dissabte, 25 de gener del 2014

Ravioli ripieni di zucca o Raviolis de carbassa i ceba caramelitzada amb salsa de formatge de cabra

El cap de setmana passat convidava a passar hores a casa, concretament a la cuina, una sensació coincident amb la Núria, del bloc amic La Núria a la Cuina. I vam pensar que teníem ganes de preparar algun plat que mai no haguéssim fet: ens vam iniciar amb la pasta fresca.
Tot i que no teníem (tindrem, ho avanço) cap estri específic per fer-ne, vam pensar que tanmateix ens hi podríem atrevir amb l'ajuda del corró i sobretot de les ganes i la gana ja que allò havia d'acabar sent el nostre sopar. 
Doncs bé, la preparació de la pasta la podem trobar al post corresponent de la Núria, aquí.

Jo em centraré en el farcit de carbassa i ceba caramelitzada.

D'entrada, vam utilitzar una ceba grossa sencera, que vam pelar i tallar a bocins petits. Els vam posar amb un raig d'oli a la paella i a foc lent el vam deixar que anés fent durant una bona estona, fins que comencés a estar cuit. Aleshores, cap als moments finals, hi afegírem unes quatre cullerades petites de sucre per sobre, justament perquè acabés de caramel·litzar i adquirís aquell color tan característic i llaminer. Finalment, retirem del foc i reservem.

D'altra banda, vam tallar mitja carbassa, la pelàrem i la tallàrem a daus més aviat petits que també els vam acabar coent en una paella. Un cop cuits, els vam triturar i vam barrejar aquesta massa amb la ceba caramelitzada. Vam deixar que que perdés l'escalfor i per fi ja vàrem tenir el nostre farcit a punt per a la pasta, que ja esperava impacientment.

El plat resultant, acabat amb una salsa lleugera de formatge de cabra, a base de llet i formatge, sense cap altre misteri més enllà de deixar-lo fondre dins la llet, va ser bo però millorable. En concret, la pasta havia d'haver quedat tant més gustosa com menys dura, fet que corregirem afegint-hi més sal i treballant més bé la massa amb l'ajuda d'un estri específic a l'ús. D'altra banda, el farcit va ser boníssim i tot i que va sobrar, ens el vam acabar cruspint, igual que la salsa de formatge, de la qual no va quedar ni rastre.

2 comentaris:

  1. Uns raviolis gustosíssims! El dia que hi hagi "estris" específics de pasta, repetim per inaugurar-los?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és clar que sí Núria! Repetirem, corregirem i ens embrutarem a quatre, sis o vuit mans per aspirar a un resultat més satisfactori que el de l'altre dia.

      Elimina