Conill de vedella estofada amb cervesa rossa i moniato

Primer d'octubre, entrem a la tardor i reconec que hi ha ja un cert "mono" de guisat, d'estofat, prohibit al llarg dels mesos precedents.

Estrenem temporada amb un estofat de vedella, amb cervesa, que només requereix temps i un producte adequat i de qualitat per triomfar a taula, així com un acompanyament per beure que estigui a l'altura de les circumstàncies; en aquest cas, un cava brut reserva de Pinord, que ens ha semblat excepcional.

Ingredients:

- 500g de vedella a talls gruixuts

- 340g de patates (3)

- 225g de pastanaga (2)

- 1 moniato (190g)

- 2 cebes

- Salsa del pollastre al vermut amb préssec de Binaced (aquí, la recepta)

- Suc de cocció de cigrons

- 300ml de cervesa

- 3 cullerades de tomàquet triturat

- 2 dents d'all aixafats

- Raig de vinagre

- Xocolata

- Mantega

- Llorer

- Culleradeta de farigola

- Oli d'oliva verge extra

- Sal i pebre

Elaboració:

Un cop salpebrada la carn i passada per una fina capa de farina, la marquem en una cassola de ferro colat amb una mica d'oli i reservem.

A la mateixa cassola, hi posem la ceba tallada a grosso modo i la saltegem una mica perquè agafi una mica de color. A continuació, hi incorporem l'all, la pastanaga, el llorer, la farigola, la patata i el moniato, tallat a rodanxes grosses, i les patates tallades de tal manera que deixin anar el midó que ens haurà d'ajudar a lligar la salsa. Sofregim durant 10 minuts.

Aleshores, quan el conjunt hagi agafat una mica de color i s'hagi començat a adherir a la base de la cassola, hi incorporem el tomàquet triturat, que ens ho desglassarà. Deixem cuinar i reduir, novament, a sec.

A continuació, reintroduïm la carn i mullem amb la cervesa, la salsa del rostit de pollastre i el suc de cocció del cigrons, de tal forma que tot plegat quedi suficientment cobert. Tapem i deixem coure a foc ben baixet durant 2 hores i quart, o bé fins que la carn sigui ben i ben tendra.

Quan la tinguem així, separem la carn, les verdures i la carn. Colem el suc, el posem en una reductora i, a foc ben fort, reduïm, amb l'ajuda, a més a més, d'una petita peça de xocolata i de mantega. Rectifiquem de sal i pebre. Segurament, la salsa serà una mica dolça, i per això hi afegirem un raig de vinagre, que ens la contraresta força bé.

Quan la salsa tingui la textura desitjada, la unifiquem amb la carn i les verdures i ho deixem al foc, sense que faci xup-xup, durant 5 minuts, perquè es tornin a integrar i escalfar tots els elements.

Finalment, emplatem i a gaudir.

Un altre suggeriment d'emplatat, que queda deliciós, és fer-ne una parmentier a partir d'un moniato escalivat. El tallem a rodanxes, el posem en una casola petita al foc, matxuquem, i afegim una mica de mantega i llet, fins obtenir la textura que volguem, més o menys espesa. A mi m'agrada que quedi sedós. Doncs bé, aquest parmentier, emplatat sota la carn i la salsa que l'impregna, és una bogeria de bo.

Maridatge: cava brut nature reserva Marrugat, + Natura ecològic, de Pinord. Ens ha agradat força: fresquíssim, complex en nas i boca, fruita i evolució, carbònic molt agradable. Ha acompanyat molt bé el plat, desgreixant la sedositat de la salsa.

Salut!