Restaurant Mar Brava (Calonge, Baix Empordà)

Mar Brava és el nom que rep el restaurant de l'Hotel Silken Park Hotel San Jorge, situat a l'extrem sud de Calonge, i ben bé a tocar per sobre del mar, sobre el qual hi ha unes vistes fantàstiques, per bé que quan nosaltres hi anàrem ja començava a fosquejar.

Aprofitant que teníem el 2x1 en el menú de la revista Cuina, i que havíem estat passant la tarda fent un volt per Calonge i Palamós, vam pensar que seria una bona ocasió per atansar-nos-hi i provar sort ja que no en teníem cap referència prèvia. Doncs bé, avanço que la sort ens va somriure i hi vàrem gaudir d'un sopar del tot excel·lent que va superar les nostres expectatives.

Entorn, com comentava, ideal, a tocar del mar, quan ja fosquejava. La gana ja estava més que feta, desfermada, després d'una bona caminada. El restaurant, amb força taules ocupades ja, principalment per estrangers que allotjats a l'hotel, respirava un ambient silenciós. L'atenció del personal de sala, fantàstica i molt eficient... i la teca, ai la teca!, el més bo de tot. 

Hi havia força a triar, vam tenir seriosos dubtes però ho vam resoldre confegint-nos entre nosaltres un petit sopar degustació per poder tastar almenys quatre plats (2 i 2) més les postres.

Disposen d'un menú degustació, que ja puja una mica més, però també promet de valent

Per començar, ens van portar a la taula, gentilesa de la casa, un petit snack amb patè de salmó, acompanyada de vinagreta de festucs. Molt bé, aquella mousse que es desfeia en boca no feia més que presagiar un bon festival a taula, i així seria. 

Primers plats:

- Sardines marinades a la sidra sobre cruixent de blat de moro i melmelada de tomàquet. Al punt de sal, ben gustoses i fresques, presentades de forma divertida sobre petites teules cruixents i acompanyades de la confitura de tomàquet que ajudava a desengreixar el paladar. Rebones.

- També vaig tenir ocasió de tastar els penne rigati amb salsa al pesto i tomàquet sec en oli d'oliva, dels quals també va saber gaudir a dojo la meva dona. Com es veu, la ració va ser ben correcta.

Segons plats:

- Jo em vaig deixar seduir pel filet de Sant Pere sobre patates al formatge Comté i crema de Nantes. Per a mi va ser el plat de la nit, d'aquells que no pots parar de menjar però a talls petits perquè sap greu que s'acabi. Producte fresc de qualitat, ben treballat, i acompanyat per unes patates en què es notava la presència del formatge Comtè i tot plegat enmig de la salsa Nantes, a base de ceba, mantega i vi. Un plat ben rodó.

- I vaig tastar, evidentment, el mil-fulls de rogers amb ratatouille de tomàquet i carbassó amb ametlles. Una delícia veure com el roger es desprenia solet al contacte amb la forquilla de tan tendre com era i es combinava perfectament amb les verduretes i el toc més cruixent de la fruita seca. 

Postres. La gana desfermada havia deixat pas a l'estat panxacontent però encara ens quedava arrodonir el sopar amb un punt i final dolç:

- Mousse de recuit amb mel, nous caramelitzades i coulis de toffee. Molt bo, ben presentat, amb l'encert d'afegir fruita vermella. Però potser hauria preferit una textura de recuit, potser per apreciar-ne més bé el seu gust tan delicat.

- Brownie de xocolata blanca amb crema de cardamom i pebre. Renoi, la mateixa presentació del plat ja convidava a jugar amb els diferents integrants del collage, que va resultar un molt bon darrer mos per a un sopar de deu.

Per beure, després de triar entre força referències presentades en una tablet (es podia fer cerca per preu, varietat de raïm, denominació, etc.) vam decidir acompanyar tot el sopar amb un vi que fos blanc i de l'Empodà, concretament el Mestral, del Celler Can Sais (Vall-Llobrega, D.O. Empordà), que ens va semblar idoni, fresc i amb records de fruita madura.

Aquest menú de cap de setmana val 25 euros per cap (beguda a banda) però amb la promoció 2x1 de la revista Cuina, vam sortir tan sols per 20 per barba (vi inclòs, a 14 euros). Val molt i molt la pena que qui pugui atansar-s'hi, ho faci. El maitre ens va comentar que de cara a l'estiu hi haurà la possibilitat de sopar a l'exterior, és a dir, amb la fressa de les onades com a so ambient... Encara hi tornarem!

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte 3 de maig de 2014)