Una bona troballa la d'aquest restaurant ben enclavat en un entorn privilegiat, a la vora del Coll de Bracons, és a dir, a cavall entre Osona i La Garrotxa, sota la mirada del Puigsacalm.
El mas és bastant gran, tant la part interior com l'exterior, sovint aprofitada per celebrar grans ocasions com casaments. Nosaltres vam ocupar una de les taules de la sala interior, senzilla i funcional, de la qual no m'atreviria a destacar res en particular. Vam coincidir amb un grup força nombrós que celebrava una comunió. Tot i així, i tot i que la sala estava tota plena, el servei va ser bastant bo, per bé que el primer plat es va fer esperar una mica. Pel que fa concretament a les instal·lacions, em quedo amb la vista exterior i sobretot el seu entorn envoltat de muntanya i verd del bosc.
El que sí cal destacar és el més important de tot restaurant: el menjar. A Mas Piguillem s'hi menja en quantitat i força bé, això sí, sense esperar en general grans elaboracions ja que en els segons plats destaca per sobre de tot les coccions a la brasa.
Repassem els plats que vam tastar:
Primers:
- Patates d'Olot. Un dels plats més tradicionals de la cuina de la Garrotxa. Ja n'hem tastat unes quantes versions i aquestes han estat de les millors. M'ha agradat en especial la generositat i la textura del farcit, així com l'arrebossat lleuger.
- Milfulls de patata, botifarra negra i ceps. Segurament, el plat estrella del dinar. Un milfulls perfectament executat, amb unes fines làmines de patates, ondulades per donar una mica més de cos, entre les quals s'intercalava una gustosa botifarra negra així com una de ceps, que deixaven anar el seu aroma tan característic. Tot plegat, com en el cas de l'anterior plat, acompanyat d'una bona amanida de fruita seca.
Segons:
- Galtes de vedella al forn amb verdures. Déu n'hi dó com de tendres i de saboroses estaven. Un plat de melós de vedella sensacional i prou abundant.
- Ànec a la cassola amb bolets. Tendre, gustós, boníssim també, i ben acompanyat per uns bolets barrejats.
La brasa no sé com la deuen tocar, no la vam tastar, però aquests dos guisats ens van semblat excel·lents, potser en especial les galtes per la textura aconseguida, segurament gràcies a força temps de lenta cocció en cassola.
Postres. No s'hi pot anar a Mas Piguillem i no arrodonir l'àpat amb alguna de les nombroses propostes de postres. Nosaltres vam voler triar un parell de casolans (no tots ho eren), i foren els següents:
- Pastís de la casa, en concret, de llimona. Fresc, fàcil de passar, de color molt pujat, ració contundent.
- Crep de bescuit amb xocolata calenta. Tan immens i contundent com deliciós, tot barrejant l'escalfor de la xocolata amb el gelat que de mica en mica volia fondre's dins la crep, però no li vam deixar prou temps i ens el vam cruspir abans.
Per beure, aigua i vi negre de la casa, correcte.
Vam acabar també amb dos cafès, ben posats.
En definitiva, un restaurant a tenir en compte per dinar en condicions plats de cuina bàsicament tradicional, centrada en el bon producte i molt ben executada.
Salut!
(Data de l'àpat: diumenge 25 de maig de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada