Cap de xai al forn

Amb aquesta recepta reivindico la cuina d'aquells productes o, en aquest cas, aquelles parts d'un animal com el xai que són més humils i fins i tot més infravalorades. Reconec que a molta gent sé que li provoca un rebuig inicial la mateixa idea de menjar-se un cap de xai, i més si la peça es veu al natural prèviament a ser cuita. Després, però, un cop cuinada i servida al plat, i sobretot tastada, hi ha qui supera la recança inicial... i hi ha qui malauradament, no. Sense anar més lluny, a casa, me l'he de menjar jo solet.

Tot i que sembla que de mica en mica els menuts volen treure el nas i trobar el seu lloc entre la gastronomia i fins i tot entre l'alta gastronomia (per exemple, en Francis Paniego, a el Portal de Echaurren, proposa un menú degustació a base d'aquests productes), encara queda força camí a recórrer. Sortosament, com a mínim, per a qui ens agrada, trobem al mercat uns preus francament assequibles. De fet, a mi el cap sencer de xai, m'ha costat tan sols 50 cèntims. Una mica més, i me'l regalen.

No en menjo sovint, de cap de xai, però quan ho faig, en gaudeixo d'allò més. A més, els ingredients i l'elaboració no suposen cap mena de complicació ni de temps, ans al contrari.

Ingredients: 

1 cap de xai partida per la meitat (són dues racions)

1 ceba

1 patata

1 got de vi blanc

1 got d'aigua (o brou)

Llorer

Pa ratllat

Elaboració:

Preescalfem el forn a 220º.

Per començar, rentem una mica sota l'aixeta el cap, amb cura perquè el cervell no surti de la cavitat. Eixuguem.

Tallem la ceba i la patata a rodelles, amb la qual cosa cobrirem la base de la font on courem el xai.

Al damunt, hi posem les dues meitats del cap, que salpebrarem. Sobre la part del cervell, hi afegim pa ratllat i all picat, cosa que en potenciarà el gust i el protegirà de l'escalfor del forn. Vessem a la font el got d'aigua i el del vi blanc. Hi deixem caure també la fulla de llorer.

Enfornem durant una hora, amb cura d'afegir una mica més de vi si veiem que la font quedés un xic massa eixuta.

I ja ho tenim preparat per emplatar. L'àpat demana una copa de vi negre al costat i anar fent amb l'ús dels dits per anar gaudint de cadascuna de les parts i els racons del cap, en què destaca el cervell, la llengua i d'altres peces més o menys amagades que s'han d'anar descobrint tot trencant i separant ossos i articulacions. Per llepar-se'n els dits!

Salut!