5 anys de Cuino Ergo Sum i alguna reflexió

Com més temps passa, més em sorprèn que el que havia de ser un recull personal i puntual de receptes, avui celebri ja els seus 5 anys de vida i, a més, ho faci superant la mitjana de publicacions en 12 mesos (aquest és el post 109 de l'any), superant la mitjana dels 80 i escaig dels primers anys i dels 97 de 2017.

Un dels instants més especials de 2018, dalt del Pic de Midi (França)

El blog, bàsicament de menjar i beure, necessita ser alimentat constantment i es nodreix d'experiències en relació amb això. És un espai on exposar més pausadament continguts que segurament apareixen també a altres mitjans com Instagram, on ho fa de forma més visual i directa. En aquest sentit, sovint em pregunto sobre la raó de ser i la força del blog, que requereix molt més esforç i dedicació per part meva que els altres canals o xarxes socials més immediats. Però també requereix més dedicació i interès per part del lector, que lluny d'haver de llegir tans sols un titular o un resum en el millor dels casos a una fotografia, ha de llegir les meves parrafades perquè, ho sé, la meva capacitat de síntesis és limitada.

Però al final sempre arribo a la mateixa conclusió: la gastronomia, la cuina, i tot el que gira al seu voltant, és molt més complexa que una sola foto, per molt maca i il·lustrativa que aquesta pugui ser. Al meu parer, necessita ser explicada i a mi m'agrada explicar-la. En part perquè m'agrada recollir experiències gastronòmiques de diferent mena i tot el que em susciten, i en part també perquè m'agrada comunicar, compartir i interactuar amb el públic interessat en aquesta mena de temes.

Generalment, des del primer aniversari del blog, que sempre coincideix amb l'any nou, tendeixo a fer un resum-recull de les experiències viscudes. En aquesta ocasió, en canvi, em ve més de gust acabar amb una altra reflexió: cada any que passa, més m'adono que els més rellevant del que succeeix a peu de fogons, o al voltant d'un plat i d'una copa, és el fet social. 

El menjar, el vi, i el maridatge entre l'un i l'altre, tant des de la cuina com des del menjador, són un autèntic lubricant social que no fa més que enriquir-nos. Podríem dir que ens marida els uns amb els altres. Més enllà del gaudi sensorial evident, que és personal i intransferible, el fet de compartir-ho, sobretot si és amb gent apassionada, ens predisposa a adoptar una actitud més oberta cap a l'altre, pot ser una ocasió idònia per conèixer noves persones, o pot ser l'inici d'una conversa ben interessant que pot donar lloc a observar des de diferents punts de vista el que succeeix a taula. Crec que la gastronomia acosta les persones, d'igual a igual. I això és una font d'enriquiment personal molt valuosa.

Per acabar, personalment, també penso que el fet de navegar intensament per la cuina i el vi, afavoreix molt la creativitat en general i l'expressió en particular. Com que aquells dos elements van directes a provocar plaer gourmet, diria que quan en parlem ho hem de fer des del punt de vista també de les emocions que ens suscita les quals, com a tal, són difícils d'explicar si no és amb una certa dosis de creativitat. I en aquest sentit, m'he adonat que de vegades el relat desemboca en un llenguatge  - diguem-ne poètic - que m'agradarà començar a explorar una mica més, de mica en mica.

Així doncs, voldria desitjar als lectors un 2019 ple d'experiències gastronòmiques que lubriquin el contacte entre nosaltres, les persones, i a Cuino Ergo Sum li desitjo un any nou per seguir aprenent dels que saben, per seguir gaudint de la gastronomia compartint-la amb els que l'estimen apassionadament, i per comunicar-la a cavall del llenguatge tècnic quan calgui però alhora amb un esforç més creatiu.

Finalment, desitjo que 2019 sigui l'any en què Cuino Ergo Sum no només segueixi descrivint de puny i lletra o a cop de teclat el que passa a la cuina o a taula sinó també un inici en què comenci a adoptar el format de forquilla i ganivet (i copa!) reals i desvirtualitzts. Un Cuino Ergo Sum que també es pugui tastar, algun cop, en algun lloc, més enllà de casa seva.

Salut!