Anem amb una elaboració clàssica com els bunyols que no ho és tant si els fem de poma. En qualsevol cas, és interessantíssim com amb un mínim d'ingredients, que a més a més són tan comuns i humils, podem arribar a fer alguna cosa tan agradable en boca, que tan bé s'hi posa, bé per postres, bé a mitja tarda, per què no.
No puc deixar de resaltar el paper i el joc que dóna la canyella, en particular associada a la poma. No sé per què, però fan una parella que trobo consolidadíssima. Sí, classicota, però funciona. A més, és una espècie que escalfa, la trobo encisadora, i més ara quan el fred és viu.
I encara ens pot escalfar més si tot plegat ho acompanyem d'una copeta, com ara Cardenal Mendoza, un brandy de Jerez del tot espectacular: com escalfa el cos, com recomforta l'ànima! Es tracta d'un solera gran reserva, amb un mínim de 15 anys de criança en bóta.
També els hem tastat amb l'Avus dolç, una Garnatxa negra sobremadurada i després encapçalada per aturar la fermentació amb sucres residuals, amb una posterior criança en bóta durant pràcticament dos anys, amb battonage. Un peril ben diferent, que no té res a veure amb el brandy anterior. És més vínic, menys càlid, més viu i fresc. També ens agrada força.
Ingredients:
No puc deixar de resaltar el paper i el joc que dóna la canyella, en particular associada a la poma. No sé per què, però fan una parella que trobo consolidadíssima. Sí, classicota, però funciona. A més, és una espècie que escalfa, la trobo encisadora, i més ara quan el fred és viu.
I encara ens pot escalfar més si tot plegat ho acompanyem d'una copeta, com ara Cardenal Mendoza, un brandy de Jerez del tot espectacular: com escalfa el cos, com recomforta l'ànima! Es tracta d'un solera gran reserva, amb un mínim de 15 anys de criança en bóta.
També els hem tastat amb l'Avus dolç, una Garnatxa negra sobremadurada i després encapçalada per aturar la fermentació amb sucres residuals, amb una posterior criança en bóta durant pràcticament dos anys, amb battonage. Un peril ben diferent, que no té res a veure amb el brandy anterior. És més vínic, menys càlid, més viu i fresc. També ens agrada força.
Ingredients:
- 150g farina
- Pessic sal
- 200g llet
- 2 ous
- 8g impulsor químic
Elaboració:
Elaboració:
Batem els ous amb la llet i la mica de sal. Després, ja podrem posar-hi la farina i l'impulsor. Tot plegat, ho integrem amb les barilles manuals. Reservem.
Pelem i treiem el cor de les pomes. Les tallem a rodanxes a ganivet, d'uns 0'5cm aproximadament. Ruixem una mica de suc de llimona perquè no se'ns oxidin.
Aleshores, ja les podem banyar en la massa que havíem reservat i a continuació fregir per immersió en un oli ben calent, cap als 180º.
Tan bon punt agafin un bon color daurat, eixuguem l'excés d'oli amb paper de cuina i arrebossem amb una barreja de sucre i canyella. Ja les tindrem preparades per menjar, si volem, tal qual. Val a dir que tèbies són encara més bones, tot i que també es poden menjar naturals o fredes sense cap problema.
Servim, com a postres o, per què no, per berenar, amb la companyia d'una bona copeta al costat, que ens convidi a viure una estona de recolliment ben recomfortant, sol o en companyia.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada