dimarts, 20 de desembre del 2016

Patates al forn amb all i romaní

Es tracta d'una guarnició pensada sobretot per a carns, bé siguin a la planxa sense salsa, o bé un guisadet. En qualsevol cas, són molt bon acompanyament.

Tallem les patates a grills i les posem a una safata de forn. Salpebrem, hi afegim romaní sec. 4 alls en camisa aixafats i un raig d'oli.



Enfornem a 150º durant una hora i, finalment, 20 minuts més a 180º i la safata dalt de tot perquè daurin una mica. 

A mitja cocció, hi podem afegir un raig de vi blanc per ajudar que es coguin.



Salut!

divendres, 16 de desembre del 2016

Crema de coliflor i cacauet amb moniato escalivat i sardina confitada en oli infusionat


Recepta improvisada i d'aprofitament d'un vespre que havia de preparar un soparet informal en un pim-pam:

Ingredients:
- Coliflor
- Cacahuets
- Moniato escalivat
- Sardines confitades (vegeu aquí recepta)
- Oli d'oliva verge extra
- Sal i pebre blanc

Elaboració: 

Bullim coliflor, preferentment al vapor o en estoig de microones. Bullides no és tan aconsellable, no només per la pèrdua de propietats i gust sinó també perquè ens aigualirà la crema. Un cop la tenim, la posem en el got del túrmix per batre.

Per al moniato, un cop escalivat (al forn o en xurrasquera), l'hem de pelar, trinxar amb una forquilla i donar-li cremositat. N'hi ha prou afegint-hi una mica de llet i remoure. 

En el got per batre de la coliflor, hi posem també un grapat de cacahuets, que aporta gust així com el seu greix que contribuirà a donar-nos textura. Batem tot incorporant-hi l'oli a fil continuat, per tal d'anar emulsionant, fins que ens quedi la textura que desitgem, En el meu cas, una textura lleugera però suficient per muntar després el plat. Si  ho preferim, podem utilitzar llet o nata en lloc de l'oli, també queda bé. Per cert, en el cas de l'oli, potser val la pena utilitzar-ne un que no sigui gaire fort, perquè no tapi el gust de la coliflor com a element principal. Finalment, corregim de sal i pebre.

Per al muntatge del plat, ens ajudem d'un motlle on posar una primera capa de crema de coliflor. A sobre, hi posem una mica de moniato escalivat, per exemple a mode de quenelle. Per acabar, els lloms de sardina confitada. 

Fa un conjunt molt suau i molt agradable.

Una solució fàcil i ràpida, sobretot si ja tenim les preelaboracions fetes d'abans.


Salut!


Sardines confitades en oli infusionat

Una de les maneres que podem "cuinar" les sardines és així, tot just confitant-les en oli d'oliva verge extra. És una opció per fer rebost, ja que dins l'oli tindrem feta una conserva que durarà força temps a la nevera.


M'he basat, tot i que no al peu de la lletra, en la manera com les confita Ixak Salaberria, xef del restaurant Fagollaga (Hernani).

Ingredients:


- Sardines (recomano fer-ne en quantitat, per tenir un bon rebost a la nevera)
- Oli d'oliva verge (abundant)
- Julivert

Elaboració:

Primerament, hem d'anar netejant les sardines: les escapcem, en treiem els budells, l'espina central i les filetegem. Les submergim en aigua ben freda o amb glaçons per acabar-les de netejar i desagnar.


Ara les salem aplicant una salmorra en sec, és a a dir, cobrint-les de sal (o de sal i sucre a parts iguals) durant 5 minuts.
Alternativa a aquesta salmorra: les salem submergint-les en una salmorra al 10% (100g de sal per litre d'aigua). Les podem tenir així 24 hores dins la nevera.



Un cop passat aquest temps, les passem ràpidament per aigua per netejar la sal sobrera. Les estenem en una safata on càpiguen totes esteses sense amuntegar-se gaire, amb un mínim d'espai entre elles.


Aleshores, posem l'oli a escalfar a foc ben baix, amb l'ajuda d'un termòmetre, que s'haurà de situar entre els 50º i els 60º. Dins, hi podem posar alguna herba, un bitxo, o un all... el que més ens agradi, per infusionar i aromatitzar l'oli. En aquest cas, només julivert. 


Per acabar, quan tinguem l'oli a punt, el vessem (amb les herbes i acompanyament escollit en cada cas) sobre les sardines dins la safata, i amb aquesta escalfor tindran suficient per confitar-se. Quan refredi, guardem en nevera i les anem utilitzant a mesura que ens en calguin. 


Salut!


dimarts, 13 de desembre del 2016

Sarsuela de peix

Un altre dels plats estrella del Nadal 2015-2016 va ser la sarsuela de peix que ara presento. De nou, ha de quedar clar que l'elecció d'un bon producte serà fonamental per xalar de valent a taula un cop cuinat.


Ingredients:

- 1 rap a supremes
- 1/2 lluç a supremes
- 0'5kg de calamars a rodelles
- 10 gambes
- 0'5kg de cloïsses
- 6 tomàquets
- 6 dents d'all
- 3 cebres grandetes
- 2 pebrots verds
- 2'5 pebrots vermells
- 3 patates
- 2 cullerades petites de pebre vermell
- 60ml de brandi
- 1l de brou de peix

Elaboració:

En una gran cassola de fang, amb una mica d'oli a la base, fregim una mica el marisc. Primer les gambes; després els calamars. Reservem.




A la mateixa cassola, comencem a sofregir la ceba, tallada ben petita. Quan comenci a caure, hi incorporem l'all. 5 minuts més tard, hi incorporem els pebrots i els deixem una bona estona fins que tot el conjunt s'acompoti una mica. Anirem afegint una mica d'aigua si se'ns queda sec i anirem jugant amb la tapa de la cassola, segons convingui en cada moment.




Quan tinguem el conjunt ben amorosit, hi incorporem una miqueta de pebre vermell dolç i tot el tomàquet ratllat. Ara sí, amb paciència, sense tapar, deixarem evaporar tota l'aigua de vegetació fins que tot plegat es redueixi pràcticament a sec.



Un cop ho tinguem, hi aboquem el brandi i deixem evaporar. A continuació, retirem tot el sofregit de la cassola i ho posem en un got per passar-ho pel túrmix, mirant de no aplicar-hi gaire aire, sinó tot just perquè tinguem una textura un punt cremosa.

Mentrestant, a la mateixa cassola de fang, posem les patates mal tallades perquè deixin anar el midó i contribueixin a lligar la salsa, i cobrim amb brou de peix. 



Aleshores, incorporem aquest sofregit a la cassola de fang on s'estan començant a fer les patates mullades amb el brou de peix. Deixem bullir per espai d'uns 20 minuts aproximadament. Durant tota la resta del procés, anirem afegint tant de brou com ens calgui (en el meu cas, en vaig utilitzar un litre).




Quan a les patates no els falti gaire per ser cuites, hi incorporem les supremes de peix i els calamars, perquè bullin durant uns 8 minuts aproximadament. A falta de 3 minuts, hi posem les gambes i finalment les cloïsses, que podem triar si obrir-les a banda o que es coguin allà mateix amb la resta d'ingredients.







Igual que el gall negre amb escamarlans, aquest també estarà més bo si el deixem reposar i ens ho mengem d'un dia per l'altre. Queda boníssim, tant bo el peix com les patates, que s'impregnen de tot el gust de mar.



Per beure, ho vam acompanyar d'un Marqués de Riscal Verdejo 2014, que em va semblar massa afruitat i floral per acompanyar la nostra sarsuela. En aquest cas, el maridatge no va ser gaire encertat.


Un plat que fa festa i amb el qual vam començar amb la família el 2016.

Salut!

dijous, 8 de desembre del 2016

Bodegas Urium (Jerez de la Frontera, Cádiz, Andalucía) (#escapadaandalucía)


Nuestra #escapadaandalucía de 2016 comenzaba por la puerta grande. Nada más aterrizar en Sevilla, manos al volante del coche de alquiler y a todo gas (íbamos muy justos de tiempo), rumbo a Jerez donde nos esperaba Rocío, de Bodegas Urium, que junto con su compañero Mario, estuvieron dispuestos a llevarnos de la mano y submergirnos en sus vinos, representativos de toda la variedad y riqueza existente en el marco de Jerez.


Avanzamos que esta visita se ha situado ya entre las top de todas las realizadas a bodegas, y sin lugar a dudas de las que más nos ha sorprendido, gustado, aprendido... en resumen, una de aquellas de las que dejan huella.

Después de hablar de los orígenes de la bodega, de su etimología (Mons Urium, que es Moguer, localidad de origen de la familia de estos bodegueros), y de situarnos un poco el un marco en el que no estamos acostumbrados a movernos (ni a bebernos!), comenzamos la cata comentada, siempre directamente de vino en rama, es decir, desde la bota, venenciando, todo un arte.


Empezamos, cómo no, con el Fino, de crianza de 8 años exclusivamente biológica, bajo flor. Muy seco ya que la crianza se come toda la glicerina. Excelente!



Desde el Fino, si hay oxidación, se obtiene el Amontillado. Probamos un Amontillado de unos 14 o 15 años (7 de biológica y 7 más aproximadamente de oxidativa). Este vino, literalmente, me sorprendió hasta qué punto me gustó. Se abrió ante mi un nuevo abanico de sensaciones en nariz y en boca. Se revela muy adecuado para acompañar espárragos, setas, alcachofas, potajes, pescados grasos... Es bastante todo terreno. Qué complejidad!





Y nos vamos al Palo Cortado: tal como se suele decir, nos hemos de esperar una boca de oloroso unida a una nariz de Amontillado. Es más carnoso en boca, debido a la glicerina, que confiere más valumen. Tiene unos 18 años y se elabora con una buena selección de vinos. Menudo gustazo!




Llega el momento de acercarnos a algo más dulce, un blending que nos ofrece el Cream, con la conjunción de Oloroso (75%) y PX (25%). Rápidamente sugiere un buen maridaje con queso, foie, para guisar un solomillo de cerdo.


Desde luego que Rocío nos estaba haciéndonoslo pasar en grande, y más aún cuando nos ofreció probar un Amontillado VORS, con 8 años de biológica y más de 40 años de oxidativa. Es un vino para quitarse el sombrero en señal de respeto y admiración. Muy seco, sin nada de azúcar, elegantísimo en nariz, muy vertical y cortante en boca. Un placer degustarlo directamente de la bota también. Quizás, un buen acompañante de quesos viejos y guisos de caza.


De esta misma gama VORS, también probamos algo que ni siquiera se comercializa: un Oloroso de más de 45 años. Pura delicia, puro privilegio. Nos ensimismamos tanto que incluso se nos olvidó fotografiar.

Finalmente, para rematar la fiesta y llevarnos un gusto muy dulce, para poner la guinda al pastel de Urium, probamos un PX VORS; ciruela, higos secos, dátiles... dulzor no empalagosa, mucha complejidad y cuerpo... Algo excelente.



En fin, entramos por la puerta grande a Andalucía gracias a Urium, algo que no dejó de ser premonitorio de lo que sería el resto del viaje que justo estaba empezando. 

Pero la verdad es que esta visita fue muy especial y nos la llevamos no sólo en el paladar sino también en la emoción y curiosidad que nos suscitó por seguir conociendo, valorando y disfrutando de todos estos vinos. 

Roció y Mario, un gustazo conoceros. Gracias por ese mediodía que nos dedicasteis porque disfrutamos a lo grande. Hasta la próxima (pues si, amenazamos con volver ;) ). Salud!

Per al públic català i més encara barceloní, convé saber que tot i que Urium ens queda a la quinta forca, i que són petits i no és fàcil de trobar per aquí el seu producte, a El Petit Celler sí en tenen algunes referències i, per tant, ja no hi ha excusa per emportar-se alguna ampolleta i gaudir de valent, de forma ben pausada, d'aromes i sensacions víniques que per aquí no estem habituats a tenir. Salut!


(Divendres, 28 de Octubre de 2016)

dilluns, 5 de desembre del 2016

Carxofes al vi Fino de Jerez

De vegades, les receptes més fàcils i ràpides donen com a resultat platets d'autèntic festival que fan sucar-hi pa fins no deixar ni una sola engruna. Aquest és el cas d'aquestes carxofes, que vaig comprar sobtadament quan ja pensava que no en trobaria cap altra més que estigués en condicions, ja ben entrada la primavera.



Es tracta d'una preparació que respecta absolutament el gust tan personal de la carxofa i que fins i tot el realça o el matisa gràcies al sofregit previ, molt gustós, sobretot gràcies al vi de xerès que s'hi afegeix.

Ingredients:

12 carxofes tallades per la meitat, cua inclosa
2 dents d'all, laminats
2 llesques primes de cansalada
2 cullerades petites de farina comuna
50 cl de vi Fino de Jerez, envellit
Un bon raig de brou de pollastre
Brou de cocció de les carxofres
Safrà (opcional)

Elaboració:

D'una banda, fem una precocció de les carxofes, a l'anglesa: aigua bullint en cassola amb sal i farina, durant uns 15 minuts. Reservem en aigua freda.



Alhora, en una paella una mica fonda i antiadherent, comencem sofregint la cansalada tallada a petits quadrets fins que sigui cruixent, i reservem. En la mateixa paella, amb el greix que hi haurà, sofregim l'all i la ceba, fins que estiguin ben potxadet, sense agafar gaire color.



Aleshores, per assegurar-nos una salseta ben lligada, apliquem un singer de farina (2 cullerades petites). Remenem una mica perquè cogui i afegim el vi, que reduirà i anirà creant en la paella una mena de roux que haurem d'anar treballant i rebaixant. Això ho aconseguirem anant-hi afegint tant el brou com el mateix aigua de cocció de les carxofes.




Quan tinguem la consistència destitjada, que ha de ser suficent per cobrir les carxofes precuites, les hi incorporem perquè s'acabin de coure en aquesta salseta. Si fem curts de salsa o espesseeix massa, mullem amb més quantitat i anem remenant perquè no se'ns enganxin. Podem tapar la cassola per facilitar la cocció completa.



Hi tornem a afegir la cansalada, corregim de sal i pebre i servim.

Plat molt gustós i textura de les carxofes molt toveta, com si les haguéssim confitat.



Sovint, dubtem amb quina copa acompanyar les carxofes. En aquesta ocasió, ho vam fer amb el Bayanus Gran Reserve d'Agustí Torelló Mata. I ha estat un encert perquè el plat no ha passat per sobre i el cava, elegant i profund, ha contribuït a rebaixar la potència del menjar. Ha estat un encert.



Salut!