Anem amb una recepta de caça, en aquest cas amb unes perdius salvatges que vam comprar a la paradeta Mercè que Avinova té al Mercat de la Concepció. Sens dubte, eren de caça perquè vam trobar restes d'una bala mentre la vaig preparar.
Vam voler-ho maridar amb un cava, però que calia que fos, a banda de sec, molt ben estructurat i complex: i vam triar el Gran Reserva del petit celler artesà de Sant Sadurní d'Anoia, A. Vilamajó.
Primer la marinarem i després l'estofarem.
Ingredients:
- 2 perdius salvatges
Marinada:
- 2 cebes
- 1 pastanaga
- 250ml vi blanc
- Raig oli
- Raig conyac
- Bouquet garnie
- Pebre en gra
Altres:
- Raig oloroso
- 4 cullerots de brou de pollastre
- Gratin dauphinois (en breu, la recepta)
Elaboració:
Comencem juntant tots els ingredients de la marinada amb les perdius. Reservem en nevera 12 hores.
Passat aquest temps, recuperem les perdius i les marquem. Reservem.
Sofregim verdures de la marinada. Reincorporem les perdius i desglacem amb un raig d'oloroso, que perfumarà força el fons de la cassola (alerta, no ens passem, no en posem més del compte).
Un cop evaporat i reduït l'oloroso, mullem amb la marinada i amb el brou. I que vagi coent a foc baix durant 2 hores (donant la volta a les perdius a la meitat d'aquest temps). Hem de tocar i apretar la carn per comprovar que ja són tendres. Una altra pista de la tendresa de carns així és quan comencen a veure's l'extrem dels ossos de les extremitats.
Quan tinguem la carn cuita, retirem les perdius.
Recuperem també les verdures i les triturem.
Reintroduïm les perdius a la cassola, on només n'ha quedat el suc. Hi posarem també part de les verdures triturades, tant com en volguem, segons la textura desitjada (ens espessirà la salsa).
I que vagin impregnant-se de la salsa, que cada cop tindrà una textura més bona i napant.
Corregim de sal i pebre i emplatem. Acompanyem amb una porció de Gratin Dauphinois (properament, la recepta en un altre post).
Maridem, molt bé, amb el Brut Nature Gran Reserva d'A. Vilamajó, un cava a base de la trilogia varietal típica (Xarel·lo, Macabeu i Parellada) amb un toc de Chardonnay. Amb una criança de 36 mesos, la bombolla és de les fines i ben integrades. Gairebé l'hem d'entendre com un vi blanc (si més no, el vam beure en copes de vi blanc). És complex en aromes, és sedós i voluminós, fins al punt d'aguantar la potència del nostre plat de caça Va ser un bon maridatge.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada