diumenge, 30 de desembre de 2018

Celler Sant Josep Vins (Bot, Terra Alta) (#escapadaterraalta)

Portem uns cinc anys que anem coneixent de mica en mica vins de la cooperativa Sant Josep Vins (recordo que el primer que vam conèixer va ser el Clot d'Encís blanc de negres a la Mostra de Vins de la Mercè) i posteriorment el Llàgrimes de Tardor tant blanc com negre, tal vegada els més representatius del celler, però no deixa de ser una petitíssima representació de les més de 30 referències que actualment elaboren.


Aquet cop, hem volgut fer un pas més enllà per trepitjar ben bé la terra d'on provenen i quina millor manera de fer-ho que de la mà d'en Jaume Martí, a qui ja vaig tenir el plaer de conèixer fa dos anys, a la sessió que ell mateix va impartir en el marc de l'Espai del Vi Català, sobre el vi a la Terra Alta.



El dia era rúfol, queien quatre gotes i feia una mica de fresca però aquell racó de la Terra Alta, aquell clot o petita depressió en què es troba Bot, va brillar i ens va fer vibrar de valent en una jornada entre vinyes i vins que ens va fer aprendre molt gràcies a l'explicació del nostre particular "cicerone".


Un cop ens vam trobar a l'espai de la botiga, a Bot, ens vam dirigir amb el cotxe uns km en direcció oest, remuntant una mica de desnivell ondulat que ens va fer arribar a una superfície prou important de camps de vinyes dividits en bastants parcel·les, de diferents varietats i pertanyents a diversos viticultors cooperativistes.





Des d'allí, des d'aquell punt relativament alçat, gaudíem d'una panoràmica ben extensa sobretot cap a l'oest, cap al Mediterrani. I aquest és precisament un àmbit que no va passar gens per alt  en Jaume. Al contrari, tal com ell ens assegurava, tot i que és el marc on es va desenvolupar la producció i comerç del vi des de l'edat clàssica, la mediterrània existeix avui dia com a regió vitívinícola reconeguda només a partir del renaixement als anys 90 impulsat bàsicament pel Priorat.



Tornem a la Terra Alta. En vinya, la comarca té dues zones ben diferenciades: d'una banda, la plana; de l'altra, l'altiplà (a l'entorn de La Fatarella, per situar-nos). Des de Corbera fins a Arnes, hi ha una gran vall i Bot s'hi troba en aquesta zona planera. Alhora, està envoltada fins per 13 barrancs, a la Vall del riu Canaletes. És en aquests barrancs i a la Vall on trobem les vinyes i també, detall interessant!, préssecs grocs que en Jaume ens assegura que són més sucosos que els de Calanda. Són de varietat tardana també, així que entre cap a l'octubre ja de l'any vinent haurem d'estar al cas perquè els voldrem tastar!

La Cooperativa treballa amb unes 14 varietats diferents de raïm en una diversitat bastant àmplia de terrenys, més o menys fèrtils, més o menys elevats, diferentment orientats etc. Hi ha una influència clara en general de la garbinada (vent de mar a terra, llevantada). Entra per la Vall del Canaletes però acanalada pels barrancs. Gràcies a aquesta marinada es refresca una mica la calor de juliol-agost. El cerç també arriba però menys que a d'altres zones. En canvi, a la part alta de la comarca, aquesta garbinada no arriba ja tant humida.




També és destacable remarcar de les diferències pluviomètriques entre el nord i el sud. Als Ports és on més plou. Bot, per exemple, és més humit que Falset i alhora no està perjudicat per la fredor d'alçada que tenen a Horta o a Arnes. La DO Montsant, en canvi, és més càlida i això fa funcionar especialment bé la Carinyena, que a la Terra Alta és més fresca.


En Jaume també ens explica que l'origen de la Cooperativa es remunta a 1962 i que compta ara mateix amb 110 socis, amb uns 50 elaboradors i 500ha de superfície. Els fundadors foren antics viticultors que van deixar de vendre el raïm perquè volien ser ells mateixos els que es volien fer el seu propi vi. Però la qualitat de bona part del raïm collit era minsa segurament perquè encara treballaven amb la mentalitat "quantitat" més que no pas en el concepte "qualitat".


El 1995, un seguit de socis no fundadors van apostar per vins de selecció de vinyes, és a dir, per la qualitat. El 1996 té lloc la primera collita del Clot d'Encís i Llàgrimes de tardor criança, com a vins insígnia i més representatius del celler, especialment el Llàgrimes blanc.


Al soci se l'implica en la presa de decisions i la planificació del vi, així com se l'assessora a l'hora de prendre decisions com plantar vinya, tenir cura de la vinya, el moment de veremar, etc.


Davant nostre, en aquesta primera parada, veiem vinyes noves d'uns 10 anys. Però després vam pujar al cotxe, des d'on vam veure també oliveres centenàries amb les quals produeixen l'oli sobretot de varietat empeltre, així com vinyes velles com una Garnatxa de 34 anys sense emparrar.


En total hi ha unes 125ha. de vinya per triar destinades als Llàgrimes de Tardor, amb el requisit que no produeixin més de 6kg/ha.



De camí de tornada al celler, una reflexió interessant sobre si el paradigma actual de conreu serà compatible amb l'elaboració de vins de qualitat. Potser l'agricultura més tradicional caldrà reconduir-la: perills de la indústria del regadiu!


Un cop al celler, baixem fins als 4 cups o trulls de ciment que serveixen de sala d'envelliment, amb 70 barriques de fusta que contenen el Llàgrimes blanc 2017, que no sortirà al mercat fins ara el 2019. Estem en una zona que no té tradició de criança, a excepció del vi ranci, que es podia fer de dues maneres: a sol i serena o en castanyer (o pel sistema mixt). Ells només fan la criança oxidativa per sol i serena. Per cert, el Clot d'Encís ranci, és dels millors de la zona, molt reconegut.


La criança del Llàgrimes de tardor negre es fa en soterrani amb 300 botes.


Es va començar a fer el blanc en criança perquè des de fa segles que hi ha conreu de Garnatxa blanca i perquè la gent ja estava habituada a aquest vi blanc. Però les característiques varietals aquí són de cos i consistència. En els darrers 30 o 40 anys s'han anat plantant varietats negres i en 1996 surt el primer Llàgrimes negre. El 1997 surt el primer Llàgrimes blanc, que acaba de fer per tant els 20 anys. Com a precedent, només tenim el vi blanc de 3 anys, que es venia a doll, un punt oxidat, però no com a idea de qualitat.


Per tant, va ser una aposta arriscada perquè en el moment de néixer el Llàgrimes blanc, per tant, era un estil de vi molt concret i de poc mercat, per bé que ara és cada cop més comú i reconegut. Estem davant d'un vi blanc de criança però molt fresc, collit en un punt de maduresa òptim.


En Jaume ens avisa que els primers 5 anys en ampolla són excel·lents però des del cinquè, només algunes anyades poden millorar. La resta, decauen.



La FAL es fa parcialment en roure, com la criança. Ara està a la venda el 2015 i em penso que cap a l'estiu tardor déu haver sortit ja el Llàgrimes blanc 2016.


Finalment, arribem a un dels moments més esperats, el tast. D'entre les 35 referències que elaboren a Sant Josep Vins, en tastem una selecció de les més representatives, de la mà d'en Jaume, que dirigeix perfectament el tast, comentant les particularitats de cada vi i compartint idees de possibles maridatges (busqueu "Garnatxes amb estil" a les xarxes), fet que trobo interessantíssim:



1) Plana d'en Fonoll Sauvignon Blanc 2017. Hi ha tan sols 5ha d'aquesta varietat que es va començar a plantar en el seu moment per batejar les garnatxes blanques, per donar-les més fruita i potencial aromàtic. Molt afruitat, nas molt fresc. Gens pesat en boca sinó del tot agradable. Ideal per a formatges cremosos. El tastem amb unes ametlles marcones fregides i olives empeltre en conserva.




2) Clot d'Encís, blanc de negres 2017. Poc aromàtic, força sec, més cos. Recomanat amb un formatge sec, curat. Crec recordar que és un dels primers vins que vam conèixer d'aquest celler, en una Mostra de Vins i Caves de Catalunya, de fa uns anys. I ja ens va sorprendre positivament, i més encara atenent a la bona relació satisfacció-preu!



3) Llàgrimes de tardor blanc 2014. 1 any d'elaboració i 1 any més d'ampolla. Aleshores s'estava venent l'anyada 2015, més bona que la 2014, que és la que en qualsevol cas ara està en el seu millor moment per beure.

Té la vocació de maridar plats principals, de cullera, xai, llegums i com a copa de mitja tarda, relaxadament.



4) Llàgrimes de tardor Garnatxa 2015. Selecció de vinyes a partir de 20 anys d'edat, amb un rendiment inferior als 6.000kg/ha. 

Parcialment passa 6 mesos en roure, i parcialment en inox. Després, un any d'ampolla. Aquesta nova referència ens vol ensenyar més el raïm que l'estil de vi.
Estructura lleugera. Té fruita i flor, sobretot fruita vermella però fresca, gens licorosa.
Un vi del tot versàtil, que funciona tant per a aperitiu com per menjar.



5) Plana d'en Fonoll Selecció 2007. Cupatge de Syrah, Cabernet Sauvignon i Carinyena. Es tracta d'una selecció de barriques que a continuació passa entre 5 i 10 anys en ampolla. El vi és del tot espectacular, ens va encantar, n'hi per entretenir-s'hi ensumant-lo i tastant-lo ben a poc a poc. Molt fi, sense Garnatxa, de llarg recorregut i permanència.  Me l'imagino sobretot bevent-lo sol, com a copa de "trago largo", o tal vegada amb unes postres a base de xocolata negra... Quin gaudi!



En resum, una visita altament recomanable a la Terra Alta, que combina una imprescindible visita a les vinyes i un tast molt generós i representatiu del que pot oferir aquell tresor en forma de sot terraaltí, així com un exemple de la qualitat que pot assolir el cooperativisme vitivinícola.




Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada