dilluns, 27 de gener de 2014

Restaurant La Païssa de l'Avi (Fontanilles, Baix Empordà)

Fa un parell de setmanes vam estar de sort: a l'hora de dinar vam topar amb el que havia de ser la primera troballa gastronòmica de l'any. Concretament, es tracta del restaurant La Païssa de l'Avi, situat a Fontanilles, un petit poble del Baix Empordà. Un lloc tranquil que convida a relaxar-se i a deixar passar les hores amb l'ajuda, això sí, d'un bon àpat de principi a fi.


Primers plats:

1) Torrades de foie mi-cuit. Gust excel·lent, cocció al punt, quantitat més que raonable i acompanyades d'una bona confitura de figues. Un encert per començar.
Aquesta és la meitat de la ració (l'altra meitat ja era a la panxa del bou)


2) Per acompanyar i alleugerir l'àpat, un platet de verdures a la brasa. Bon producte de proximitat.


Segons plats:

1) Ànec amb salsa-fins. Em va entusiasmar. La carn se'm desfeia a la boca, no calia pas ajudar-se del ganivet per separar-la de l'ós. Quantitat fins i tot exagerada per bé que, evidentment, només vaig deixar els óssos, i gràcies!. Salseta ben lligada i salsa-fins boníssims: en feia tant que no en prenia...!


2) Galta de vedella amb bolets. Si l'ànec era tendre, aquesta carn, convenientment desossada, no se'n quedava enrere. Deliciosa, de gust més pronunciat que no pas l'ànec entre d'altres perquè segurament la salsa duia una reducció de vi negre, o això ens va semblar.


Postres. Per rematar la feina, per posar la cirereta al pastís, dues joies més:

1) Figues de Fontanilles amb recuit d'Ullastret. Quin plat més deliciós! Penso que la fotografia parla per ella mateixa.


2) Coulant de xocolata blanca. Al punt d'addictiu. Si no fos perquè ja ens havíem quedat ben tips...


Tot plegat fou acompanyat d'un vi negre de la casa molt raonable, d'un bon servei i d'un amo/xef que es deixava caure per la sala i es mostrava proper al públic, sempre des del bon gust i la simpatia, sense atabalar. Per tant, hi vam acabar intercanviant quatre paraules sobre la cuina del seu Restaurant, força vinculada al territori, en relació amb la pràctica del km0. 

El resultat de tot això és justament allò que anunciàvem al principi: tota una troballa a tenir en compte per a futures ocasions i, per tant, un restaurant que recomanaria a tot aquell que cerqui sobretot cuina casolana tradicional sense més pretensions i bon producte, així com una relació qualitat preu d'allò més coherent.

Fins aviat Païssa de l'Avi i per molts anys.

Salut!

(Data del dinar: 11 de gener de 2014)

2 comentaris:

  1. Em quedo amb el coulant de xocolata blanca... tot i que a la foto només en queda la meitat, llaminers! Ens l'anotem per si mai ens hi deixem caure.

    ResponSuprimeix
  2. Està encetat per comprovar i que es veiés que el coulant estava ben fet! Si mai hi aneu, ja em direu el què...

    ResponSuprimeix