a doll. 

En definitiva, vam aprendre, vam gaudir a taula de productes que desconeixíem, ho vam passar bé i tot plegat en un entorn magnífic com és el de l'Alt Empordà.

(Data de la visita: dissabte, 6 de setembre de 2014)