Per al meu aniversari, la meva dona va preparar un bon tros de pastís, d'aquells alts i contundents però alhora deliciosos, i amb un gust accentuat de xocolata, és clar, que és segurament el que més s'adapta a les preferències de la família que ens reuníem a taula.
Ingredients per a un pastís bastant descomunal (no sé del cert quantes racions en surten. En són moltes perquè amb un tall ben prim hom ja s'endú un bon pessic atesa l'altura de la ració, tal com es veure a les fotografies):
- 2 taronges
- 3 ous
- 300g de sucre
- 250ml d'oli
- 100g de xocolata negra fosa
- 25g de cacao en pols
-250g de farina
1 cullerada d'impulsor (llevat químic)
L'elaboració no amaga cap misteri i és senzilla:
Primerament, punxarem les taronges i les posarem a bollir mitja hora. Un cop fredes, les pelem i en triturem la polpa. La propera vegada, apostarem per saltar-nos el pas de bollir les taronges i utilitzarem la polpa fresca per mirar de potenciar precisament l'aroma i el gust cítric de la taronja, que es perd una mica en sotmetre-la a tanta temperatura.
El forn ja el podem preescalfar a 180º. Aleshores, batem els ous amb el sucre i, a continuació, hi anem incorporant a fil l'oli fins que tot això quedi ben integrat.
Ara hi afegirem, un cop freds, tant el puré de la taronja com la xocolata fosa.
Finalment, hi acabem incorporant els sòlids: cacao, farina i impulsor, treballant bé la massa amb les barilles tot procurant de fer moviments envolvents que garanteixin l'esponjositat de la massa.
Un cop ho tenim preparat, apliquem una pel·lícula de greix (mantega fosa) al motlle que escollim (en aquest cas, un petit de 20cm desemmotllable) i enfornem a 180º durant aproximadament 1 hora.
L'acabat final fou cobrir-lo de xocolata de cobertura per donar-li més bona presència i per obtenir una capa exterior cruixent, decorada amb uns retalls de taronja confitada, boníssima per cert.
El resultat: un pastís alt, contundent, de molla un punt humida gràcies a la polpa de la taronja.
Aspecte a millorar: aconseguir més presència aromàtica de la taronja, potser utilitzant directament la polpa sense bullir-la.
Salut!
Quina pintassa!! Jo vull un pel peu aniversari!. i els anys també els vull ;-)
ResponEliminaBacoyboca dono fe que les fotografies no fan justícia a com era de bo. Sort d'aquests pastissos perquè sumar anys sigui una mica més dolç. I si vols els 31, jo te'n dono 11 i em quedava de conya en els 20 ;)
EliminaFa molt bona pinta!!! Us queden engrunes encara? ;-) Felicitats, Albert! I per molts anys!
ResponElimina