Festa del vi de Gandesa 2015 i presentació del vi Abrisa't del Celler Bàrbara Forés (Gandesa, Terra Alta, Tarragona)

Per segon any consecutiu, tornem a aquesta Festa que tant ens agrada. No només ens crida el món del vi i el menjar sinó també la comarca en general. La Terra Alta ens senta bé. És preciosa, poc massificada i relativament a la vora de casa (2 hores i mitja aproximadament).

Ens hem tornat a allotjar a la Fonda Miralles, on enguany hem dinat i sopat encara més bé que l'atra vegada. Però aquest post va de vins i, tot i el poc temps que hi vam poder dedicar (un curt cap de setmana), el vam saber aprofitar prou bé.

La primera parada va ser el Celler Josep Vicens. Situat a Gandesa, aprofitava la Festa per obrir les portes al públic. Vam tenir la sort que la visita ens la va fer el mateix Josep Vicens, quarta generació de la nissaga del celler, que diu va introduir la Syrah a la comarca.

Ens va explicar els vins que elaboren i vam poder tastar el Vinyes del Grau, Sauvignon Blanc. Força. perfumat i afruitat. Va agradar, sobretot a la dona.

La segona parada, ja a la tarda, va ser la de la mateixa Festa, a les carpes on les diferents bodegues de la comarca donaven a tastar els seus millors vins. Vam tastar:

- La Foradada, del Celler Frisach. Un vi brisat a base de garnatxa blanca, que em va semblar boníssim. Potent, ple de caràcter, pura expressió varietal. Els vins brisats, que n'estan sortint uns quants darrerament, consisteixen en vinificar raïm blanc com si d'un negre es tractés, tal com era el vi d'abans.

- Via Edetana 2013, del Celler Edetària. Juntament amb l'anterior, va ser el que més em va agradar. Cupatge de Garnatxa Fina, Syrah i Samsó. Un any de pas per fusta. Vi corpulent, sedòs, complex.

- Somdinou, del Celler Cooperatiu de Gandesa. Cupatge de Garnatxa Blanca i Macabeu, jove, fresc, cítric, fantàstic per acompanyar plats lleugers i per beure a copes.

- Domus Pensi 2011, del Celler Altavins. Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot i Syrah. Té dos anys de fusta. Vi contundent, fruita negra acompotada i espècies fumades. Molt gastronòmic.

Per acabar el dia, vam tenir la sort de poder anar, a pocs metres de distància de la Fira, al Celler Bàrbara Forés. Allà, al vespre, hi havia l'acte de presentació del seu nou vi, tot un experiment que la Pili Sanmartín, la filla de la família, va decidir tirar endavant i bé que se n'ha sortit.

Van parlar en Manolo i la Mari Carmen ( els pares de la Pili) per presentar aquest Vi Abrisa't, vi brisat 100% Garnatxa Blanca. És d'una sola parcel·la, la Cendroseta, allà on hi ha el jaciment del Coll del Moro. És una partida relativament petita, del quaternari, que mira a les serres de Cavalls, Pàndols i Santa Magdalena.

És de la collita 2014, que va patir una forta llevantada al febrer i d'alta pluviometria en verema. Maduració va ser lenta. Després d'una maceració de 5 dies, es premsa, es fermenta en inox i fa la criança en gerra de fang.

Té un color pujat per la maceració. En nas hi ha terra i fruita, fonoll, herba seca... Terra Alta.

Ens vam acabar d'abrisar tots amb la poesia recitada per la Mireia Vidal, amiga de la família. Ens va oferir tot un recull de composicions tant seves com d'altres poetes, en la major part dels casos en relació amb el treball de la terra i el vi. Va ser divertit, amb un punt àcid i sobretot punyent i emotiu.

Mentrestant, anàvem tastant l'Abrisa't, que es va anar obrint a mesura que passava l'estona. Cada cop, més bo. Un vi, en paraules de la mateixa Pili, que vol explicar "històries d'ara i d'avui, de la Terra Alta i la seva gent".

Gràcies al Celler Bàrbara Forés i a Mireia Vidal: no us coneixíem i la veritat és que va ens vau regalar un vespre i un vi per recordar.

Un dissabte molt intens, molt agradable i sobretot exquisit, com sempre que baixem a la Terra Alta. Esperem no faltar a la Festa del 2016. Salut!

(Dissabte, 31 d'octubre de 2015)

Rosquilles d'anís

Aquí una d'aquelles receptes dolces que, amb molt poc, en tens molt resultat tant quantitativament com qualitativament: moltes rosquilles (una trentena aproximadament) i molt bones (gens compactes sinó de mossegada molt suau, a mig camí de la del xurro, per fer-nos-en una idea). Vaig aprendre a fer-la a l'Escola Terra de Cuina i Pastisseria Terra d'Escudella.

Ingredients:

- 1 ou (M)

- 63g de sucre

- 100g de llet

- 50g d'oli d'oliva

- 25g d'anís

- 1'5g de sal

- 10g d'impulsor químic

- 350g de farina normal

- Ratlladura d'una llimona

- opcionalment: llavors d'anís.

Elaboració:

En un bol barregem amb barilles manuals els ous amb el sucre.

Hi afegim la llet, l'oli i l'anís.

Finalment, hi afegim la farina amb la sal i l'impulsor i remenem amb una cullera de fusta. 

Treballem una mica la massa resultant sobre la superfície de treball enfarinada perquè no se'ns enganxi i amb les mans untades d'una mica d'oli.

Formem les rosquilles. Podem triar fer-ho amb un tallapastes a mode de motlle circular i després fer el forat amb un altre estri que tinguem a casa, com ara un d'aquelles per treure el cor als tomàquets o les pomes. El forat també es pot fer senzillament amb els dits.

Tapem amb drap i deixem reposar 20 minuts.

Fregim en oli prou calent i coloquem sobre paper absorvent per treure l'excedent de greix.

Ruixem d'anís i arrebossem amb sucre.

I a gaudir d'un esmorzar energètic també vàlid per a un berenar d'hivern.

Si les acompanyem d'una xocolata desfeta, festa major...

Salut!

Resum del meu 2015 enogastronòmic i del segon any de vida del blog

Es compleix el segon any de vida d'aquest blog i, de nou, igual que en el primer aniversari, i coincidint amb el final de 2015, toca fer balanç, del qual sobretot m'agrada destacar moments gastronòmics.

Pel que fa al balanç del blog en general, bé, objectiu superat: buscar una certa constància i anar publicant més o menys setmanalment, almenys. Encara n'hauré publicat alguna entrada més que l'any passat fins i tot. També destaco el fet d'haver posat cara i desvirtualitzat uns quants companys bloguers, ara fa ben poc a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.

Pel que fa als moments per posar de relleu, cada cop estic més convençut que la felicitat o el plaer, sobretot, són això, estats, moments concrets, que succeeixen amb més o menys periodicitat, i que deixen empremta en la memòria. Són instants específics, no sempre pas buscats específicament, no sempre pas verbalitzables. Succeeixen, es gaudeixen, i no ben bé marxen sinó que romanen en la memòria. I ara, en el més pur sentit gastronòmic, el d'aquest blog cuinoergosum, és un bon moment per recordar-ho i compartir-ho.

Moment dinar. Són uns quants els àpats que podria recordar d'aquest 2015. Per sort, hem tingut ocasió de seguir gaudint d'alguns dels restaurants que vam descobrir l'any passat, així com hem pogut descobrir-ne d'altres que ens han fet xalar de mala manera. No vull fer rànkings i per tant només en destacaré un: el dinar al Restaurant Ca l'Amador, de Llosa de Cadí. Precisament, el seu xef Diego Alías, acaba de guanyar el títol de millor cuiner de l'any a Catalunya.

Moment sopar. Em salto les meves pròpies regles de joc i no en diré només un sinó dos. El primer, el del Restaurant Petit Pau, on vam estar molt còmodes i vam gaudir d'una vetllada d'aquelles que no vols que acabi mai.

No puc deixar de citar un segon moment dinar, per partida doble: els dos dinars que he fet a la quinta forca, al Restaurant Quinta Forca. Per l'espai, pel servei atent i personalitzat, per la bona estona passada, tan llarga com el seu menú, la muntanya russa de platets d'autor, de km0, que val molt la pena descobrir per disfrutar lentament. Aquí el primer dinar i aquí el segon. Dos moments, dues èpoques de l'any, dos menús diferents.

El segon moment sopar, diferent a aquest però també especialment destacable, el de Casa Xica: ens allunyem del punt més clàssic del primer i ens situem en un sopar de platets molt divertits, amb cuina fusió, en un espai ben petit, i envoltats de vi natural per acompanyar. Val a dir, també, que ha estat considerat per Time Out com el millor restaurant de 2015 a Barcelona.

Moment vi. Aquest és encara més destacat de triar-ne un perquè n'hi ha hagut més obertures d'ampolles que no pas àpats en restaurants. Però si he de triar-ne un, em quedaré amb el vi negre La Moderna, obert i begut al Restaurant Nou Moderno de Vilalba dels Arcs. Es tracta d'un monovarietal de Morenillo sensacional: complex, afruitat, rodó... i, és clar, gaudit en mig d'un dinar que va estar molt a l'alçada tant pel menjar com pel servei i el lloc. Més que un moment, quin dia més bo que vam passar a la Terra Alta!

Arribats aquí, no faig justícia si em deixo un segon vi que va causar sensació enguany: Pardelasses 2012. Magnífic cupatge de Garnatxa i Samsó. Un altre negre senzillament espectacular, del petit celler Aixalà Alcait. En vam gaudir també dins d'un bon àpat, en aquest cas al Priorat, al restaurant Cal Joc.

Moment cava. Un dels molts que hem tastat al llarg de l'any i, en concret, un també dels molts que vam tastar justament al Cavanight de Barcelona: el cava A. Vilamajó Gran Reserva 2010. Aromes complexos, carbònic suau i ben integrat, gust envellit en el sentit d'evolucionat i alhora fresc. Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay. És una petita joia que hem trobat enguany, un cava artesà de gran relació qualitat preu. Aquest, de fet, serà el cava amb el que soparem la nit de cap d'any.

Moment escapada enogastronòmica. La que vam realitzar a Aquitània, un lloc privilegiat, com la veïna Euskadi, per al bon turisme del beure i del menjar, tot i que encara no n'he publicat cap post.

Moment recepta. No n'he publicat encara cap post (és bastant recent i vaig més endarrerit) però la triomfadora de l'any, per unanimitat, ha estat el Sukalki: un guisat de vedella molt característic de terres basques, fet a poc a poc, amb bon producte, de resultats francament de traca i mocador, tot seguint una recepta del mestre Martín Berasategui.

Fins aquí el que més intensitat de plaer gastro ha donat el 2015. Esperem que el 2016 també ens porti a tots més bones troballes i que les seguim compartint.

A menjar-nos i a beure'ns el 2016, salut!

Mostra de vins i caves de Catalunya: "Xarel·los Trendies"

Miguel Figini, coordinador de l'Espai del Vi Català, va presentar un taller interesantíssim basat en tres exemples de monovarietals xarel·lo a partir dels quals construir un discurs que ens parla del retorn als orígens en l'elaboració del vi.

Una de les tendències actuals és la de l'anomenat vi natural. Per explicar-los, Figini ens va oferir tastar un vi que a mi personalment em va agradar força: el Xarel·lo de Mas Molla (Calonge). Prové d'una vinya de 30-40 anys. Un vi sense sulfits, que no ha estat ni filtrat ni clarificat, És un vi de pagès elaborat tal com es feia abans i amb un resultat sorprenent! L'inconvenient és que no es pot comercialitzar i, si es vol, cal pujar al Mas i comprar-lo per aproximadament 2 euros l'ampolla.

L'altra tendència actual és l'ús d'àmfores de terrissa per a la fermentació i criança dels vins: de nou, un retorn als orígens clàssics. Miguel Figini ens ho exemplifica amb un elegant Xarel·lo vermell presentat en un bag in box. Molt fresc, d'aroma una mica herbaci, menys aromàtic que el de Mas Molla. Prové de Vilabella (Alt Camp).

Per últim, també és cada cop més habitual la utilització de fustes diferents al roure, com ara la fusta de castanyer, que és tal com s'exportava el vi a l'època colonial. 

L'exemple actual és el Xarel·lo Castanyer 2014 de Vilarnau. Té un groc més pujat, daurat, amb una primera nota en nas de fusta.

Altres exemples podrien ser el 4 xarel·los de Mas Candi o un altre de Can Ràfols dels Caus.

Tant pel contingut intel·lectual de fons argumental com pels tres vins tastats, va ser un taller molt complet i interessant.

Salut!

(Data: dijous, 24 de setembre de 2015)